Des de 1966, l'Institut PAX forma professionals a València amb una idea que ha romàs intacta al llarg de les dècades: oferir una formació pràctica, pròxima i connectada amb les necessitats reals del mercat laboral. Fundat per Teresa Vilata, el centre ha sabut adaptar-se a l'evolució de la ciutat i del seu teixit empresarial, passant dels seus orígens com a centre de Formació Professional a impulsar també la primera escola de turisme de València, abans de tornar a orientar la seua activitat cap a l'FP i ampliar la seua oferta educativa.
Hui, PAX impartix cicles de distintes famílies professionals, entre elles Sanitat, Administració i Gestió, Comerç i Servicis Socioculturals i a la Comunitat. La seua proposta combina titulacions oficials, preparació per a oposicions, formació especialitzada, modalitats en línia i semipresencials i una estreta relació amb el món empresarial, recolzada per una xarxa de més de mil convenis de col·laboració, segons explica Maite Barberá.
Però si hi ha alguna cosa que distingix el centre és la seua aposta per aprendre fent i posant els coneixements al servici de la societat. A través de projectes d'aprenentatge-servici, els seus estudiants participen en tallers de salut, activitats amb centres educatius i associacions, iniciatives d'inclusió i accions dirigides a distints col·lectius del barri. Una manera d'aprendre que connecta les aules amb les necessitats quotidianes de les persones.
D'eixa combinació d'experiència, innovació i compromís social parla Maite Barberá Gómez, vinculada a PAX des de fa més d'una dècada. Antiga alumna de l'escola de turisme del centre, professora d'Itinerari Personal per a l'Ocupabilitat i d'Higiene Bucodental, i responsable de Màrqueting i Comunicació, també coordina la formació del professorat en ferramentes digitals i intel·ligència artificial. Amb ella repassem l'evolució de l'FP, les oportunitats laborals que oferix, el paper de la IA en les aules i els reptes que afronta l'educació professional a València.
Com ha canviat la Formació Professional durant tot este temps i quina transformació et pareix més important dels últims anys, també des de la teua experiència com a alumna?
L'Institut PAX és un referent de la Formació Professional a València i ha sabut evolucionar sense perdre la seua essència humana i tècnica. Va nàixer en 1966 de la mà de Teresa Vilata. En un principi era un centre de Formació Professional, però, en ser testimoni de la transformació del mercat laboral valencià i trobar-se en una zona turística, va posar en marxa una escola de turisme. Jo vaig ser alumna entre 1989 i 1991.
Amb l'aparició de les universitats públiques, PAX va haver de reinventar-se i va tornar a centrar-se en la Formació Professional. Actualment impartim cicles de quatre famílies professionals: Sanitat, Administració i Gestió, Comerç i Servicis Socioculturals i a la Comunitat.
El que no ha canviat és la nostra idea de fons: formar professionals que tinguen una eixida laboral real. Per això, a més dels cicles oficials, oferim preparació d'oposicions de la família sanitària, reforç d'anglés, preparació per al nivell de valencià i cursos d'especialització, especialment en Higiene Bucodental. Tot això busca facilitar la inserció laboral.
Crec que l'FP està vivint una època daurada. Durant molt de temps es va considerar el pla B per a aquells que no anaven a estudiar Batxillerat o no accedirien a la universitat, però eixa percepció està canviant. Tenim inclús alumnat amb carrera universitària que decidix cursar una FP per a adquirir una professió i millorar les seues oportunitats laborals.
L'FP permet incorporar-se al mercat laboral i també continuar estudiant. Els que cursen un grau superior poden accedir a la universitat i, en funció de la carrera que vullguen estudiar, preparar les assignatures específiques que necessiten per a millorar la seua nota d'accés. A més, els que venen de cicles com Higiene Bucodental arriben amb coneixements pràctics d'anatomia i altres continguts relacionats que poden resultar-los útils en carreres sanitàries.
En PAX tenim perfils molt diversos: joves que acaben l'ESO, estudiants que arriben des de Batxillerat, adults que volen reciclar-se i persones que ja estan treballant i necessiten una titulació per a avançar professionalment. També hem evolucionat de la formació presencial a modalitats semipresencials i en línia, que permeten estudiar a aquells que han de compaginar la formació amb el treball.
Quins perfils professionals veieu que desperten més interés entre l'alumnat i quines oportunitats laborals hi ha a València per a aquells que es formen en estes àrees?
Administració i Finances té moltes eixides. Jo porte la borsa d'ocupació i pràcticament tots els mesos envie ofertes per a llocs administratius i comptables, perquè totes les empreses necessiten professionals d'este àmbit.
Comerç Internacional també oferix oportunitats, en part per la importància del port de València, la presència de consignatàries i l'activitat d'empreses multinacionals.
