El Govern del Botànic arriba a l'equador de la legislatura. Durant estos dos anys, s'han vist noves mesures socials i polítiques inclusives però també s'han vist uns resultats com l'objectiu de dèficit. D'esta manera, el nou Govern de la Generalitat Valenciana ha aconseguit reduir del 2,59% a l'1,53% en només un any. Hui el nostre protagonista és precisament el Conseller d'Hisenda, Vicent Soler. La seua experiència i professionalitat li avala en un dels reptes més destacats: aconseguir un finançament just per al País Valencià.
2 anys al capdavant de la Conselleria d'Hisenda. Com es va trobar la Conselleria en l'any 2015?
Molt malament perquè s'ajuntava que teníem recursos molt limitats per raons del sistema de finançament però també teníem molts pagaments que havíem de fer de l'etapa anterior que no s'havien fet per raons diverses i la veritat és que el grau de llibertat per a poder treballar i fer la política que volíem era molt escàs.
Són els dos problemes congènits que ha tingut esta administració: la insuficiència financera i el mal govern. Això significa moltes restriccions a l'actual govern per a poder treballar. Un exemple: Teníem un dèficit estructural de llarga durada i quan vàrem arribar nosaltres estava en 2,59 % del PIB, és a dir, molt gran. A més d'això, el primer any que havíem de fer els pressupostos de 2016 vàrem fer una provisió de 3.600 milions d'euros per a pagar coses del temps anterior, la majoria pufos, però també hi havia altres coses.
Començar així ja se'n poden imaginar com és però a més enguany quan pensàvem que el tema estava tot tapat, hem hagut de fer noves provisions de 900 milions d'euros. Per tant, això és una càrrega molt intensa al costat dels costos financers del deute acumulat perquè arribàrem ací amb més de 41.000 milions d'euros i això significa uns costos financers enormes. De fet, en el primer pressupost, la segona Conselleria del Govern de la Generalitat era la Conselleria del deute.
Així evidentment per a un Conseller d'Hisenda, entrar en estes condicions no era el més bonic del món. Malgrat tot, hem fet moltes coses i estic molt orgullós del que ha fet el Govern i els meus companys i companyes del Govern perquè les limitacions eren òbvies però la il·lusió no ens la lleva ningú.
La pregunta del milió. Com és possible fer estes mesures amb la situació actual?
Sí, és una pregunta interessant. Bé en principi no robem cosa que és molt important perquè això estalvia molts diners al contribuent. No és un problema moral, és un problema de diners. També ser més eficient com per exemple centralitzant compres que ho fa més barat. Això ens porta a pensar que els recursos són limitats i malgrat tot hem pogut fer coses. En 1 any hem reduït quasi en més de 1 punt el dèficit. Estàvem en el 2,59 en el 2015 i vàrem passar a 1,53 en l'any 2016. Això en la situació d'infrafinançament que estàvem era quasi un miracle.
Hem lluitat contra el dèficit, l'hem reduït i per tant estem a favor de l'estabilitat pressupostària, creguem que això és bo però a l'hora no hem fet retallades, se n'havien fet moltes abans. Ens hem de felicitar però no el govern sinó la societat valenciana perquè és molt important que la sanitat es mantinga de qualitat, que s'hagen reduït les llistes d'espera, que hi hagen reduït moltíssim les famílies que no rebien ni un sol euro en dependència per exemple i hem arribat a 45.000 famílies a banda de les que entren al sistema.
2018 de nou, la Comunitat Valenciana serà la que menys rebrà en els Pressupostos Generals de l'Estat. Creu que l'Estat central ens castiga per tindre un govern d'esquerres?
Jo no faig judicis d'intencions, jo constate la realitat. La realitat és que tenim 264 euros menys per càpita, és a dir, per persona, menys que la mitjana de les Comunitats Autònomes. En l'any 2017, una vegada es junta tot el finançament que s'aporta pel sistema i dos anys abans. Això vol dir que durant 2 anys el senyor Montoro n'ha tingut 1. 500 milions dels valencians que ha tingut ell i ha fet el qui li ha donat la gana. Este sistema és un sistema pervers per on ho mires i des de la perspectiva valenciana molt més, significa que tenim menys recursos.
