L'Horta de València no és només paisatge. És faena, història i producte en el plat. Però mantindre-la viva té un cost que, durant massa de temps, han assumit en solitari els llauradors que cultiven les seues parcel·les baix les restriccions més estrictes de protecció. Ara, la Conselleria d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana ha obert la tramitació de dos milions d'euros en ajudes directes per a 736 potencials beneficiaris situats en les zones de màxima protecció de l'espai agrari.
1.500 euros per hectàrea, i 500 més si eres jove
La convocatòria establix una ajuda base de 1.500 euros per hectàrea per als titulars d'explotacions agràries ubicades en les zones H1 i H2 de l'Horta de València. L'H1 correspon a l'horta de major valor agropecuari i fragilitat paisatgística, mentre que l'H2 engloba àrees de característiques similars que han experimentat una major transformació i en les quals resulta clau mantindre l'activitat agrària. Els qui treballen estes terres amb menys de 41 anys rebran 500 euros addicionals per hectàrea, un incentiu pensat per a enganxar la següent generació d'hortolans.
Les ajudes establixen una quantia de 1.500 euros per hectàrea, als quals se sumen altres 500 euros addicionals per als joves menors de 41 anys, i oscil·laran entre un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros per beneficiari. No és una xifra simbòlica: per a una explotació mitjana de diversos milers de metres quadrats, pot suposar la diferència entre seguir o abandonar.
L'Horta de València representa un enclavament productiu, ambiental i cultural de gran valor que en els últims anys ha afrontat reptes com l'abandó d'explotacions, la pressió urbanística i la falta de relleu generacional. Les ajudes arriben, per tant, en un moment crític per a un territori que, a pesar del seu reconeixement, ha vist com molts dels seus camps quedaven sense cultivar.
Qui pot sol·licitar-les i com
Estan dirigides a persones físiques i jurídiques inscrites en el Registre d'Explotacions Agràries de la Comunitat Valenciana que cultiven parcel·les en les zones H1 i H2 definides en el Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València. Hi ha una condició determinant que convé subratllar: no seran subvencionables parcel·les en estat d'abandó o que no estiguen cultivades. L'ajuda és per a qui treballa la terra, no per a qui la té parada.
La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la relació d'explotacions susceptibles d'acollir-se a esta línia ha obert el termini oficial per a presentar sol·licituds. Els agricultors hauran d'haver tingut inscrites en el Registre d'Explotacions Agràries, de l'1 de gener de 2025 al 30 d'abril de 2026, totes les parcel·les de la seua explotació.
Els diners del Consell de l'Horta, ara en mans dels agricultors
El conseller Miguel Barrachina ha situat esta mesura en un marc polític concret: la supressió del Consell de l'Horta, l'organisme que gestionava fins ara la governança de l'espai protegit. Barrachina ha subratllat que esta supressió ha permés redirigir els recursos que anteriorment es destinaven a sous i despeses corrents, amb la finalitat que arriben directament a qui treballa la terra, reforçant així el suport al sector agrari de l'Horta de València.
"Hem complit la nostra paraula i hem eliminat una entitat que servia d'excusa per a paralitzar, inclús, obres hidràuliques vitals, així com per a perseguir agricultors, i ara destinem estos recursos a què arriben directament a mans dels agricultors", ha explicat Miguel Barrachina, conseller d'Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana
L'operació té una lògica política clara: convertir la despesa estructural d'una entitat administrativa en una transferència directa al camp. Si l'argument convenç o no a qui valorava el paper del Consell de l'Horta és un altre debat. El que resulta innegable és que, per als 736 agricultors que ara poden presentar la seua sol·licitud, la diferència és tangible.
Relleu generacional, l'altre front obert
La Generalitat també ha fet pública la resolució de les ajudes per a la incorporació de nous agricultors, que permet l'entrada de 108 nous professionals amb una inversió de 4,43 milions d'euros. El conseller ha destacat, a més, que el 58% d'estes incorporacions són dones, la qual cosa consolida la presència femenina en el sector primari valencià.
"L'Horta de València no pot conservar-se només amb declaracions, sinó amb mesures concretes, pressupost i suport directe a aquells que treballen la terra", ha assenyalat Barrachina. El camp valencià afronta dificultats lligades a l'abandó d'explotacions, la falta de relleu generacional i la pressió sobre el territori, i esta línia d'ajudes pretén actuar sobre els tres fronts alhora: l'economia de l'agricultor actual, la incorporació de joves i la preservació d'un paisatge que és, també, part de la identitat valenciana.
Darrere de cada parcel·la cultivada hi ha algú que va decidir quedar-se. La xufa, la ceba, les séquies, els bancals: tot això existix perquè algú ix a treballar cada matí en un terreny protegit que, paradoxalment, a vegades fa més difícil guanyar-se la vida. Que els diners públics arriben directament a estes mans, sense passar per estructures intermèdies, és l'aposta d'esta convocatòria. Si la fórmula funciona —i això només ho dirà el temps—, podria marcar un abans i un després en la manera d'entendre la protecció dels espais agraris a la Comunitat Valenciana.