Els valencians es veuen obligats a pagar 100 euros més que l'any passat per a arribar a fi de mes. Això significa que paguen més pels costos bàsics de la llar, com la cistella de la compra, la vivenda o els subministraments, que absorbixen quasi el 40% dels ingressos de la llar. Un encariment de la vida que no s'ha vist reflectit en un augment dels sous. Així, el 28% dels valencians tenen dificultat per a assumir els costos bàsics de la llar, tal com reflectix el III Baròmetre 'Planeta Propietari' que anualment elabora Grup Mútua Propietarios.
La 'factura de la casa', que inclou el pagament de la vivenda, la cistella de la compra i els subministraments energètics, ha assolit els 1.210,17 euros, un 10,4% més que l'any anterior, i ha absorbit el 37,9 % dels ingressos de les cases, un -1% menys que en 2024.
De fet, si es compara en el Salari Mínim Interprofessional (SMI) de 2025 (aproximadament 1.200 euros nets en 12 pagues) una llar que depén d'un únic SMI deu destinar més de la totalitat (102,2 %) dels seus ingressos nets només a les despeses bàsiques, sense marge per a estalvi o imprevistos.
El creixement més important de la despesa mitjana de les llars valencianes es detecta en el cost de la vivenda que puja un 12,9% amb una despesa mitjana de 578,27 euros. La despesa del lloguer (588,63 euros) supera la de la hipoteca (572,43 euros) en 16,2 euros.
A continuació se situa la cistella de la compra, que s'eleva a 465,2 euros mensuals, un 12,7% més que l'any anterior. Finalment, les despeses energètiques, com són l'aigua, llum, combustible, són els únics que descendixen lleugerament, un -2,3%.
Quins col·lectius són els més perjudicats?
D'acord en l'informe, esta pujada del preu de la vida afecta principalment les persones en ingressos baixos, però també a les famílies nombroses i als joves.
La directora de Multicanal i Clients de Grup Mutua Propietarios, Laura Mulà, ha assenyalat que "l'esforç econòmic associat a viure i mantindre una vivenda seguix guanyant pes i reduïx el marge de tranquil·litat financera de les famílies obligant-les a prioritzar i ajustar decisions de consum".
En este context, el III Baròmetre 'Planeta Propietari' mostra que la forma en què les llars fan front a esta pressió econòmica també ha canviat. Enfront d'altres fórmules d'estalvi més visibles, com reduir el consum energètic o deixar de comprar elements per a la llar, les famílies opten cada volta més per xicotets ajustos quotidians.
Entre ells, destaca amb força una nova estratègia: comprar més marques blanques i menys productes frescos. Amb un 16%, esta opció es convertix en la segona mesura d'estalvi més mencionada -- per darrere de retardar els arranjaments i les millores de la llar-- el que posa de manifest un desplaçament de la contenció econòmica cap al consum diari, a la recerca de decisions que resulten menys perceptibles en el benestar immediat, però que permeten alleujar la pressió sobre el pressupost domèstic.