Quan Montoro planteja, ja ho va fer l'any passat, pujar una decimeta el dèficit, jo li vaig dir que no i la Generalitat Valenciana es va plantar. Nosaltres no podem acceptar això perquè veníem del 2,59 al 0,6 era una broma de mal gust per a nosaltres. Sobretot perquè el problema que tenim no és un problema de despesa. No és que gastem més que la mitjana, al contrari, gastem menys que la resta. El problema del dèficit són els recursos que no arriben i per tant això és evident. Qualsevol persona adulta ho pot entendre.
Ha passat una dècima en el sostre de dèficit del 0,3 al 0,4. Jo me'l mirava al Ministre Montoro i em preguntava però vosté està parlant de veres. Jo baixe del 2,59 al 1,53, ara Què puc arribar al 1%, apretant molt? El 0,4 està a molta distància i ja vorem si arribem a 1% perquè la situació de partida és la mateixa, és l'infrafinançament.
A més has de sentir que com no som complidors, hem de pagar interessos al FLA que ens arriba. Per tant, això arriba a una situació de perversió conceptual. Per què no som complidors? No per falta de ganes sinó perquè no ens arribem els diners que toca. Jo estaria la mar de gust de complir però no puc complir perquè no puc traure els xiquets de l'escola, ni he de tancar centres de salut.
Què puc fer? No complir el dèficit. És l'única cosa que puc fer. Quan millora el finançament, estaré en millor capacitat de "complir-lo". Perquè realment el compliment és el sostre de dèficit que posa de manera unilateral el Ministre Montoro a les Comunitats Autònomes. Per què Montoro fica eixe sostre de dèficit? "El que parte y reparte se queda con la mejor parte".
En Brusel·les posa 2,2 per a l'any que ve de dèficit i el Ministre Montoro interpreta el 2,2 com li dóna la gana. Per exemple, 0% de dèficit per als Ajuntaments, per a l'Estat 0,7, per a la Seguretat Social, 1,2% i com a gran magnanimitat, passa del 0,3 al 0,4% per a les Comunitats.
El senyor Montor està pensant en el ciutadà? En què està pensant? Per què es dóna per a ell un 0,7%. L'estat del benestar depén en gran part de les Comunitats Autònomes.
Com diu ell, "es la ley señor Consejero", doncs aleshores canvie la llei. Per això la nostra reivindicació es ferma, creguem que esta oportunitat que tenim de pensar en el sistema de finançament ha de ser a fons i canviant la medul·la d'este assumpte.
Bloc 2: Economia
Què podem fer els valencians davant esta situació d'infrafinançament?
Tot, jo crec que hem fet una cosa important que és sumar voluntats. Hui tots els partits polítics, la societat, els empresaris, la societat civil, la gent parla d'estes coses i això és molt important perquè jo quan vaig a discutir estes coses a Madrid, ja sé el que està passant ací i vaig amb molta més força. No és un problema de facilitat dialèctica, això ha de vore amb la situació socioeconòmica de la nostra terra.
En segon lloc, hem de ser reivindicatius, hem de ser taxatius, hem de recordar-ho, hem aconseguit una cosa molt important. Hui mateix en un periòdic econòmic madrileny es planteja el tema valencià com un tema molt singular i això no passava abans. Posa dos exemples una comunitat ben finançada i una altra mal, i som l'exemple de la mala.
És suficient? Jo crec que no. Per exemple, la manifestació que tenim plantejada per al mes d'octubre jo crec que és necessari que s'òmpliguen els carrers de València. La situació és impossible que continue així.
Parlem dels Pressupostos de 2018 de la Generalitat Valenciana. Què ens pot avançar?
