Carlos Galiana: "La Falla municipal és un "fallón" on hem ajuntat a dos genis Alejandro Santaeulalia i Dulk"

El President de Junta Central Fallera i regidor de Cultura Festiva de València, ens avança les sensacions davant la setmana gran les Falles 2022.

Guardar

Carlos Galiana, President de JCF i regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València en un acte de Falles.
Carlos Galiana, President de JCF i regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València en un acte de Falles.

Quin balanç fas d’aquesta Crida?

Jo crec que ha anat molt bé, és l’any que més gent he vist en la Crida. Va ser molt emocionant i molt emotiu, de veritat. De fet, ja sabeu que els discursos que donen l’alcalde o l’alcaldessa no solen ser molt victorejats, no obstant això, quan va començar a parlar Joan Ribó, la gent va començar a cridar d’alegria i va ser molt especial. Ens vam adonar que vertaderament els valencians i valencianes estan emocionats i tenen moltes ganes de falles. A més, normalment hi ha gent fins a l’altura de La Casa dels Caramels, però aquesta vegada hi havia més enllà, també hi havia gent per tot el pont i darrere del riu. Es notava que la gent tenia moltes ganes d’eixir i moltes ganes de viure eixa Crida després de dos anys. 

Quin comportament destaques del col·lectiu faller en aquesta Crida?

Ja no sols a la Crida, també durant les Falles de setembre, persones amb càrrecs importants en termes de seguretat comentaven com de bé ho havien fet els fallers. Jo vaig acabar francament content. Ara fa falta que tots continuem en la línia d’aquest bon comportament. Sí que és de veres que ja no estem com estàvem al setembre, que ja tenim la tercera dosi de la vacuna, que la mascareta a l’aire lliure ja no és necessària, encara que a les mascletaes i per a veure l’ofrena sí, en les aglomeracions és obligatòria, i és complicat. Estem en una situació difícil, ja ha fet dos anys que estem en aquesta situació de pandèmia i clar, la gent ja té moltes ganes d’eixir al carrer.

"Al final les Falles són una festa de sentiments i de contacte, d'estar al carrer i d'estar amb la gent, per tant, aquestes coses emocionen moltíssim."

Parlem un poc sobre mascletaes. Com vas viure la primera a la plaça de l'Ajuntament el dia de la Crida?

Va ser molt emocionant, els que estàvem al balcó estàvem emocionats de sentir de nou una mascletà a la plaça de l'Ajuntament per tot el que significa, al cap i a la fi, és la catedral de la pólvora. Els pirotècnics també estaven molt emocionats, és un col·lectiu que ho ha passat francament mal. A més, no hem anat sempre agafats de la mà durant aquests dos anys perquè era molt complex i molt complicat.

Aleshores, tornar a veure i sentir una mascletà a la plaça de l'Ajuntament va fer que més d'una persona acabara plorant al balcó de l'emoció, i el pirotècnic va pujar emocionat també. Al final les Falles són una festa de sentiments i de contacte, d'estar al carrer i d'estar amb la gent, per tant, aquestes coses emocionen moltíssim.

De tota la programació pirotècnica d'aquestes Falles, què destacaries?

El més destacable de tot és que en tenim. A banda que tenim les dinou mascletaes, hem programat els castells i tenim una novetat que són les mascletaes als barris, en aquest cas, mascletaes nocturnes. És una cosa que vam provar al setembre per qüestions de la pandèmia, va ser un poc per obligació. L'alcalde es va comprometre a estudiar la viabilitat de la proposta, i el que passa és que no hem volgut fer-les al mateix temps que les de la plaça de l'Ajuntament perquè no s'encavalcaren, i hem preferit fer-les nocturnes, que, a més, és un espectacle digne de veure. A més vam tenir també la cordà de Paterna, un acte que vam fer per anar obrint boca i que no s'havia vist des de feia molts anys a València, i va ser també per als pirotècnics una qüestió d'orgull, i de mostrar Paterna, que és ciutat del foc.

