El turisme valencià ha viscut un estiu que molts recordaran. La temporada alta de 2025 no sols ha deixat xifres històriques d’ocupació, sinó també un canvi de rumb que confirma la fortalesa d’un sector clau per a la Comunitat Valenciana.
Les destinacions més emblemàtics, com Benidorm o València, han brillat amb llum pròpia gràcies a l’impuls del turisme internacional, mentre que Castelló comença a obrir-se pas amb noves propostes que miren al futur. El visitant estranger ha decidit la partida este estiu, i el seu pes en la balança ha sigut decisiu per a superar totes les previsions.
Per a entendre-ho, parlem amb Mayte García Córcoles, directora executiva d’Hosbec, la patronal hotelera i turística que agrupa hotels, apartaments i càmpings. Les seues paraules dibuixen una radiografia clara: un estiu de rècord, amb turistes vinguts de mig món i amb un sector que ja pensa en com mantindre esta inèrcia sense perdre qualitat de vida a les destinacions
Benidorm i València, l’aparador internacional que reescriu l’estiu
Si s'hagueren de triar dos noms propis de l’estiu, serien Benidorm i València. La primera ha viscut un fenomen inèdit: el mercat britànic ha arribat a igualar el nacional en ple agost, una cosa impensable fins fa poc.
“A Benidorm, el mercat britànic ha arribat a igualar el nacional en ple agost, una cosa inèdita fins ara”, recorda García. Un senyal que el turisme internacional ja no es concentra sols a l’hivern, sinó que també mana en plena temporada alta.
La capital valenciana, per la seua banda, ha aconseguit consolidar-se com una gran ciutat europea de vacances. Més del 70 % dels visitants han arribat des de l’estranger en alguns moments de l’estiu. Cultura, gastronomia, platja i un aire cosmopolita l’han situada en el mapa com una de les ciutats mediterrànies més desitjades.
Un mosaic d’accents: així han arribat els turistes a la Comunitat
L’estiu ha convertit la Comunitat en un autèntic mosaic d’accents i maletes. El mercat britànic ha tornat a liderar amb força, sobretot a la Costa Blanca, però no ha estat sol. Holandesos, belgues, italians i portuguesos també han omplit els carrers i platges.
A València ciutat destaquen especialment l’italià i l’estatunidenc, amb quotes pròximes al 10 % cadascun, tal com explica la directora d’Hosbec. A Castelló, la història ha sigut diferent: el visitant francés continua sent el rei. I en enclavaments com l’Alfàs del Pi o Altea, els turistes nòrdics han tingut un pes majoritari.
El que queda clar és que el turista internacional ha sigut la peça que ha marcat la diferència. “El turista internacional ha sigut clau per a superar les expectatives d’este estiu a la Comunitat Valenciana”, subratlla García. Davant un mercat nacional més retret i d’última hora, el visitant estranger ha reservat amb antelació i ha donat estabilitat a la temporada.
Tendències que marquen el futur: hotels de quatre estrelles i càmpings tipus complex turístic
L’estiu també ha deixat clar cap a on camina el sector. D’una banda, els hotels de quatre estrelles o més han sigut els grans triomfadors, amb els índexs d’ocupació més alts. L’esforç de modernització i reposicionament de l’oferta hotelera ha tingut recompensa: el viatger vol qualitat i està disposat a pagar per ella.
D’altra banda, els càmpings han fet un pas endavant. Ja no es tracta sols de parcel·les per a caravanes: la majoria funcionen com autèntics complexos turístics amb bungalous, cabanes i activitats. A la zona de Benidorm, per exemple, l’ocupació ha superat el 90 % durant quasi tot l’any, amb un marcat protagonisme del visitant britànic.
Estos models alternatius, més desestacionalitzats i flexibles, s'han convertit en un complement imprescindible per l'oferta hotelera tradicional.
Juny i setembre ja no són mesos secundaris
Fins fa uns anys, juliol i agost marcaven el pols de l’estiu. Hui, esta idea ha quedat arrere. Juny i setembre s’han consolidat com a mesos forts de temporada, amb xifres comparables a les dels mesos centrals.
La clau, segons el sector, és que requerixen més treball de promoció i comercialització. Però l’esforç val la pena. “Són mesos més treballats quant a promoció, però els resultats són igual de bons que els mesos forts d’estiu”, assenyala García.
Allargar l’estiu a quatre mesos complets permet guanyar estabilitat i reduir la dependència de pics puntuals. Un pas avant cap a l’anhelada desestacionalització.
El repte que ve: turisme sí, però amb qualitat de vida
L’estiu de 2025 ha confirmat la fortalesa del turisme valencià, no obstant això, també ha deixat sobre la taula un repte ineludible: créixer sense perdre qualitat de vida als destins.
“No podem ser amfitrions on no tenim la millor qualitat de vida”, sentencia Mayte García. Amb esta idea, el sector insistix que la desestacionalització no és sols un objectiu econòmic, sinó també social: repartir millor l’activitat turística, integrar-la en el dia a dia de les ciutats i fer que els destins siguen tan bons per a viure com per a visitar.
Eixe és, en definitiva, l'horitzó d'un sector que ha signat un estiu històric i que vol continuar en esta línia sense renunciar a la sostenibilitat ni al benestar dels seus residents.
’eixe>