Abans d'abril de 2025, tots els municipis (inclosos els de menys de 5.000 habitants) han d'aplicar la nova taxa de gestió de residus en compliment d'una directiva europea encaminada a la reducció de la contaminació. Es tracta de la Llei 7/2022 de residus, que entrarà en vigor l'any vinent, i que en el seu article 11 obliga els ajuntaments a repercutir el cost íntegre del servei de recollida de residus a la ciutadania. Una taxa, popularment coneguda com el 'tasazo del fem', que contempla un recàrrec per persona i que, en els municipis més xicotets, podria suposar el triple del cost actual de la taxa del fem.
Com explicava el president de l'EMTRE (Entitat Metropolitana de Tractaments de Residus Sòlids) i alcalde d'Almàssera, Emilio J. Belencoso, en una entrevista a este diari, "des de l'EMTRE hem hagut de fer un esforç ingent en els pressupostos del pròxim any per a reduir, en la mesura que siga possible, el que suposarà la nova taxa". Una situació que ha generat malestar entre les diferents corporacions municipals.
"Sincerament, no crec que això de 'qui consumix, paga' vaja a tindre un efecte positiu quant al reciclatge, més aviat tot el contrari. Que el veí, al final, haja de pagar el cost del servei pot fer que rebutgen reciclar. D'altra banda, em sembla un atac a l'autonomia dels municipis el fet que si no s'apuja la taxa del fem, es córrega el risc que es retinguen aportacions", ha conclòs l'alcalde d'Almàssera i president de l'EMTRE.
En el cas de la ciutat de València, la regidora d'Hisenda, María José Ferrer San Segundo, assenyalava, el mes d'octubre passat en un comunicat de premsa, que 'el basurazo' costarà a més de la meitat de les famílies valencianes un total de 39,14 €, que s'anirà incrementant proporcionalment com més aigua es consumisca en un habitatge. I és que les quotes han sigut determinades tenint en compte el consum d'aigua, mesurat en un temps definit de 12 mesos, de l'habitatge. En el cas d'activitats econòmiques, modulant tant pel consum com pel Grup d'Activitats del CNAE (Codi Nacional d'Activitats Econòmiques) al qual pertany.
Així, com apuntava la regidora, "el basurazo de Sánchez no sols impedix que els ajuntaments puguem assumir el cost del servei de recollida del fem, sinó que restringix l'import de les reduccions i bonificacions fiscals per a no incórrer la taxa en la infracció de ser deficitària". Un punt que el Partit Popular, en una esmena presentada a la llei, demanava que s'eliminara.
En este punt, Ferrer San Segundo recordava que "el govern de Pedro Sánchez podria haver optat per aplicar esta directiva europea amb menor rigidesa, però ha optat per carregar tot el cost del servei a la ciutadania. Es tracta de la primera vegada en la història del municipalisme que un govern obliga els ajuntaments a introduir una taxa a la ciutadania que, per la seua naturalesa, hauria de ser voluntària".
Malgrat tot, l'Ajuntament de València ja va aprovar, en el ple del mes d'octubre, la imposició de la nova taxa de recollida i transport de residus. D'esta manera, des de l'àrea d'Hisenda s'ha treballat perquè la nova taxa contemple una sèrie de beneficis fiscals, amb cobertura legal i restringits en la seua quantia, per a no infringir la imposició que la taxa no siga deficitària.
Els beneficis fiscals que aplicarà València
Amb l'objectiu de reduir l'impacte que provocarà el 'basurazo', l'Ajuntament de València ha aprovat una ordenança que contempla els següents beneficis fiscals:
• Reducció del 30% a famílies nombroses (3 o més fills, amb caràcter general) per a l'habitatge habitual (amb concessió automàtica quan es dispose de bonificació en IBI i possibilitat d'acollir-se els arrendataris), beneficiant amb això a més de 4.000 famílies.
• Reducció del 30% per a l'habitatge habitual de famílies amb escassos recursos (segons la llei que estiguen "en risc d'exclusió social": unitat familiar els ingressos de la qual no superen l'IPREM referit a 14 pagues), afavorint a 6.200 famílies, sense perjudici d'altres cobertures i ajudes dels Serveis Socials per a situacions de vulnerabilitat.
Estes bonificacions se sumaran a unes altres que ja contempla la llei:
• Bonificació de 10 € a usuaris que utilitzen ecoparcs.
• Bonificació de 50 € a activitats econòmiques que utilitzen sistemes de recollida municipal de paper i cartó "porta a porta".
• Bonificació del 10% a empreses de distribució alimentària i restauració que tinguen establits en col·laboració amb entitats d'economia social sense ànim de lucre, sistemes de gestió que reduïsquen els residus alimentaris de manera significativa i verificable (menjadors socials).
• No subjecció d'activitats que tinguen contractat gestor de residus autoritzat per a la recollida de totes les fraccions que generen, acreditant que així és.
Es mantenen les rebaixes fiscals de 2024
Així mateix, l'Ajuntament de València manté, per a 2025, totes les rebaixes fiscals que va aprovar en 2024. D'esta manera, es consoliden mesures com la reducció del 20% en el tipus de gravamen general de l'IBI de naturalesa urbana que ja ha suposat per a 700.000 valencians un estalvi de més de 33 milions d'euros; l'ampliació de la bonificació del 60% o 90% aplicable en l'IBI a 4.000 famílies nombroses que han estalviat més d'un milió d'euros; o la bonificació del 95% en la plusvàlua per causa de mort entre familiars directes.
D'altra banda, davant la reactivació del mercat immobiliari, el tipus de gravamen de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) s'harmonitza amb els de la major part de les grans ciutats, quedant fixat en el 4%.
Finalment, s'introduïx una bonificació del 95% a totes les comunitats de veïns que escometen la substitució de façanes ventilades realitzades amb alumini i compòsit o procedisquen a l'adaptació al Codi Tècnic de l'Edificació (Document Bàsic de Seguretat contra Incendis, SI 2 Propagació Exterior, versió 22 de desembre de 2022).