Les cooperatives valencianes afronten un dels seus moments de major visibilitat. Mentres la vivenda, l’energia o la despoblació s’han convertit en alguns dels grans desafiaments de la societat, el model cooperatiu reivindica la seua capacitat per a oferir respostes des de l’economia social. No debades, el cooperativisme valencià agrupa al voltant de 2.500 empreses, genera més de 63.000 llocs de treball directes i representa més del 6% del PIB autonòmic.
Amb motiu del Dia Mundial del Cooperativisme, que CONCOVAL celebrarà el pròxim 2 de juliol a Borriana sota el lema “Desmuntant mites. Cultivant pau”, Valencia Extra conversa amb el seu president, Emilio Sampedro. En esta entrevista, el màxim representant del cooperativisme valencià reivindica l’orgull de pertinença al sector, defén el paper de les cooperatives com a ferramenta per a facilitar l’accés a la vivenda, reclama una major implicació de les administracions i assegura que les noves generacions estan trobant en este model una alternativa que posa les persones per davant del capital.
El pròxim mes de juliol se celebra el Dia Mundial del Cooperativisme. Si hagueres de resumir en una sola idea què aporten hui les cooperatives a la Comunitat Valenciana, quina seria?
Aportem moltes coses, però sobretot aportem vertebració del territori. Hi ha molts pobles que, si no existira una cooperativa, probablement estarien despoblats. També contribuïm a repartir la riquesa i a reduir desigualtats, perquè els beneficis es distribuïxen entre els socis.
Les cooperatives romanem on treballem, on vivim i on generem riquesa. A més, sempre naixem per a donar resposta a una necessitat social. Va ocórrer amb les cooperatives elèctriques quan molts pobles no tenien llum, amb les agrícoles quan els agricultors no podien accedir al mercat o amb les de vivenda quan existien dificultats per a accedir a una casa.
En definitiva, sempre estem per a aportar solucions i contribuir a una societat més justa.
Les dades parlen de més de 63.000 llocs de treball i prop de 10.000 milions d’euros de facturació. Continua sent el cooperativisme un gran desconegut per a bona part de la societat?
Sí. Quan contem estes dades, la gent se sorprén. Inclús responsables polítics se sorprenen en conéixer la dimensió real del cooperativisme valencià.
Estem parlant d’una aportació al PIB comparable a la de sectors tan rellevants com el turisme o l’automoció. I hi ha una dada especialment significativa: aproximadament la mitat de la població de la Comunitat Valenciana pertany, almenys, a una cooperativa.
Durant anys el cooperativisme s’associava al camp o a sectors tradicionals. No obstant això, hui apareixen projectes de vivenda col·laborativa, comunitats energètiques o empreses tecnològiques.
Precisament per això enguany celebrem el Dia Mundial sota el lema “Desmuntant mites”. Existix la idea que les cooperatives són antigues o exclusivament agràries, i això ja no respon a la realitat.
Més que una nova joventut del cooperativisme, el que ha canviat és la percepció de la societat. Fa anys predominava una cultura en què pareixia que tot valia. Ara es valoren qüestions com posar les persones en el centre, actuar amb responsabilitat o no buscar beneficis a qualsevol preu.
I eixos valors les cooperatives els portem practicant més de cent anys.
Les noves generacions pareixen compartir precisament eixa forma d’entendre el treball.
S’està notant molt. Els jóvens són qui més estan demanant eixos valors. Quan busquen crear el seu propi treball, accedir a una vivenda o inclús decidir com consumixen, descobrixen que el cooperativisme encaixa amb el que representen.
Abans molts emprenedors arribaven a les cooperatives per necessitat. Ara cada vegada més persones arriben perquè busquen expressament eixos valors.
La vivenda és una de les grans preocupacions dels valencians. Pot el cooperativisme formar part de la solució?
Jo diria que és una part molt important de la solució. La vivenda cooperativa sempre ha permés abaratir costos perquè elimina part del benefici industrial que existix en altres models i el revertix en els propis socis.
A més, estan sorgint noves fórmules. Ja no parlem únicament de cooperatives que construïxen vivendes per a adjudicar-les als seus socis. Estan apareixent models de cessió d’ús, iniciatives de cohousing o coliving i altres fórmules innovadores.
La societat està evolucionant molt ràpid i el cooperativisme està sent capaç d’oferir respostes a eixes noves necessitats.
Fa uns dies vau firmar un acord amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a impulsar projectes cooperatius junt amb els ajuntaments. Què vos agradaria haver aconseguit d’ací a cinc anys?
