Independitzar-se s'ha convertit en una missió quasi impossible per a la majoria de joves, un somni que s'esvaix entre lloguers desorbitats i sous que a penes cobrixen el bàsic. L'últim informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) el confirma amb una dada demolidora, ja que només el 15,2% de les persones joves viu fora de la llar familiar, la xifra més baixa registrada en un segon semestre des de 2006.
El principal obstacle continua sent l'accés a un habitatge digne. I és que el preu mitjà del lloguer ha aconseguit un màxim històric de 1.080 euros mensuals, un 11,6% més que en el mateix període de l'any anterior. Això significa que una persona jove assalariada hauria de destinar el 92,3% del seu sou per a viure sola, una proporció que deixa pràcticament sense marge per a altres despeses bàsiques i que obliga a buscar alternatives menys desitjades, com compartir pis o continuar vivint amb la família.
De fet, el 57,9% dels joves emancipats viu de lloguer i, entre ells, quasi un terç compartix habitatge per a poder afrontar les despeses. Fins i tot llogar una habitació, amb un preu mitjà de 380 euros, suposa un esforç notable quan els ingressos són limitats.
Però el panorama no és millor en el mercat de compravenda. El preu mitjà d'un habitatge se situa en 197.210 euros, la qual cosa equival a 14 anys de salari juvenil. Només l'entrada necessària per a adquirir-la —uns 59.163 euros— suposa quatre anys complets de sou per a una persona jove. Esta barrera econòmica, sumada a la precarietat laboral, retarda la independència residencial i prolonga la permanència en la llar familiar.
Desocupació i precarietat laboral
Encara que el mercat laboral mostra certs signes de recuperació, estes no basten per a revertir la situació. La taxa d'atur juvenil general va baixar al 19,1%, el valor més baix des de 2007, però entre les persones menors de 25 anys la desocupació encara aconseguix el 24,9%. A més, un 35,5% dels qui treballen compaginen ocupació amb estudis, una xifra que s'eleva al 40,5% en el cas de les dones joves. La sobrequalificació també és un problema estés: el 36,2% de la joventut ocupada exercix posats per davall del seu nivell formatiu, la qual cosa limita les seues possibilitats de millora salarial i d'accés a un habitatge.
La precarietat laboral té conseqüències directes en la qualitat de vida i en l'estabilitat econòmica. En 2024, el 30% de les persones joves estava en risc de pobresa o exclusió social, i el més preocupant és que quasi un de cada cinc joves amb ocupació (18,8%) també es troba en esta situació. Entre els qui estan en atur, el percentatge supera el 50%. Estes dades posen de manifest que tindre treball ja no garantix una vida independent ni lliure de dificultats econòmiques.
Quant al nivell educatiu, l'informe mostra que més de sis de cada deu joves han superat l'educació obligatòria i un 29,8% compta amb estudis superiors. Encara que la formació reduïx el risc de desocupació —la taxa d'atur entre els qui tenen estudis universitaris és del 13,4%, enfront del 42,3% dels qui només compten amb estudis primaris—, no elimina les barreres que imposa l'elevat cost de l'habitatge.
Un problema que va més enllà de l'habitatge
L'Observatori d'Emancipació conclou que, malgrat la millora parcial d'alguns indicadors laborals, la falta d'accés a un habitatge digne continua sent el fre principal perquè la joventut espanyola puga desenvolupar un projecte vital independent. La situació actual perpetua un escenari en el qual es combinen precarietat, sobreendeudamiento i risc de pobresa, amb conseqüències que van més enllà de l'econòmic: des d'una deterioració de la salut mental fins a la impossibilitat de formar noves llars, la qual cosa agreuja problemes com l'envelliment poblacional i la baixa natalitat.
Davant este panorama, el Consell de la Joventut d'Espanya reclama al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana l'obertura d'un canal actiu i periòdic per a seguir de prop l'evolució de la situació juvenil i reformar les polítiques que no estan donant resultats. Entre les mesures urgents que proposen es troba l'aplicació efectiva de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la reforma del Bo Lloguer Jove per a garantir que arribe realment a tota la població jove que ho necessita i la construcció d'un parc públic d'habitatge amb almenys un 40% destinat a aquest col·lectiu.
Mentrestant, este informe reflectix que la independència residencial continua sent un dels grans desafiaments de la població jove. La dificultat per a accedir a un habitatge i les condicions laborals continuen marcant el ritme al qual poden construir la seua vida fora de la llar familiar. Les xifres de 2024 confirmen que s'està avançant cap a una generació jove que s'ha convertit en "eterna resident" a casa dels seus pares.