Carlos Galiana en un acto de las Fallas.
Carlos Galiana en un acte de les Falles.

Quina recepció van tenir per part dels veïns les mascletaes de barri de setembre?

La veritat és que la gent ens felicitava perquè en València passen moltes coses al centre, també durant les Falles. Aleshores la gent ens agraïa que a un barri anara una mascletà municipal, més enllà de les que fan les comissions, que en fan moltes. Però que l'Ajuntament anara al barri i disparara una mascletà, la gent ho agraïa molt, perquè veia un espectacle pirotècnic de primera qualitat. I gràcies a eixe feedback que vam tenir amb la gent ens vam començar a plantejar la idea de repetir-les. Sí que és cert que el desplegament de policies, bombers és molt gran a la plaça de l'Ajuntament, aleshores per a fer les mascletaes simultànies en altres llocs és més complicat. De fet, al setembre teníem dos a una hora i dos a una altra, i van haver de ser més xicotetes perquè foren més fàcils de controlar. Per això, vam plantejar que foren nocturnes per a tenir tot el control.

"Quan nosaltres vam entrar a l'Ajuntament l'any 2015, es pagaven uns 4.500 € per les mascletaes, i nosaltres estem pagant 8.000 €, quasi el doble del que PP pagava"

La portaveu del PP a l'Ajuntament de València va demanar que es pujaren els honoraris als pirotècnics perquè considerava que eren molt baixos. Què opines d'aquesta reclamació?

Opine que tenen poca memòria i, de vegades, poca vergonya. Perquè quan nosaltres vam entrar a l'Ajuntament l'any 2015, es pagaven uns 4.500 € per les mascletaes, i nosaltres estem pagant 8.000 €, quasi el doble del que ells pagaven. Aleshores pense que és molt demagògic, i pense que és jugar amb la gent que ho està passant mal. És molt fàcil dir que hem de pagar més, quan ells pagaven la meitat i nosaltres hem anat progressivament apujant el pressupost de les mascletaes. Actualment, estem pagant 8.000, més, a banda, evidentment, els diners que destinem a la resta d'espectacles pirotècnics. Nosaltres ens gastem vora a 400.000 € en pirotècnia a l'any. Som un Ajuntament que ha complit amb la pirotècnia, ha disparat i s'ha gastat tots els diners que tenia previstos tant en 2020 com en 2021 d'una manera o d'una altra. Aleshores és molt fàcil agafar una queixa en un moment determinat del món pirotècnic, amb el qual reconec que no sempre hem pogut anar agafats de la mà, encara que ara tenim un calendari que hem aconseguit entre ells i nosaltres.

Què esperes d'aquestes Falles de 2022, postpandèmiques i dins d'una quasi normalitat?

És una sensació complicada, a mi personalment, com a president de la Junta Central Fallera i responsable de l'àrea de Cultura Festiva, em dona vertigen. Per un costat estic feliç de veure les Falles a març perquè sé perfectament el que ens ha costat, he estat treballant pel món faller, apostant per les Falles de setembre quan molt poca gent hi apostava per elles, encara que afortunadament teníem la figura de l'alcalde que des del minut 1 va estar amb nosaltres. En altres poblacions no es va fer perquè l'equip de govern corresponent va decidir que no es podien fer, o també altres festes a la Comunitat o a tot l'Estat.

Aleshores per una part estic content, però tinc el vertigen de veure a la gent massa animada, per dir-ho d'alguna manera. Veus que no tothom porta mascareta a la mascletà encara que és obligatori, no tothom a la Crida portava la mascareta encara que era obligatori, aleshores em dona vertigen que la gent no recorde d'on venim després d'aquests dos anys, que no recorde que hi ha gent que s'ha quedat pel camí, que la pandèmia segueix ací. Està clar que la situació no és igual, estem tots vacunats, però, malgrat això, tinc eixa por, i demane, per favor, prudència en les festes. No fa falta, donar-ho tot en març, no fa falta donar-ho tot en aquestes Falles.

