La realitat dels negocis minoristes en la ciutat de València es troba en un procés d'evolució. Des dels canvis en els patrons dels consumidors fins a l'auge pel comerç electrònic, estes xicotetes empreses han hagut de reinventar-se per a atendre les necessitats d'un mercat que avança a passos gegantins. Així ho demostra un estudi recent elaborat per ESIC sobre les tendències actuals del comerç minorista valencià i les seues projeccions de cara al futur.
En primer lloc, l'estudi subratlla la importància d'este tipus de negocis en l'economia de la capital del Túria. I és que no sols ocupen fins a un terç dels establiments comercials de la regió, sinó que també van aportar un 5,1% del PIB (Producte Interior Brut) valencià. A més, gràcies al dinamisme del turisme internacional, la confiança dels consumidors i la fortalesa del mercat laboral, el sector econòmic de la regió va créixer en els primers mesos de 2024 un 3%.
Evolució i tendències del comerç minorista valencià
Malgrat les dades positives, cal destacar que no totes les zones de la ciutat evolucionen de la mateixa forma. L’Eixample, Quatre Carreres i Ciutat Vella lideren el creixement econòmic, cosa que les ha portat a consolidar-se com a àrees comercials clau en la capital. A estos districtes els seguixen L’Olivereta, Patraix i Benicalap, els quals, després d'haver patit moments complicats, es troben actualment en procés de recuperació, amb un fort potencial i grans oportunitats.
En contrast, les zones perifèriques són les que més desafiaments enfronten. Les pedanies del nord, oest i sud de València presenten un comportament erràtic. Però, sens dubte, el districte més perjudicat hui en dia és Poblats Marítims, ja que acumula una preocupant tendència negativa. En estes ubicacions, és necessari intervindre per a fomentar el comerç local, prestant especial atenció als productes industrials no alimentaris.
Malgrat estes dades, el percentatge de tancaments de comerços minoristes per districtes mostra una tendència paradoxal. I és que són precisament les zones amb més activitat comercial en les quals més locals han de tancar. Així, Ciutat Vella compta amb un 17,7%, seguit per L’Eixample (14,7%), Jesús (14%) i Quatre Carreres (13,6%). En canvi, en Poblats Marítims, el percentatge descendix fins als 6 punts.
L'informe d'ESIC oferix cinc factors clau que influïxen en el tancament d'establiments comercials. D'una banda, l'activitat econòmica. En 2024 a València, més del 14% de locals que van haver de tancar venien peces de roba, mentre que quasi el 10% es dedicaven a la venda de mobles i articles d'ús domèstic.
D'altra banda, la ubicació. Mentre que els districtes centrals enfronten pressió pels lloguers alts i la competència, els perifèrics mostren major estabilitat a causa de menors costos operatius. També interferix la grandària de l'empresa, ja que són més susceptibles de tancar aquells negocis amb plantilles d'entre 1 i 3 treballadors.
En quart lloc es troba el context urbà. I és que l'increment del metre quadrat en els lloguers i el creixement demogràfic també poden influir en el tancament d'un comerç. Per últim, un altre factor a tindre en compte és la transformació dels hàbits de consum. L'auge del comerç electrònic ha fet que molts negocis minoristes patisquen greus dificultats per la seua incapacitat de competir amb grans cadenes i plataformes digitals.
Perfil del consumidor i patrons de consum
L'estudi demostra que 6 de cada 10 valencians aposten pel comerç minorista, sobretot en el centre històric i en barris com ara Russafa i Benimaclet. Els seguixen els comerços tradicionals i els centres comercials, l'activitat dels quals va créixer a València un 10% durant 2024. No obstant això, les grans superfícies i els mercats municipals també són opcions contemplades pels compradors valencians. De fet, els mercats de la ciutat van tindre l'any passat una mitjana diària de 55.000 clients.
Respecte al perfil del consumidor valencià, existixen 4 grups diferenciats. Per una part, estan els boomers, aquelles persones que es troben en la franja d'edat entre els 55 i els 70 anys. Estos valoren les relacions personals en l'experiència de compra, i busquen productes locals de qualitat. Són lleials a les marques i mostren una clara preferència pels mercats tradicionals.
A este col·lectiu el seguix la Generació X, que abasta des dels 35 als 54 anys. Estos aprecien la transparència i informació fiable, busquen qualitat a bon preu i es decanten més per botigues ecològiques, productes sostenibles i de segona mà.
La Generació Y, entre 25 i 34 anys, valoren l'impacte social i mediambiental. A l'hora de comprar, preferixen marques blanques i productes accessibles, encara que compren per impuls i prioritzen la immediatesa. Preferixen comprar en llocs pròxims. Per últim, la Generació Z, entre 15 i 24 anys, opten per comprar en línia, prestant atenció a la sostenibilitat i l'experiència positiva en el procés.
Per la seua banda, els patrons de consum es poden dividir en quatre aspectes. Els valors socials, d'una banda, tenen un paper rellevant en els hàbits de compra. Els consumidors valencians tenen en consideració el compromís social i mediambiental d'una empresa. De fet, el 36,5% dels compradors estarien disposats a modificar la seua forma de comprar a favor del medi ambient.
Quant als factors determinants a l'hora de comprar, per a quasi la meitat dels valencians el més important és el preu, seguit de variables com ara el sabor o el valor nutricional. D'altra banda, els consumidors donen un enfocament pràctic a les seues compres, prioritzant la necessitat i les ofertes. Així, 7 de cada 10 persones només va de compres quan ho necessita, i només el 22,3% ho fa per capritx.
Per últim, cal destacar la tendència a l'alça dels consumidors en línia, ja que el 60,6% dels valencians realitzen compres des del mòbil. De fet, el comerç electrònic va representar un 14% del total de les vendes minoristes a València en 2024, cosa que suposa un 16% més que l'any anterior. Per tant, es pot concloure que, com a conseqüència de la digitalització i els canvis en els hàbits consumistes, el comerç electrònic s'ha consolidat com un motor clau per a l'economia local valenciana.