Sanitat és una de les famílies amb més demanda. Els hospitals necessiten tècnics en Radioteràpia, en Imatge per al Diagnòstic i professionals d'altres àmbits sanitaris. També hi ha oportunitats en les farmàcies i en els llocs de cures auxiliars d'infermeria.
En Servicis Socioculturals i a la Comunitat, el cicle d'Atenció a Persones en Situació de Dependència té perspectives de futur, entre altres raons per l'envelliment de la població i la necessitat creixent de cures. Part de l'alumnat continua després amb estudis superiors d'Educació Infantil o Integració Social.
En PAX comptem amb convenis amb més de mil empreses i entitats, entre elles hospitals públics i privats. Eixa relació facilita que l'alumnat conega l'entorn professional durant la seua formació.
També destacaria l'aprenentatge i servici, que consistix a aprendre mentre es presta un servici a la comunitat. Un dels projectes recents és Xarxes d'Inclusió, desenvolupat en col·laboració amb el centre de salut de Guillem de Castro. En ell participen distints cicles mitjançant activitats dirigides al barri, com una fira de benestar ciutadà i tallers relacionats amb la salut.
Per exemple, l'alumnat de Dietètica realitza activitats sobre alimentació saludable; el d'Educació Infantil treballa les emocions amb xiquets de col·legis pròxims; i el de Farmàcia organitza tallers de promoció de la salut. També es fan activitats d'emergències sanitàries, es manté un hort intergeneracional amb persones majors i es col·labora amb entitats com Asindown.
Entre les iniciatives hi ha tallers de primers auxilis, higiene bucodental i atenció a persones en situació de vulnerabilitat. L'alumnat de Cures Auxiliars d'Infermeria, per exemple, ensenya a dones en risc d'exclusió com atendre, llavar o mobilitzar pacients. Així poden adquirir habilitats pràctiques que també podrien ajudar-los en la seua futura incorporació laboral.
Crec que esta manera transversal de treballar és un dels nostres grans valors diferencials: els estudiants aprenen fent i, al mateix temps, contribuïxen a la societat.
Quines competències busquen hui les empreses en una persona acabada de titular, més enllà dels coneixements tècnics? Com les treballeu durant la formació?
Amb els canvis en l'FP, el contacte amb les empreses comença abans. Abans es parlava de la Formació en Centres de Treball o de l'FP dual; ara l'alumnat té contacte amb l'entorn laboral des del primer curs, amb un període inicial de formació en l'empresa.
Abans d'incorporar-se, treballem continguts com la prevenció de riscos laborals específics de cada cicle. També posem l'accent en les habilitats socials i en la responsabilitat. La puntualitat i l'assistència són importants, perquè volem que entenguen que el compromís que se'ls exigix en classe també serà necessari en el treball.
No sols importen els coneixements i les aptituds, sinó també l'actitud. Treballem l'empatia, la resiliència, la capacitat de col·laborar en equip i la manera de relacionar-se amb altres persones. En Sanitat, per exemple, saber atendre un pacient i posar-se en el seu lloc és fonamental.
Moltes vegades no et contracten únicament pel que saps, sinó també per com eres i per com treballes amb els altres. Com l'alumnat entra en contacte amb empreses des del primer any, busquem que vaja desenvolupant estes habilitats durant la seua formació.
La sostenibilitat, la digitalització i la inclusió apareixen en molts dels vostres projectes. Com aconseguiu que no siguen sols conceptes que s'estudien en classe, sinó competències que l'alumnat aplica en situacions reals?
Intentem que l'alumnat isca preparat per a les ferramentes i els sistemes que trobarà en el seu futur treball. En alguns cicles sanitaris comptem amb recursos de simulació, i en altres ensenyem programes informàtics que s'utilitzen en el sector, com ocorre en l'àmbit de la farmàcia.
Amb l'arribada de la intel·ligència artificial, també estem intentant que tant el professorat com l'alumnat l'entenguen com una ferramenta, no com un substitut. És important aprendre a utilitzar-la de manera ètica i responsable, perquè ja forma part de molts entorns professionals.
En Administració i Finances, per exemple, les empreses utilitzen ferramentes d'IA per a treballar amb grans volums de dades. Per això, els estudiants han de conéixer-les i aprendre a traure'ls partit. No es tracta que la IA faça els seus treballs, sinó que els ajude a comparar informació, identificar fonts fiables, estudiar o preparar una entrevista de faena.
Els centres educatius no som proveïdors d'estes ferramentes, però sí que tenim la responsabilitat d'ensenyar a utilitzar-les correctament. Per això estem treballant en un protocol que arreplegue quines ferramentes d'intel·ligència artificial s'utilitzen en el centre i com han d'emprar-se.