Les Falles de 2020 van ser les primeres festes que es van suspendre per la pandèmia, i aquestes de 2022 seran les primeres que assumeixen el repte de dur-se a terme en aquest context. Esperes que estiguen a l'altura de les Falles de setembre que van ser tot un exemple, perquè la incidència, de fet, va baixar?

La veritat és que és molt complicat saber què passarà després. Jo sé que hi haurà moltes festes mirant-nos, i també sé de festes que ja s'han fet. Jo he vist imatges de carnestoltes a altres ciutats, el que passa és que pareix que les Falles sempre tinguen un focus ficat en ser les primeres que es van suspendre, encara que vam tenir Falles en setembre. Tothom diu que les Falles tornen després de dos anys, però no és de veres, vam tenir Falles fa sis mesos i ara tornem, encara que sé que no som les úniques i ja hi ha festes que s'estan duent a terme amb quasi normalitat. També han vingut festes a preguntar-nos com havíem fet les de setembre. Els hem dit que al final havia sigut un treball conjunt de Generalitat, Ajuntament, institucions i món faller, que va donar tot el seu suport al projecte de celebrar les Falles al setembre.

Què destacaries dels monuments fallers de les falles municipals? Tant de la xicoteta com de la gran.

 La infantil és una continuïtat de la de setembre de 2021, que era la de 2020, any en què no es va plantar res, es va guardar tota. I la veritat és que són uns artistes que es coneixen la plaça perfectament, han variat molt la seua manera de fer falles, que agrada moltíssim el públic infantil, i té una part didàctica i cultural molt bonica. Ara amb personatges històrics de la ciutat, a banda de la seua estètica tan particular, els xiquets poden aprendre.

La gran és un 'fallón'. Hem ajuntat a dos genis de les Falles com són Alejandro Santaeulalia, de la saga Santaeulalia, que és un gran professional, i a Dulk, que és un artista molt especial. Està pintant arreu del món, és valencià, i té una humilitat brutal, és molt proper. Des del primer moment que vam triar aquest projecte hem anat plegats amb ells. A més, és la falla que necessitàvem per a 2022. Els fallers necessitaven aquesta falla perquè jo encara no he escoltat cap crítica dirigida ni als artistes ni al monument. El món faller, la gent de fora, també en un any tan especial en què València és capital mundial del disseny, i amb una temàtica que va en la línia amb els objectius de l'Ajuntament, que són convertir València en una ciutat climàticament neutra per protegir allò que estimem, la nostra Albufera i la natura. La veritat és que s'han conjuminat moltíssimes coses, tant artistes, com temàtica, manera de fer les coses, estètica... que fan d'aquesta una gran falla.

"L'oposició va criticar que l'Exposició del Ninot es va fer a la Marina i de nou, se'ls va oblidar que feia uns anys l'Exposició del Ninot es feia en una carpa en mig d'una esplanada."

Per fi també ha tornat l'Exposició del Ninot on toca, encara que a la Marina estava bé, però a la Ciutat de les Arts és especial. Em pots fer un balanç encara que siga sense xifres?

Vull aprofitar i unir un poc amb la pregunta que em feies abans i en la qual jo et contestava que l'oposició té molt poca memòria. La Marina va ser un lloc especial, perquè hi havia una pandèmia i afortunadament vam tenir l’espai disponible, ja que era molt complicat trobar-ne un que poguera acollir una exposició amb una grandària com la de l'Exposició del Ninot, en un moment en què la Ciutat de les Arts estava convertit en un vacunòdrom. L'oposició ho va criticar, i de nou, se'ls va oblidar que feia uns anys l'Exposició del Ninot es feia en una carpa en mig d'una esplanada. No els donaven gens d'importància a l'artista faller, ni al seu treball. Aleshores quan vam arribar nosaltres vam voler donar-li valor a això. Estar en el Museu, doncs, és un luxe per l'amplitud que té, per com estan disposats els ninots, i per la quantitat de gent que hi cap.

