Què li passa al Valencia CF?

Guardar

Valencia CF
Valencia CF

Tres partits són suficients per a qualificar un començament com un mal començament? Els tres primers duels i, per què no, les tres primeres derrotes han sigut derrotes de naturalesa diferent. Encara que la davantera va mostrar el que tenia, contra Las Palmas la defensa no va existir. En Eibar el problema va ser l'efectivitat i el mèrit dels locals (ahir van guanyar de visita al Granada). En el 2-3 d'ahir, podria dir-se que el principi del final va ser l'expulsió del capità blanquinegre, però no la raó última de l'estrepitosa caiguda davant del Betis.

Acabada la trobada, Enzo Pérez va explicar a VCF Radio que va demanar disculpes a l'entrenador, a Suso i als seus companys quan van tornar al vestuari. Un exercici d'humilitat admirable. Com a capità, se sentia "el primer responsable de la derrota". No obstant això, l'argentí —a pesar de tot, una de les grans aportacions d'aquest Valencia 2015-2016— viu una il·lusió: ell no ha sigut el responsable. La veritat és que, a diferència dels altres partits, ningú en particular va tenir la culpa. Van ser els contraatacs els que van matar a l'equip. La desconcentració.

En roda de premsa, Ayestarán va afirmar estar encara "il·lusionat amb la plantilla". Pot estar-ho, és cert, perquè té jugadors, més no resultats. Medrán canvia el to cada vegada que entra (hi ha alguna raó misteriosa per la qual no parteix des de l'inici?). A més, va poder veure's que Garay baralla i puja si les circumstàncies ho requereixen, que Mangala és un defensa més fort que Abdennour i que, si Munir s'apressa i el partit està costa amunt, respon. La seua aportació queda parcialment clara.

De qui és la culpa, aleshores? Hi ha bons futbolistes, hi ha voluntat i fins i tot existeix capacitat de resiliència com la que vam veure contra el Betis. És veritat, el problema de l'equip són els gols en contra més que els gols a favor. També és veritat que encara no hi ha una defensa constituïda; eixe segueix sent el gran buit perquè fa deu dies l'argentí i el francés no es coneixien per res en el camp. Com siga, sempre, sempre passa alguna cosa. Ahir no va ser l'excepció.

A poc a poc el Valencia s'està sumant als equips europeus que han sigut importants en els seus respectius països i que hui es mouen com una ombra per la taula de classificació, com el Manchester United (sobretot el de la temporada anterior) o l'AC Milan i l'Inter italians. Així, el de l'equip del Túria sembla una maledicció moderna. I les malediccions tenen una cosa que comparteixen amb el que podrien ser les vertaderes causes del mal moment: vénen del passat.

No parlarem d'Alcácer o Mustafi perquè el seu adéu és massa recent. Però anem a mirar un poc cap arrere, no tan arrere... seran significatives les partides d'Otamendi, Negredo, Piatti, entre d'altres? Van deixar un buit insalvable en les seues respectives posicions? Tindrà alguna cosa que veure eixe home de negocis que fa dos anys va adquirir el 70,4% de les accions del club, convertint-se en amo del Valencia? Hi ha una mentalitat empresarial que està minvant l'aspecte futbolístic? O és millor simplificar i culpar a Pako?

El Valencia se salva de ser l'ultim de la classificació perquè el Celta ha rebut dos gols més després de perdre 0-4 contra l'Atlètic. Ara com ara, l'afició necessita resultats i aquesta tercera derrota consecutiva no contribueix a això. La pròxima prova és en el Sant Mamés diumenge 18 de setembre. Si aquest duel sembla difícil, encara queden Barcelona, Real Madrid, Sevilla... Millor deixem de comptar.

Destacats