Com a docent i formadora del professorat en ferramentes digitals i intel·ligència artificial, ¿com heu treballat l'adaptació de les distintes branques professionals a estos canvis?
El procés va començar amb la implantació del pla digital de centre, fa aproximadament tres anys. El primer que vaig fer va ser detectar, per mitjà d'un qüestionari, quines necessitats tenia el professorat en relació amb les ferramentes digitals.
El centre ja treballava amb una plataforma virtual, però el nivell d'ús era diferent segons cada docent. Alguns estaven acostumats a treballar amb llibres i materials tradicionals i els costava més incorporar la digitalització. Ha sigut un procés gradual, encara que l'arribada de noves generacions de professors està facilitant l'adaptació.
Quan els docents descobrixen que una ferramenta els permet estalviar temps i dedicar més atenció a l'alumnat, solen trobar-li utilitat. Amb la intel·ligència artificial, la faena es va intensificar especialment l'últim any, quan vam començar a realitzar cursos amb professionals externs.
A més d'eixes formacions, prepare xicotetes píndoles formatives sobre ferramentes noves i consells per a utilitzar-les. Una part important és explicar les qüestions ètiques i la protecció de dades, especialment perquè treballem amb alumnat que en alguns casos és menor d'edat.
Utilitzem Google Workspace i explique al professorat quines ferramentes ha d'utilitzar i quines dades no ha d'introduir. També estic preparant un protocol per a informar el professorat, l'alumnat i les famílies sobre les ferramentes d'IA utilitzades i el seu ús responsable. És una tasca contínua: hem de mantindre'ns actualitzats i ajudar que el professorat puga traslladar eixos coneixements a les seues classes.
Si una persona a València està aturada, vol millorar el seu sou o necessita donar un gir a la seua carrera, què hauria de tindre en compte per a triar un cicle d'FP? Quins errors convé evitar abans de matricular-se?
En el cas dels menors, a voltes la decisió està molt condicionada pel que els aconsellen els seus pares. Alguns comencen un cicle i, al cap de pocs dies, s'adonen que no els agrada i el deixen. Les persones adultes solen tindre més clar què busquen quan s'acosten a demanar assessorament.
Moltes volen incorporar-se ràpidament al mercat laboral. Per a triar, és important tindre en compte les circumstàncies personals: si s'està treballant, la formació en línia pot ser una bona opció; si es disposa de més temps, es pot valorar la modalitat presencial.
En PAX oferim titulacions oficials, formació pràctica, aprenentatge i servici i contacte amb l'entorn professional. També comptem amb una trajectòria àmplia i tractem d'orientar cada persona segons els seus objectius. Per exemple, si algú està interessat en Sanitat, podem explicar-li quines eixides oferix el cicle, quines possibilitats d'ocupació té o com pot preparar-se per a oposicions.
Les empreses necessiten captar talent, així que intentem que la formació siga el més pràctica possible i que l'alumnat puga incorporar-se al treball quan acabe les seues pràctiques. Ens alegra especialment trobar després antics estudiants treballant en hospitals i en altres empreses amb les quals col·laborem.
Com és la relació amb l'Administració pública? Quin paper tenen centres com PAX en l'oferta educativa valenciana?
PAX és un institut privat que impartix cicles concertats per la Conselleria d'Educació. No estic en contacte directe amb l'Administració, així que eixa relació potser podria explicar-la millor l'equip directiu.
El que sí que veig és que es queda alumnat en llista d'espera i que hi ha persones que no aconseguixen plaça per a estudiar. Alguns poden permetre's un cicle privat, però altres no tenen eixa possibilitat. Per això considere important que es mantinguen els concerts educatius amb centres privats que oferixen formació concertada.
Si estos centres deixaren d'existir, l'oferta educativa valenciana es reduiria considerablement. Seria positiu que hi haguera més oferta formativa i més centres perquè ningú es quedara sense estudiar per falta de places o de recursos econòmics.
Si mirem cinc anys cap avant, ¿com t'agradaria que haguera evolucionat la FP i quins canvis t'agradaria vore consolidats en l'Institut PAX?
M'agradaria que la digitalització estiguera plenament implantada. Necessitem més formació i també millorar les instal·lacions per a disposar de ferramentes i materials adequats als estudis que impartim.
Els centres privats han de fer un esforç econòmic important per a adaptar les aules i adquirir equipament. Seria molt útil comptar amb ajudes que permeteren invertir en recursos digitals i en materials reals per a la formació. Tot això contribuiria a que els nostres alumnes eixiren encara millor preparats.
Crec que comptem amb professorat preparat i amb una formació que respon a les necessitats de l'alumnat. El repte és seguir millorant les instal·lacions i disposar dels mitjans necessaris per a avançar al ritme que exigix el futur.