El mercat immobiliari de la Comunitat seguix en alça i no albira encara un sostre. I és que el nombre d'hipoteques sobre vivendes, una vegada més, creix, encara que esta ocasió en un 15,2% al desembre de 2025, dos punts menys que el mateix mes de l'any anterior. Un total de 4.799 firmes executades segons dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística).
Quant a l'import, els valencians han invertit la totalitat de 663.871 euros al desembre de 2025, un increment de més de 180.000 euros respecte a desembre de 2024. Amb això, la quantia creix paral·lelament al nom d'hipoteques noves sobre vivendes.
Encara que les hipoteques reflectixen xifres molt dispars respecte de l'època del ‘boom’ immobiliari - unes 18.000 menys que amb el topall a l'octubre de 2005-, el creixement seguix constant des del mínim històric de juliol de 2013, amb 1.225 contractes.
Fragmentat per províncies, València lidera amb un total de 2.324 hipoteques noves amb un cost total de 334.392 euros, un creixement de 92.087 euros respecte a desembre de 2024. En segon lloc, Alacant amb 1.805 firmes noves i un cost de 253.043 euros, 71.516 euros més que el desembre anterior. I Castelló amb 670 hipoteques i un cost de 76.436 euros, 22.758 euros més.
Comparant amb les dades de la resta de Comunitats Autònomes, la valenciana es troba en quart lloc en el cost d'hipoteques, aproximadament deu vegades inferior al total nacional, en més de 6,5 milions d'euros:
- Comunitat de Madrid: 5.212 hipoteques amb un cost total d'1.394.237 euros.
- Catalunya: 6.464 hipoteques amb un cost total d'1.258.113 euros.
- Andalusia: 7.709 hipoteques amb un cost total d'1.226.777 euros.
- Comunitat Valenciana: 4.799 hipoteques amb un cost total de 663.871 euros.
- País Basc: 1.722 hipoteques amb un cost total de 305.727 euros.
Quant al tipus d'entitat que concedix estes hipoteques sobre el total de finques -siga vivenda o sòl rústic-, els bancs acaparen de manera molt diferenciada la dotació del cost hipotecat. 767.694 euros procedents de bancs, mentres que 102.206 ho fan des d'altres entitats financeres.
Lloguer o hipoteca: què convé més en 2026?
I és que amb els preus disparats en el lloguer de vivenda, molts són els que decidixen directament adquirir la vivenda, ja que ja més de la mitat de les vivendes superen els 1.000 euros.
Davant esta tendència a l'alça, molts dels valencians -especialment entre aquells que viuen en la capital-, consideren a l'adquisició de vivendes una urgència. Un mecanisme davant el constant augment de la inflació i de l'especulació immobiliària.
Vivenda pública davant l'escalada hipotecària
Amb el Pla VIVE anunciat per la Generalitat Valenciana el 2025, es pretén la construcció de nous pisos en tota la Comunitat. D'esta manera, es preveu que disminuïsca la disparitat entre oferta i demanda de vivendes en tot el territori valencià.
La construcció de 4.000 pisos de protecció pública servirà com a mecanisme que pretén augmentar el nombre d'hipoteques per vivenda, alhora, que es busca reduir l'import. No obstant això, el Consell explica que este projecte funciona únicament com a estratègia a llarg termini.
La construcció d'estes vivendes requerix un procés d'ampliació del parc públic, la rehabilitació d'immobles i la promoció de polítiques de sòl.
Així mateix, no existixen garanties que asseguren una reducció o moderació del cost de la hipoteca per mitjà d'este mecanisme. La demanda seguix a l'alça i les cues per adquirir este tipus de vivendes provoquen llargues cues i, fins i tot, amb jóvens vetlant al carrer, com el cas recent en la localitat d'Alzira.