La fotografia que deixa l'informe “Resiliencia tecnológica: Impacto y Oportunidades Post‑DANA” és clara. La majoria de les empreses valencianes no estan preparades per a afrontar un episodi extrem com el que va paralitzar la província i va deixar al descobert la fragilitat del teixit productiu. L'estudi, promogut pel Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de València i elaborat per Improven, radiografia un ecosistema empresarial que reconeix l'amenaça, però que a penes ha fet passos efectius per a blindar-se enfront d'ella.
La conclusió principal és que només el 6,6% de les companyies disposa d'un protocol de contingències. La dada esdevé més reveladora quan s'observa que ni tan sols la grandària empresarial marca una diferència significativa. A penes el 2,9% de les grans corporacions compta amb plans sòlids per a gestionar una emergència climàtica, la qual cosa desmunta la idea que disposar de més recursos implica necessàriament estar millor preparat. Una DANA, com qualsevol altre fenomen climàtic, exigix una capacitat de resposta que hui, segons l'informe, no existix.
Durant la presentació de l'estudi, el president del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de València, Federico Torres, va subratllar que les empreses són plenament conscients de la necessitat d'actuar. No obstant això, la realitat del dia a dia, la falta de finançament i l'absència d'una cultura organitzativa orientada a la prevenció frenen qualsevol avanç.
Torres va insistir que l'objectiu del Col·legi és acompanyar el teixit empresarial en este procés. “Nosaltres això ho veiem com un repte, com una oportunitat d'avançar amb les empreses”, va afirmar, convençut que la resiliència ha de convertir-se en un eix estratègic i no en un pegat improvisat quan el desastre ja ha ocorregut.
La DANA va agafar desprevingudes a més de la mitat d'empreses
L'informe revela que quasi el 60% de les empreses no estava preparada quan la DANA va colpejar la província. Un 20% sí que comptava amb plans, però estos es van demostrar insuficients, la qual cosa evidencia una baixa presa de consciència real sobre la magnitud del risc. La majoria dels errors es van concentrar en aspectes bàsics: sistemes d'alerta deficients, lentitud en la presa de decisions, falta de protecció d'infraestructures crítiques i escassa coordinació amb administracions i proveïdors.
Sergio Gordillo, soci director d'Improven, advertí que la falta de planificació estratègica és un problema transversal. Gordillo desmuntà també un altre dels mites habituals: la grandària no garantix una millor preparació. Les grans empreses, explicà, tendixen a dependre de plans directors que, en situacions crítiques, es tornen rígids i lents. Les pimes, per la seua part, mostren més flexibilitat, però també una vulnerabilitat estructural que les deixa exposades a errors bàsics.
L'impacte de la DANA va ser devastador. El 25% del PIB provincial es va veure afectat i sectors com el turisme van tardar un any a recuperar la seua activitat. Més del 62% de les empreses va patir interrupcions en la seua activitat, un 42% va registrar danys materials i un 32% va assumir pèrdues econòmiques significatives. A això es van sumar riscos per a la seguretat de treballadors i col·laboradors.
Un dels elements més preocupants és la bretxa entre intenció i execució. La majoria de les empreses reconeix la importància de la gestió del risc, però molt poques han passat a l'acció. La gestió seguix sent superficial, centrada en mesures bàsiques i sense una integració real en l'estratègia corporativa.
La digitalització avança massa a poc a poc
Les barreres que frenen la implantació de sistemes eficaços són múltiples. La complexitat organitzativa, la falta de prioritat directiva, l'absència de coneixement tècnic, l'escassetat de recursos i temps, la dificultat per a justificar inversions i la falta de dades fiables conformen un còctel que paralitza inclús a les empreses amb voluntat d'avançar.
A això s'afig un problema sistèmic: la falta de talent especialitzat. L'ecosistema, segons l'informe, no facilita la transformació. La dificultat per a accedir a finançament i l'absència de referents sectorials generen dubtes i frenen l'adopció de solucions tecnològiques.
La digitalització, que hauria de ser un pilar fonamental de la resiliència, avança a un ritme insuficient. 9 de cada 10 empreses no han implantat ferramentes digitals per a la gestió del risc, encara que un 63% afirma estar valorant-ho. En molts casos, la tecnologia es percep com un complement i no com un element transversal que ha d'integrar-se en tots els processos.
No obstant això, tant empreses com administracions coincidixen que les ferramentes digitals poden aportar un valor immediat en àrees com les alertes primerenques, la gestió d'emergències, la continuïtat del negoci, la simulació d'escenaris o la monitoratge d'infraestructures.
L'informe conclou que les emergències recents, com la DANA o l'apagada, no feren més que posar de manifest carències estructurals que ja existien, però que no s'havien contemplat amb la serietat necessària. El risc afecta per igual a tots els sectors i el principal coll de botella, no és tecnològic, sinó humà, ja que falta lideratge, cultura empresarial i talent per a impulsar el canvi.