Hi ha clots que es veuen vindre. I, no obstant això, ningú actua fins que el forat en l'asfalt ja és un perill real. La Diputació de València vol trencar eixa lògica reactiva amb un nou model de gestió viària que combina tecnologia d'intel·ligència artificial, mescles asfàltiques sostenibles i una inversió anual de 24,5 milions d'euros per a mantindre en condicions els més de 1.800 quilòmetres de carreteres de titularitat provincial.
El punt de partida són dos nous contractes adjudicats per l'àrea de Carreteres per un valor de 12,27 milions d'euros, destinats específicament a la conservació extraordinària dels ferms de la xarxa provincial. Estos contractes no substituïxen als sis ja existents en matèria de conservació integral, sinó que se sumen a ells, ampliant tant la capacitat d'intervenció com, sobretot, l'abast del diagnòstic previ.
De l'"apaga focs" a la planificació preventiva
El canvi d'enfocament és substancial. Fins ara, bona part de les decisions sobre on actuar es prenien a partir de necessitats detectades de forma puntual: una telefonada d'un alcalde, una inspecció visual, una queixa ciutadana. El nou model aspira a substituir eixa improvisació necessària per a un sistema d'informació contínua i objectiva sobre l'estat de cada tram de la xarxa.
"Fins ara, una part important de les decisions partia de necessitats que s'anaven identificant de manera puntual. Amb este nou model volem disposar d'una visió global i actualitzada de tota la xarxa que ens permeta planificar millor i avançar cap a una conservació cada vegada més preventiva" - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació de València.
Per a aconseguir-ho, els nous contractes inclouen un sistema de seguiment sistemàtic que combinarà actuacions de rehabilitació amb inspeccions tècniques, assajos i mesuraments dels paràmetres clau del paviment: des de la seua resistència estructural fins a l'adherència superficial, eixe factor que marca la diferència entre frenar a temps o no. Els mesuraments aniran acompanyats d'imatges geolocalitzades de tota la xarxa que, i ací entra la tecnologia, podran processar-se mitjançant programes d'intel·ligència artificial capaços de reconéixer i quantificar automàticament els distints tipus de danys en l'asfalt.
El resultat serà una espècie de radiografia permanent i actualitzada de cada quilòmetre de carretera provincial, les dades de la qual s'integraran en els sistemes de gestió de la Diputació per a generar indicadors homogenis i comparables. En altres paraules: una ferramenta que permeta saber, amb criteris tècnics i no només intuïtius, on intervindre primer, quan fer-ho i de quina manera.
Una inversió que ha doblat en els últims anys
El context pressupostari no és menor. Les diputacions i capítols espanyols invertixen actualment en conjunt uns 652 milions d'euros en conservació viària, una xifra que organismes com l'Associació d'Empreses de Conservació i Explotació d'Infraestructures (ACEX) consideren clarament insuficient. Per a garantir una conservació adequada, s'estima necessari que les diputacions provincials destinen en total aproximadament 1.000 milions d'euros a l'any.
En este marc, la Diputació de València reivindica haver doblat els seus recursos destinats a esta matèria en els últims anys, sumant els contractes de conservació integral amb les inversions extraordinàries dirigides específicament a la rehabilitació dels ferms. Els 24,5 milions anuals actuals representen, segons la institució, un compromís equiparable al que es destina a la construcció de noves infraestructures.
"Els 24,5 milions d'euros que destinem cada any a conservació demostren que per a nosaltres és tan important la construcció de noves infraestructures com el manteniment òptim de les existents" - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació de València.
Asfaltge reciclat i menys emissions: l'aposta verda
El model incorpora també una dimensió mediambiental que va més enllà del discurs habitual. Les actuacions de rehabilitació hauran d'emprar mescles asfàltiques sostenibles segons els criteris del Catàleg de Mescles Bituminoses Sostenibles desenvolupat per la mateixa àrea de Carreteres de la Diputació. Això es traduïx en dos mesures concretes.
La primera és la reutilització de l'asfalt procedent del fressat dels paviments existents. Quan es retira una capa d'asfalt deteriorat, el material no acaba en un abocador, sinó que es recupera per a ser reincorporat a noves mescles, reduint així el consum de matèries primeres verges. La segona és l'ús de mescles semicalentes, fabricades a temperatures inferiors a les convencionals, la qual cosa implica un estalvi energètic significatiu i una reducció de les emissions associades a la seua producció.
Sense una planificació adequada i un finançament suficient, el deteriorament de les carreteres pot tornar-se imparable, amb un impacte directe en la qualitat del servici públic que presten. El ferm, precisament, és l'element de la carretera que l'usuari percep de manera més directa. Cada irregularitat, cada esquerda, cada bony és un senyal que alguna cosa en la cadena de manteniment ha fallat. L'aposta de la Diputació de València per anticipar-se a eixe deteriorament, recolzant-se en dades, tecnologia i criteris tècnics, representa un pas cap a una gestió viària més racional i, en últim terme, més segura per a aquells que circulen cada dia per eixes carreteres.