La via per la qual volem anar l'hem començada fa 2 anys. És una via de transparència, de seriositat, de rigor, de no malgastar els diners perquè els diners dels contribuents són sagrats. Tenim els comptes clars i el ciutadà pren un botó i sap totes les transaccions d'este govern. Cada 3 mesos té coneixement dels saldos bancaris, tot. És que no hi ha res a amagar.
El problema que teníem nosaltres és que les zones més fosques eren les empreses públiques on s'havia fet de tot en el passat, ací les inèrcies ens han costat una mica de canviar-les però estem sent molt estrictes i que se sàpiga tot.
Partíem d'una situació que hi havia 1.800 milions d'euros en el 2015 d'ingressos no existents. Eren uns apunts comptables per equilibrar despeses i segurament, no tinc ni idea, ho pactarien en un despatx amb el ministre d'Hisenda.
Eren 1.800 milions d'ingressos que no existien i hi havia 1.100 milions d'euros de despesa extrapressupostària. Sumes i són 2.200 milions fora de pressupostos que no eren reals.
En primer lloc, hem fet més realista la partida de Sanitat, portant a pressupostos el que era real, després introduir una partida d'ingressos reivindicatius, eixos 1.300 milions que són els que ens diferencien de la mitjana. Si fem una multiplicació, 264 euros per 5 milions de persones que som ixen els 1.300 milions, és a dir, reivindiquen els 1.300 milions de finançament i ho portem ací, explícitament que són ingressos que no existien en els Pressupostos de l'Estat però és que tenim tot el dret a tenir-los.
Per tant, estem en la via. En el primer pressupost vàrem fer el peremptori, en concret les polítiques d'inclusió que estaven al 60% de la mitjana espanyola i això era una injustícia increïble perquè les famílies valencianes d'un depenent en casa no tenien els recursos que tenen en altre lloc.
També en Sanitat que arribara a la mitjana d'Espanya i l'educació, etc. Vam pagar les infraestructures, les polítiques industrials que són fonamentals per al futur i en el 2017, ja vàrem intentar ficar una mica de diners. Per a sostenir l'estat del benestar, s'ha de comptar i si no tens una economia competitiva no podràs sostenir l'estat del benestar.
Per tant és important que puguem invertir en polítiques industrials, logística, innovació tecnològica, en l'empresa valenciana. En els valencians, hi ha molt esperit emprenedor però moltes vegades els recursos al finançament privat són difícils, s'ha de fer polítiques de canvi, d'internacionalització, d'increment de la productivitat. En este tercer pressupost anirem en esta línia que ja hem marcat en els dos primers anys.
Quant a la política dels Grans Esdeveniments, quina línea té el nou Consell?
Hem mantingut la Volvo Ocean Race i el mundial de moto a Xest. Les prioritats han canviat de dalt a baix, els diners estan per a allò que es necessita i no per a la" juerga flamenca que teníem ací muntada" i crec que les coses van pel camí que volíem amb els encerts i errades que tenim perquè som persones i ens equivoquem però està clar que això funciona d'una altra manera no només amb transparència sinó també amb una gestió molt més responsable.
Una altra empresa valenciana tacada de casos de corrupció ha sigut Fira València. Com serà la nova Fira València?
El que hem pactat els 4 partners, és que el Patronat es dissolga, l'Ajuntament de València cedisca l'espai perquè la Generalitat puga fer el que crega convenient. En concret, és competència de la Conselleria d'Economia i la Conselleria d'Hisenda el que hem fet és l'absorció del deute de la Fira que és multicentenari.
S'obri una nova etapa per a buscar un soci tecnològic que entre sense el voluminós deute per a fer Fira. Ha de ser un soci tecnològic capaç d'invertir perquè allò que tenim a Benimàmet és un mausoleu a l'extravagància, s'ha d'omplir d'activitat i volem que no torne a ser una càrrega per a la Generalitat.
Bloc 3: Personal
Vosté va ser Conseller en la primer legislatura de Joan Lerma. Ara amb el nou Consell de Ximo Puig. Com ha canviat la política valenciana d'eixe Consell fins a l'actual?
