La marxa de l'1 de Maig reclama "solucions" a la inflació i la crisi per la guerra

Sindicats exigeixen una revisió salarial enfront de la postura "egoista" de la patronal i rebutgen "polítiques de retallades"

Guardar

La marxa de l'1 de Maig de 2022 a València
La marxa de l'1 de Maig de 2022 a València

La manifestació l'1 de Maig, Dia Internacional del Treballador, ha tornat aquest diumenge a recórrer els carrers del centre de València, després de dos anys d'absència de la marxa a causa de la pandèmia, per a reclamar "solucions" davant la "nova crisi" provocada per la inflació a causa de la guerra d'Ucraïna, que "amenaça la capacitat adquisitiva i posa en perill alguns dels avanços posats aconseguits en els últims anys".

La marxa ha arrancat a les 11.00 hores des de la plaça de Sant Agustí, sota el lema 'La solució: augmentar salaris, contenir preus, més igualtat', i ha recorregut els carrers de Sant Vicent, periodista Azzati, plaça de l'Ajuntament, Les Barques i Pintor Sorolla, fins a finalitzar el trajecte al carrer Navarro reabocar.

Encapçalats per una muixeranga que ha tocat clàssiques cançons del moviment com a 'Bella Ciao', 'A les barricades o 'La Internacional', han portat pancartes amb lemes com 'Per un treball decent, + salaris + igualtat + protecció social + salut laboral' o 'La solució: + ocupació, salari i igualtat. Més indústria', cartells dels sindicats CCOO i UGT i diverses banderes republicanes.

Entre les autoritats assistents, han coincidit la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant; el 'president' de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, o l'alcalde de València, Joan Ribó. També han sigut presents els secretaris generals dels sindicats convocants, CCOO-PV i UGT-PV, Ana García i Ismael Sáez, respectivament.

La secretària general de CCOO-PV ha subratllat que l'1 de maig és "un dia de posar en valor les solucions que s'han estat proposant des dels sindicats" en una jornada "especial, festiva i reivindicativa, marcada per la nova crisi generada per la inflació i els preus desbocats, i agreujada per la invasió de Rússia contra Ucraïna".

"S'han pres acords fruit del diàleg social per a la millora de les condicions de treball de la classe treballadora, com l'increment del salari mínim interprofessional, que ha passat, des de 2016 a 2021, de 655 a 1.000 euros; la reforma de pensions que garanteix que no continuem tenint pensionistes pobres i revaloritza les pensions conforme a l'increment de l'IPC; i, finalment, la reforma laboral que està funcionant i permetent que milers de treballadors puguen desenvolupar els seus projectes de vida gràcies a aqueixa contractació indefinida que incrementa mes a mes", ha fet balanç García.

En matèria de reivindicacions, ha reclamat modificar l'estructura actual d'establiment dels preus i garantir que el preu del gas "no siga el que marque el nivell de preus", al mateix temps que ha demanat "més igualtat en l'ocupació, més igualtat entre homes i dones i eliminar les bretxes de gènere". Per a això, ha exigit un canvi en el model de finançament autonòmic, "que siga just i permeta que desaparega aqueix deute il·legítim que té la Comunitat Valenciana".

Així mateix, ha qualificat de "molt egoista" la posició de les patronals, a les quals ha acusat de "no voler arribar a un acord imprescindible per a la classe treballadora per a un increment de salaris amb una clàusula de revisió salarial". "No signarem un acord que vaja a portar a una devaluació salarial com va succeir en la crisi de 2008, amb polítiques d'austeritat i retallades", ha asseverat García.
 

"POSA EN PERILL ELS AVANÇOS ACONSEGUITS"


Per part seua, el secretari general d'UGT-PV, Ismael Sáez, ha destacat la necessitat de "plantejar solucions als problemes del país, en aquest moment, capitalitzats per la guerra d'Ucraïna, que ha determinat un increment dels preus, una pujada de la inflació, que amenaça la capacitat adquisitiva dels ciutadans i posa en perill alguns dels avanços posats en marxa en els últims anys".

"Estem disposats, en el context d'una crisi que ha de ser suportada de manera equilibrada entre els diferents components de la societat, a assumir la part que ens puga correspondre", ha declarat i, en aquest sentit, ha mostrat la seua voluntat per arribar a un acord amb la CEOE.

No obstant això, ha declarat que no estan disposats a "assumir un plantejament d'increments salarials moderats, que és el que hi ha hui damunt de la taula, i alhora renunciar a la clàusula de revisió". Així mateix, ha defensat una fiscalitat "justa i suficient", una harmonització fiscal, salarial i de les condicions de treball en el conjunt de la UE, i una política d'inversió que "siga capaç de mirar al futur".

 

"MOMENT DECISIU"


La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha reivindicat una ocupació de qualitat, especialment per a les dones, en un "moment decisiu" per a Espanya i ha instat a "continuar treballant per a la dignitat i igualar els salaris", una política "acompanyada de reformes perquè els llocs de treball que es creuen siguen de qualitat". "Aquesta manifestació festiva celebra el que ja hem aconseguit, però també reivindica el que encara ens queda per fer", ha expressat.

Morant ha defensat que el Govern d'Espanya està "bolcat" a fer del treball "una circumstància vital digna per a totes les persones" i ha posat en valor mesures posades en marxa per l'Executiu com la pujada del salari mínim interprofessional "més gran que ha fet mai cap Govern a Espanya". "En aquest moment, estem en més de 20 milions de treballadors en tot el país, xifres ja no prèvies a la pandèmia, sinó prèvies a la crisi financera de 2008", ha incidit.

A més, ha recalcat que aqueixos llocs de treball "tenen una dignitat i han fugit de la temporalitat gràcies a l'aprovació de la reforma laboral, que ha estat treballada dins del diàleg social que hem recuperat també en aquesta etapa".

La titular de Ciència i Innovació ha apostat per "incidir en els sectors productius", per exemple, en el de l'automòbil, ja que el Govern "vol que al nostre país es fabrique vehicle elèctric". Sobre aquest tema, ha celebrat la gigafactoria que Volkswagen instal·larà a Sagunt (València), que "revolucionarà la Comunitat Valenciana", on es generaran 4.000 llocs de treball, gràcies, entre altres coses, als fons Next Generation i Perte del vehicle elèctric".

 

 

 

"DIA D'AUTOEXIGÈNCIA"


Per part seua, el 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, ha celebrat que durant aquest any, "entre tots", s'ha aconseguit "la xifra màxima d'ocupació i de persones afiliades a la seguretat social", encara que ha admés que és "insuficient", igual que els salaris i el treball que "encara tenim". "Per a la Generalitat, també és un dia d'autoexigència", ha indicat.

Així, Puig ha apostat per anar "molt més enllà" secundant-se en la modernització i la descarbonització, i s'ha mostrat "molt esperançat" que enguany, amb accions "tan importants" com la gigafactoria de Volkswagen, "aconseguirem de veritat que la Comunitat Valenciana siga una terra de treball digne i d'aconseguir la plena ocupació, que és una ambició absolutament irrenunciable".

Finalment, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha ressaltat que les últimes xifres de creació d'ocupació, així com de qualitat en la creació d'ocupació, treballe indefinit i reducció de la diferència en la desocupació entre homes i dones, són "les millors en dècades".

"Això té molt a veure amb les polítiques impulsades pel Ministeri de Treball i Economia Social, com la reforma laboral, i les polítiques actives d'ocupació de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball", ha vinculat.

 

 

Arxivat a:

Destacats