Soler demana que la pròxima Conferència de Presidents aborde la reforma del model de finançament per ser "una qüestió d'Estat"

El conseller d'Hisenda també planteja en el Comité de Seguiment que el Govern flexibilitze els criteris de concessió i la data límit del Pla Resistir Plus, en línia amb el nou Marc Temporal

Guardar

Soler assisteix en representació de la Generalitat a la reunió preparatòria de la pròxima Conferència de Presidents
Soler assisteix en representació de la Generalitat a la reunió preparatòria de la pròxima Conferència de Presidents

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha sol·licitat que la pròxima Conferència de Presidents aborde la reforma del model de finançament per ser "una qüestió d'Estat i no únicament un problema que afecte els valencians i valencianes" i un tema fonamental "no sols per a acabar de construir l'arquitectura institucional de l'Espanya autonòmica, sinó per damunt de tot per a sostenir l'Estat del Benestar, en ser les CCAA les responsables de garantir als ciutadans els serveis fonamentals d'Educació, Sanitat i Serveis Socials".

Soler ha fet aquestes declaracions després d'assistir, en representació de la Generalitat, a la reunió del Comité Preparatori d'Impuls i Seguiment de la Conferència de Presidents, que se celebrarà al començament d'any a la Palma i on s'abordarà entre altres qüestions la necessària cooperació en matèria d'emergències de Protecció Civil.

En aqueix sentit, Vicent Soler ha explicat que la Comunitat Valenciana "no pot viure del deute" i ha incidit en què "hem de tindre la possibilitat d'oferir als cinc milions de valencians i valencianes la millor Sanitat possible o, com a mínim, una sanitat pública com la de la resta d'Espanya, sense haver de recórrer a l'endeutament perquè, com ha incidit, "és injust políticament i moralment".

Així, ha reiterat en el si del Comité de Seguiment que aquest "és un debat fonamental i importantíssim per al conjunt d'autonomies" tal com ha plantejat reiteradament el president Ximo Puig i, per això, ha traslladat la necessitat que s'aborde en la pròxima reunió "al més alt nivell, al costat de la resta de presidents autonòmics i el Govern central".

Això sí, el responsable d'Hisenda ha mostrat "satisfacció" encara que "prudència" davant la proposta que en els pròxims dies presentarà el ministeri d'Hisenda sobre el criteri de repartiment del nou model sobre la base de la "població ajustada" i ha agraït que "quasi 8 anys després totes les autonomies estiguem ja convençudes de la necessitat d'abordar la reforma com més prompte millor".

Fons Europeus i Resistir Plus

El titular d'Hisenda també ha plantejat en la reunió preparatòria de la pròxima Cimera de Presidents -que ha estat presidida per la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez-, que el Govern central "permeta allargar la vigència del Pla Resistir Plus fins al 30 de juny de 2022, igual que el Marc temporal aprovat per la UE", al mateix temps que ha afegit la necessitat que es flexibilitzen també "els criteris de concessió, ja que són recursos fonamentals perquè les empreses viables puguen tornar a recuperar la seua solvència i liquiditat després de la pandèmia i, per tant, hem de garantir que arriben al màxim nombre de beneficiaris possibles".

Referent a això, el conseller ha assegurat que "els 647 milions d'euros del pla són clau per a l'economia valenciana", i, per això, ha trasllat l'opció que "puguen destinar-se també a altres qüestions com l'increment dels costos de producció i especialment dels costos energètics que estan complicant la recuperació a sectors clau de la nostra economia com el ceràmic, així com a molts xicotets negocis".

Igualment, Soler ha plantejat en relació amb la gestió del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), la necessitat de "flexibilitzar la seua aplicació per part de les CCAA per a millorar la cogobernanza, garantir que es destinen a les prioritats de cada autonomia i a aquells sectors prioritaris, així com assegurar que arriben a tota la capil·laritat del teixit productiu i especialment a les pimes i micropimes, que són el 90% de les nostres empreses.

Així, ha manifestat que des de la Generalitat "considerem que han de realitzar-se esforços amb el propòsit de flexibilitzar els criteris per a permetre major intervenció en el seguiment, control i avaluació de manera territorialitzada, permetent l'accés a les dades que afecten cada administració territorial", al mateix temps que ha afegit que s'ha de "facilitar la capacitat d'acte-organització conforme a les peculiaritats territorials".

Per això -ha detallat el conseller-, "hem d'avançar en una certa cogovernança en vertical". "Està molt bé que es plantegen grans projectes per a grans empreses, però després han de prolongar-se cap a les pimes i fins i tot els autònoms, i en aqueix paper som fonamentals les CCAA".

A més, Soler ha compartit el debat plantejat pel conjunt autonomies sobre la necessitat que el Govern aborde i analitze de manera conjunta i àmplia la totalitat de fons i línies de subvenció i ajuda vinculats a la Covid.

Conferència de Presidents

Respecte a la proposta de canvi de reglament de la Conferència de Presidents plantejada pel Govern, el conseller d'Hisenda ha trasllat que és "una reforma crucial perquè garantirà major cogovernança d'una manera molt més robusta, permetent augmentar la freqüència i l'espai de diàleg i debat interinstitucional entre les autonomies i el mateix Govern central". Així, el responsable d'Hisenda ha agraït l'esforç per "actualitzar aquest espai de debat, adaptant-lo a les necessitats de les CCAA i la nova realitat social i sanitària i dotant-ho de major agilitat, pluralisme i seguiment sobre la presa de decisions".

"Si volem aprofundir i avançar en una Espanya plural i autonòmica hem de millorar els canals de comunicació, diàleg i presa de decisions", ha conclòs el conseller d'Hisenda, per la qual cosa ha confiat que una vegada escoltades les propostes de les diferents autonomies "puga aprovar-se des del consens majoritari"

La Conferència de Presidents va nàixer l'octubre de 2004 per a normalitzar el diàleg entre els responsables de l'Estat i les comunitats autònomes i institucionalitzar amb l'objectiu d'institucionalitzar un espai de trobada que havia funcionat en nombrosos països del nostre entorn amb models descentralitzats de presa de decisions.

Arxivat a:

Destacats