Només hi ha 30 anys de diferència. Primer érem molt joves i això és molt important. Hi havia moltes il·lusions perquè era construir la Generalitat, l'administració autonòmica.
Jo sóc d'una generació que ens hem manifestat en el carrer per la llibertat i l'estatut d'autonomia. Jo he sigut detingut per això i he passat per Prefectura. He estat en el tribunal d'ordre públic i vinc d'una generació que lluitava per la democràcia però també per l'autogovern.
Tindre el gran privilegi de passar de manifestar-te al carrer a poder construir l'administració de la GVA va ser tot un privilegi. Érem poca gent i em vaig sentir privilegiat que amb dos laborals, 3 màquines d'escriure, 3 pisos llogats i 4 funcionaris, férem una administració. Això per a un Conseller era tot un repte, per tant la injecció d'il·lusió per poder concretar era un repte preciós.
30 anys més tard, el repte és semblant perquè després de 20 anys de desastre de mal govern, quan vàrem arribar, mentre altres comunitats tenien un alt percentatge d'administració electrònica, ací només teníem el 6%. jo vull acabar la legislatura amb el 100% d'administració electrònica en només 4 anys.
Açò és molt significatiu d'allò que volem fer. El gran repte és millorar el finançament. Hi ha uns quants reptes bàsics que són els que poden donar estabilitat a l'autogovern dels valencians i jo crec que ací a Espanya falta un poc de cultura federal.
La cultura federal és molt senzilla perquè hi ha una distribució de competències però sobretot hi ha un respecte mutu, hi ha una lleialtat mútua entre administracions. Es nota que ara no hi ha lleialtat mútua.
Tot això està per fer, a mi em pot agafar en 4 anys. Tot el que envolta a l'infrafinançament és la incapacitat de resoldre els problemes dels ciutadans. Dir no a un canvi de finançament autonòmic és dir no a l'estat del benestar. Per tant, és un moment bonic per a fer-ho davant el desori de fa 20 anys.
Què li va passar pel cap quan el President Ximo Puig li va proposar agafar la Conselleria d'Hisenda?
Vaig tindre 24 hores per a decidir-me. Jo era el degà de la Facultat d'economia i anava a assistir a l'acte de la pressa de possessió del President que era un diumenge i el dissabte al migdia jo estava fent-me una paella en Rocafort i de prompte em crida per telèfon el president.
Som amics de fa molts anys i em toca per telèfon i li dic: Ximo no et preocupes que demà aniré a la pressa de possessió i em va dir que no volia parlar d'això. Em solta el que em solta i em diu que només tinc 24 hores per a decidir-me.
Jo estava 20 anys fora de la política, estava dedicat a la carrera professional, al món universitari, havia guanyat la càtedra i ara era degà. Estava molt embolicat en el món acadèmic però també és veritat i li ho vaig dir quan l'endemà vàrem quedar. Li vaig dir a Ximo: Mira, President, Sí, per dos motius.
Primer pel meu País, jo sóc molt valencianista i sabia que com havia quedat el meu país després de 20 anys d'això. Però també li vaig dir per "Tú". Perquè Ximo crec que en este nou món de l'esquerra plural, del món de la diversitat, tu seràs un magnífic president i crec que té el tarannà personal i polític per a governar des de la pluralitat.
No molta gent donava res perquè el Govern del Botànic poguera continuar i ja estem 2 anys amb una estabilitat superior a la que tenia el PP quan estava amb majoria absoluta on el vicepresident espiava al president.
Hi ha diferències, si, moltes vegades de caràcter personal. Les polítiques socialdemòcrates que fem són polítiques reformistes. Són del tarannà del PSPV i també de Compromís. És un govern reformista, és un govern possibilista. També sabem d'on venim i volem que açò continue i per tant hi ha tots els ingredients perquè açò dure.
Entre els ingredients bàsics és la bona química entre el President i la Vicepresidenta. Entre Ximo i Mónica i en la mida que em toca a mi intente ficar el meu granet d'arena perquè eixa cohesió es mantinga.