La veritat és que està molt bé, els caps de setmana especialment es registren moltes visites, i, afortunadament s'està tornant a les xifres prepandèmiques, perquè no tenen res a veure amb els de la Marina. Quan estàvem a la Marina, l'aforament estava limitat, les entrades s'havien de demanar amb antelació i era molt més complicat anar-hi. Ara hem tornat a la normalitat i la gent està responent molt bé.

"Per a mi, personalment, anar a una ofrena és molt emotiu. Vaig des que tenia 3 anys, aleshores sempre m'emocione quan hi passe."

De tots els actes de la setmana gran, quin esperes amb més ganes o amb més devoció?

Jo crec que el president de Junta Central Fallera l'acte que més vol és la Cremà, perquè hi ha molt de treball darrere. Evidentment tots els actes són emocionants, i jo vull veure les falles plantades ja del tot. Per a mi, personalment, anar a una ofrena és molt emotiu. Vaig des que tenia 3 anys, aleshores sempre m'emocione quan hi passe. També tinc ganes de visitar casals, visitar altres falles, però és cert que espere amb moltes ganes la Cremà.

Al cap i a la fi, la Cremà és el símbol que ja ha acabat tot, que tot ha anat bé, i ja és quan el president de Junta respira i comença un nou exercici. A les Falles de setembre, per exemple, vam patir moltíssim, i quan va arribar la Cremà vaig tenir aquesta sensació de poder respirar tranquil. A més, és un espectacle digne de veure.

Enguany, a més, la Cremà repeteix l'horari de setembre amb consens popular. S'ha adaptat als nous temps.

Sí, durant les Falles de setembre vam haver de canviar coses per la pandèmia. Un exemple és l'horari de la Cremà, que es va fer dues hores abans pel toc de queda. Algunes adaptacions que es van fer el 2021 ja no es repetiran, i altres han vingut per a quedar-se.

L'Assemblea va decidir avançar dues hores la Cremà de manera definitiva. És cert que per al faller el dia 19 de març després de la mascletà ja hi ha poques coses a fer i jo crec que ja estem tots esgotats i esperant impacients que arriben les 10 de la nit per als xiquets. Encara que aquest any el dia 19 cau dissabte i l'endemà és diumenge, hi ha anys que cau pitjor, i aleshores avançar dues horetes per als xiquets és important, ja que normalment l'endemà tenen escola. També és rellevant per als serveis municipals, perquè són dues hores més que guanyen els serveis de neteja, bombers, policia i totes aquelles persones que treballen i no es veuen, tenen dues hores més per a deixar València com si no haguera passat res.

La gent no ho destaca, però també és cert que l'endemà de la Cremà, València està completament neta. Com es fa això?

 Fa uns dies vam presentar el dispositiu que porta el meu company Sergi Campillo, i jo vaig afirmar que aquest any gastarem un poc més de 1.700.000€, que és el pressupost més gran de tota la història de les Falles, un 14-15% superior el 2019, l'últim any complet.

Evidentment, les falles demanen contenidors de ferro per a les cendres, cal netejar les mascletaes, i moltes coses més, per tant, hi ha un treball darrere i una planificació molt important, perquè nosaltres cremem, tornem a casa, però queda moltíssima gent treballant a les Falles, són persones que, mentre tothom està de festa, ells estan treballant, i això, deixant de banda que és d'agrair, comporta una planificació molt important.

Les Falles de 2020 van estar gafades per la pandèmia, i les Falles de 2022 estaran marcades per un conflicte bèl·lic. Quin missatge dona tota la comunitat fallera a la comunitat internacional?

En la majoria d'ocasions costa moltíssim arribar a acords amb l'oposició. En Innovació, per exemple, hem arribat a acords amb el Partit Popular i Ciutadans, i en el Ple de febrer vam arribar a un acord per a fer una moció d'urgència de dir molt clarament NO A LA GUERRA. Només nosaltres quatre, evidentment hi ha un altre partit que es caracteritza per justificar la violència, i no esperàvem absolutament res d'ells. Però sí que és de veres que hi ha un consens polític molt gran basat en el NO A LA GUERRA. Vam penjar una pancarta de l'1 al 7 de març, també per acord dels quatre portaveus municipals, a més va ser molt ràpid.

