En el Trofeu Taronja de l'any passat, l’inici d’una de les pitjors temporades de la història del València, l'equip va perdre per 3-1 contra un equip italià de referència: la Roma. Este dissabte, davant 45000 espectadors, s'enfrontaven contra un altre gran d'Itàlia, la Fiorentina, que va acabar en el cinqué lloc en la Sèrie A. Però esta vegada l'equip che va aconseguir triomfar per 2-1. Veient el desenvolupament del partit i no falta l'esperançat que pregunte: …seran aquests partits de presentació l'antecedent de l'acompliment en la Lliga?
[related:galleries:1:{orientation:vertical}]
Nou dies per a l'inici de la competició i el València es va agarrar al triomf amb ungles i dents. Va començar amb molt ànim, incisiu i arribant amb agressivitat a la porteria contrària. Tocaven, agradaven, però un error defensiu va deixar solament a Bernardeschi als 5’, que va rematar en la cantonada esquerra de la porteria de Ryan per al 0-1. Ja semblava que del migcamp d'ara endavant hi havia enteniment, i cap arrere, confusió, absoluta confusió i una sensació que s'ha perpetuat quan es veu a Vezo i Abdennour.
Però el temps diria el contrari. El migcamp va començar a fluir, gràcies a Medrán i la davantera, que rematava bastant a la porteria, amb un Alcácer tractant i un Rodrigo insistent. Quedava clar, fins ací, que el problema era de la defensa, fins que va arribar l'hispà-brasiler Rodrigo als 20’ per a aconseguir l'empat i confirmar les bones impressions, a més de la idea del que estava passant: la davantera no cessava, amb Alcácer i Parejo molt encesos i amb la porteria entre cella i cella.
Així, en la primera mitja hora el partit estava igualat i amb el València prenent el control, igual que al principi. Va començar a afirmar-se amb el pas dels minuts i les rematades; els de dalt jugaven bé i, gràcies a ells, els del mitjà funcionaven com a barrera perquè el baló no arribara a la defensa i per tant a la porteria amb perill. En els últims deu minuts València va atacar i va fer millorar a tot l'equip, fins i tot a Abdennour, qui va començar a moure's millor, sense permetre que els de la Fiorentina ho sobrepassaren.
El segon temps va ser més lent. Van entrar Alves, Lato i un Cancelo movedís. Als 54’ també va entrar el xilé Matías Fernández pel lesionat Borja Valero per a la Fiorentina, lliurant joc i ganes però no prou per a fer la diferència. La segona part no va tenir el mateix ritme dels últims minuts del primer i era evident, amb la Fiorentina protegint-se molt més per a no patir tant els atacs del València, que de menys a més s'acostava a la porteria contrària. 70’ i els de Florència no despertaven del tot, mentre els blanquinegres seguien la mateixa dinàmica: funcionant com una muralla efectiva i discreta.
La segona part no va ser tan vistosa com el primer, ple de canvis com tots els de la pretemporada. Destacable va ser el treball del belga Bakkali, que va entrar per Santi Mina amb ganes de fer alguna cosa. Tanmateix, el joc es va estancar, es va detenir i va tenir moltes interrupcions.
Fins al minut 86, on va rebre el recentment ingressat Rafa Mir, qui va entrar per Alcácer, per a rematar després d'una boníssima passada de Dani Parejo, el que va confirmar el seu particular bon moment en el partit i va calmar els xiulits de la presentació. Un 2-1 just en un plantejament que Ayestarán va saber sobrellevar, amb un Medrán i un Enzo Pérez, els qui fins ara s'estan fent un buit en el cor del valencianisme. Xicotet encara, però ingent.
Després del triomf l'entrenador, per la seua banda, va declarar en roda de premsa la seua satisfacció amb el joc en general del València: “Malgrat ser pretemporada i portar sis partits, l'equip va saber estrényer a dalt contra un equip com la Fiorentina”. “Estic molt satisfet (…) He gaudit veient-los”, va asseverar.
En tant, moment abans que Enzo Pérez (triat el millor jugador del partit) alçara el Trofeu Taronja, la presidenta Layhoon va pujar a l'escenari i va fer un gest —sincerament oriental— a l'afició que ja deixava el camp: va ajuntar els seus palmells i va demanar perdó, tal com havia fet a Alzira durant la vesprada enfront de la convenció de penyes, on va parlar per a disculpar-se per la temporada passada. Un símbol del què vindrà?