La vivenda és una prioritat absoluta. Els ajuntaments disposen de sòl que pot destinar-se a projectes cooperatius en lloc d’alimentar processos especulatius. Això permetria impulsar vivendes assequibles tant en venda com en lloguer.
També veem un enorme potencial en les cooperatives energètiques i en les comunitats locals d’energia neta, així com en el suport a l’emprenedoria des dels municipis.
El més important és que la ciutadania conega que existix esta fórmula jurídica. Quan la gent descobrix el cooperativisme, normalment entén tot el que pot aportar.
Quina assignatura pendent continua tenint l’Administració amb el cooperativisme?
L’Administració hauria d’implicar-se més. S’està mullant fins a la cintura, però hauria de mullar-se fins al cap.
Per exemple, en el diàleg social continuem funcionant amb esquemes heretats dels anys setanta. Nosaltres no som ni una patronal ni un sindicat; representem una realitat diferent i creem que podem aportar una visió pròpia.
A més, existixen lleis que promouen el cooperativisme, però moltes vegades les administracions són massa tímides a l’hora d’aplicar-les. Els falta fer eixe pas definitiu.
Si un universitari valencià tinguera una idea innovadora i dubtara entre crear una startup o una cooperativa, què li diries?
Li diria que una cooperativa li permet crear la seua pròpia empresa des d’una lògica democràtica, repartint la riquesa que genera i treballant amb valors diferents.
Moltes startups naixen amb la intenció de créixer ràpid, vendre i obtindre rendibilitat. El cooperativisme planteja un altre enfocament: crear treball estable, de qualitat i posant les persones en el centre.
La gran diferència és que en les cooperatives posem el capital al servici de les persones i no les persones al servici del capital.
La DANA també va posar a prova el teixit econòmic valencià. Moltes cooperatives estigueren entre les primeres a respondre.
Sense dubte. És precisament en els moments difícils quan més s’aprecia la nostra forma de fer les coses.
Vérem cooperatives posant maquinària a disposició dels afectats, repartint aliments o mobilitzant tots els seus socis per a recuperar l’activitat. Es va demostrar eixe esperit solidari i eixa capacitat de treball col·lectiu que formen part de la nostra identitat.
Moltes cooperatives aconseguiren recuperar-se gràcies al suport mutu entre cooperatives i també gràcies a la solidaritat del conjunt de la societat.
Més enllà de les grans cooperatives valencianes, també existixen xicotetes iniciatives que sostenen pobles, barris i ajuden a combatre la despoblació.
La força del cooperativisme està precisament en el conjunt. Hi ha cooperatives xicotetes que són exemples extraordinaris i cooperatives molt grans que també demostren que es pot créixer i generar riquesa mantenint els nostres valors.
Eixe equilibri entre cooperatives grans, mitjanes i xicotetes, i entre sectors molt distints, és el que fa fort el cooperativisme valencià.
Com serà la celebració del Dia Mundial del Cooperativisme a Borriana?
Serà el 2 de juliol i hem volgut donar-li un caràcter més festiu que institucional. Ho celebrarem en el Casino de la Caixa Rural de Borriana i després en les instal·lacions de Naturem.
El lema serà “Desmuntant mites. Cultivant pau”, alineat amb la campanya internacional “Cooperatives per un món en pau”. Volem reivindicar el nostre model i fer-ho d’una manera pròxima.
Comptarem amb influencers que ajudaran a desmuntar tòpics sobre el cooperativisme amb humor i reconeixerem diverses cooperatives que estan transformant el seu entorn. Després compartirem una paella cooperativa i una jornada de convivència.
Quins mites continuen existint al voltant del cooperativisme?
Durant anys es va pensar que les cooperatives eren cosa del camp, que eren empreses antigues, que no innovaven o inclús que no guanyaven diners.
La realitat és molt distinta. Hi ha cooperatives tecnològiques, energètiques, de vivenda o vinculades a sectors punters. Encara que la percepció ha millorat molt, encara queda treball per a desmuntar eixos estereotips, especialment entre qui encara no coneix de prop el nostre model.
I per a acabar: si hui tingueres 20 o 25 anys i començares de zero, tornaries a triar el cooperativisme?
Sense cap dubte. Porte més de trenta anys treballant en una cooperativa i mai he tingut la necessitat de canviar. Estem molt a gust treballant amb la nostra gent, prenent decisions col·lectives i construint projectes compartits. Per alguna cosa serà.