Igual que critique les coses que l'oposició fa malament, alabe les coses que jo crec que es fan bé. Sols van ser tres telefonades ràpides per a proposar ficar la pancarta i van estar tots d'acord de seguida.

I crec que en el món faller ha passat el mateix, estan havent-hi molts moviments per a demanar ajuda, per a enviar material a Ucraïna i estem vent com s'estan duent a terme aquests enviaments. El món faller es caracteritza per la seua solidaritat en moltes causes, i jo no he vist a cap persona reprovar la pancarta del NO A LA GUERRA, encara que és sabut que durant les Falles no s'aprofita la visibilitat que té el balcó de l'Ajuntament per a posar cartells, sols al 8M. I malgrat això, hi ha hagut un consens total respecte a aquesta pancarta.

La gent està preocupada principalment per dos motius, per allò que està passant a la zona de conflicte, i també per la repercussió que puga tenir ací en el tema de les energies. Tenim eixa sensació que en un país europeu estan en guerra i nosaltres estem de Falles, aleshores hi ha una dicotomia, una sensació un poc agredolça.

De tots els ninots que has vist en Falles, òbviament ara com a president de Junta Central Fallera amb més motiu, quin és el que més t'ha sorprés de tu mateix?

Al món faller es diu que no eres ningú fins que no et fan un ninot en una falla. No és que jo siga ningú, però jo ja porte uns quants, i és una sensació també agredolça de vegades, perquè per un costat, et fa gràcia, però moltes vegades porta una crítica velada, o no tan velada, que no et fan molta gràcia. Al cap i a la fi, això són les Falles.

Per exemple, al meu company Giuseppe Grezzi li encanta eixir en les Falles i fotografiar-se sempre amb tots els seus ninots, dona igual la crítica que siga. I jo a vegades he vist ninots que sí que estan graciosos i es pareixen prou, però hi ha hagut d'altres que no tant.

Creus que el lema ‘renaix de la flama’ ha sigut més encertat que mai?

A mi em va sorprendre molt i crec que també la imatge gràfica ha estat més encertada que mai. Primer perquè s’adapta al llenguatge actual, crec que cada cartell és el reflex d’una època, és un cartell que és un GIF, que dona molt de joc i que té un ‘claim’ de ‘renaix de la flama’ molt cridaner i que encerta amb tot allò que signifiquen les Falles.

Podràs anar a la teua Falla aquests dies?

Tinc un mal en el cor, perquè no podré anar a l'ofrena amb ells. L'any passat, al setembre, sí que vaig poder perquè li tocava el torn del matí, però aquest any em coincideix que ells ixen els últims del dia 17, i jo en eixe moment ja he d'estar a l'ajuntament amb la Fallera Major Infantil.

Sincerament, és el que pitjor porte, ho dic sempre, per a mi les Falles són amb els meus amics. Hem estat treballant tot un any per aquests dies, i, evidentment, des que soc president de Junta, no puc estar tant allí. Aleshores això ho porte mal, perquè tampoc puc fer els teatres amb la meua comissió, no poder anar a l'ofrena. Supose que passaré per a saludar almenys i estar una estona amb ells.

 Quin desig tens perquè aquestes Falles de 2022 siguen perfectes?

Jo el desig que tinc és el postfalles, encara que tots volem que no ploga, que els actes vagen bé, que l'horari de l'ofrena es complisca, i que siguen unes Falles molt normals dins de la situació de pandèmia. Però el vertader desig és que les postfalles siguen com les de setembre, que no ens hàgem de lamentar per la incidència. També és de veres, que estem en un altre moment de la pandèmia. Jo, que no soc metge ni sanitari, quan em reunia amb algunes comissions els deia, què més hem de fer? Ens hem vacunat i hem sigut molt prudents.

Així que sols vull que siguen unes Falles normals, que la gent gaudisca, que isca al carrer i que es comporten com al setembre.

Destacats