Per primera vegada en la història de la política de cohesió europea, les reivindicacions de les diputacions i governs intermedis del continent no s'han quedat en una declaració d'intencions. La xarxa Partenalia, presidida per la Diputació de València, ha aconseguit introduir les seues propostes en forma d'esmenes legislatives formals dins del procés de negociació del nou Reglament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el Parlament Europeu. Un moviment que, encara que tècnic en aparença, té un impacte molt concret: decidir qui gestiona i com es repartix els diners europeus que finança infraestructures, ocupació i desenvolupament territorial en centenars de municipis.
De la declaració política a l'esmena legislativa
El camí fins ací va començar a Brussel·les, el passat mes de juny, amb la Cimera Europea d'Autoritats Locals Intermèdies per a la Cohesió. D'eixe encontre va nàixer l'anomenada Declaració de Beillard, un acord firmat per aproximadament una vintena de governs intermedis d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Polònia, entre altres països. El document reclamava una cosa que pot paréixer obvi però que rares vegades es traduïx en fets: que les diputacions i entitats equivalents tinguen major participació i reconeixement en la gestió dels fons europeus de cohesió. La Diputació de València, en la seua condició de presidenta de Partenalia, va liderar eixa declaració conjunta.
El més rellevant no va ser només firmar el document, sinó el que va vindre després. Partenalia va aconseguir que eixes posicions polítiques es convertiren en esmenes concretes al Reglament FEDER, presentades formalment a través de Marcos Ros, ponent d'este reglament en el Parlament Europeu. En el món legislatiu comunitari, eixe pas marca una diferència crucial: passar de ser un actor que "demana" a convertir-se en un que "proposa" dins del propi procés normatiu.
"Per primera vegada, les reivindicacions polítiques de la nostra xarxa relatives al paper de les autoritats intermèdies en la futura Política de Cohesió s'han traduït en esmenes legislatives concretes, formalment introduïdes en el procés de negociació del Parlament Europeu." - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus de la Diputació de València
Què és Partenalia i per què importa la seua presidència
Partenalia és la xarxa europea que representa els interessos dels anomenats governs intermedis de la Unió Europea: eixes institucions que estan entre els grans governs regionals i els xicotets ajuntaments. A Espanya, l'equivalent més clar són les diputacions provincials. La Diputació de València exercix per primera vegada la presidència d'esta entitat, amb el diputat Juan Ramón Adsuara com a president de la xarxa. No és un càrrec simbòlic: la xarxa aspira a consolidar-se com a interlocutor davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comité de les Regions en un moment clau, marcat per la definició del nou període de programació europea 2028-2035.
El context no podria ser més propici per a esta maniobra. Només en el període 2021-2027, Espanya compta amb una assignació total d'ajuda FEDER de 23.397 milions d'euros. El debat sobre com es repartiran estos fons en el pròxim cicle no és, per tant, una qüestió abstracta: afecta directament la capacitat dels territoris per a finançar projectes de desenvolupament, infraestructura i ocupació. Que les diputacions tinguen veu en eixa negociació —o que no la tinguen— canvia de forma substancial qui decidix què es fa amb eixos diners en els municipis més xicotets.
"Esta fita és un exemple concret de com la mobilització col·lectiva dels membres de Partenalia, combinada amb el diàleg directe amb els responsables polítics europeus, pot transformar les prioritats polítiques de la nostra xarxa en iniciatives legislatives concretes." - Juan Ramón Adsuara, diputat de Fons Europeus de la Diputació de València
El més difícil està per arribar
Que les esmenes hagen sigut presentades no significa que estiguen aprovades. La batalla real comença ara. El procés legislatiu del Reglament FEDER passa per dos etapes decisives: primer, la votació en la Comissió REGI del Parlament Europeu —la comissió especialitzada en política regional—, on es fixarà la posició inicial de la cambra; i després, el vot en el Ple del Parlament Europeu, que determinarà la postura definitiva de la institució en la negociació amb el Consell de la UE.
En este sentit, la presidència de Partenalia té per davant un intens treball de lobby institucional: recaptar suports entre els eurodiputats, especialment eixos que integren la Comissió REGI, per a aconseguir que una majoria àmplia done suport a les esmenes quan arribe el moment del vot. No és tasca senzilla. El Parlament Europeu és un ecosistema polític complex, amb grups de distintes sensibilitats i múltiples interessos territorials en joc.
Adsuara ha sigut clar al respecte: queda un important treball polític per davant perquè les esmenes siguen finalment adoptades. No obstant això, el simple fet d'haver arribat fins ací ja representa una cosa inèdita. Durant dècades, les diputacions i els seus equivalents europeus han sigut actors secundaris en els grans debats sobre política de cohesió, institucions que executaven decisions preses en altres nivells. Que les seues propostes figuren ara en un text legislatiu formal del Parlament Europeu és, en si mateix, un senyal que el mapa del poder institucional a Europa pot estar canviant. Lentament, però canviant.