Membres del Consell i dirigents agraris han participat en una reunió celebrada a Brussel·les en la qual s'ha fet un "pas important" per a establir controls als cítrics que importa la Unió Europea (UE) de Sud-àfrica. El president de la Generalitat, Ximo Puig, al costat d'una delegació integrada per representants del sector citrícola de la Comunitat Valenciana, ha mantingut una trobada en el si de la UE amb la responsable de la Comissió Europea en matèria sanitària, Sandra Gallina.
El president ha subratllat en aquest sentit que la directora general ha eixit de la reunió tenint "més clar que mai" que resulta una "urgència" actuar contra els problemes de plagues generats per la falta de control fitosanitari a les importacions procedents de Sud-àfrica, fent "un pas important" per a aconseguir que s'aplique el tractament en fred a aquests cítrics.
La delegació valenciana comptava, a més, amb la presència de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà; l'ambaixador representant permanent adjunt davant la UE, Raúl Fuentes, i l'eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñero. Per part del sector citrícola, han acompanyat al president responsables d'Intercitrus i Comité de Gestió de Cítrics, AVA, Va unir de Llauradors, Asaja-Alacant, UPA i cooperatives agroalimentàries.
Problema de seguretat alimentària
I és que, tal com se li plantejava a la màxima autoritat sanitària europea, es tracta d'"un problema de seguretat alimentària". "Tenim una situació en la qual el camp en la Comunitat Valenciana està patint unes plagues que venen de fora i que la UE ha de frenar de la manera més ràpida que siga possible", indicava Puig, que insistia que el que està en joc és "garantir la seguretat alimentària dels ciutadans de la UE" i reconeixia que la representant comunitària estava "convençuda" de la necessitat d'actuar de manera "urgent".
En aquest sentit, el president exigia l'aplicació del principi de reciprocitat per a establir uns controls que el sector citrícola de la Comunitat Valenciana ja està aplicant-se en les seues exportacions a mercats com l'estatunidenc i que fins i tot Sud-àfrica accepta per a introduir els seus productes allí on se li exigeix.
Per això, ha considerat una "fita important" la trobada celebrada a Brussel·les per a reivindicar l'establiment del tractament en fred als productes citrícoles que importe la UE de països tercers. "Cal buscar una solució global, i no sols per Sud-àfrica, sinó perquè no compleixen els reglaments fitosanitaris" marcats amb estàndards europeus. "La prioritat és la sanitat", asseverava el cap del Consell.
A partir d'ara, la Generalitat, de la mà del sector, continuarà insistint amb "total rotunditat", en l'àmbit tècnic, articulant solucions, i en el pla polític, accelerant "al màxim" la "pressió" per a obtenir un ampli acord recolzat pel conjunt dels Estats membres.
Les taronges de Sud-àfrica, importadores de plagues
La falta de controls en l'arribada d'aquests cítrics ha suposat un dur colp a l'agricultura valenciana, no sols per la competència deslleial amb aquests, sinó també per les pèrdues ocasionades per les plagues importades, com el cas del 'cotonet'. Segons la Unió de Llauradors, la plaga ha suposat per als agricultors unes pèrdues de 120 milions d'euros per als camps valencians.
Sobre aquest tema, el Congrés va aprovar ahir l'esmena transaccional entre Compromís i el Govern per a la creació d'un fons de mig milió d'euros per a la lluita contra els efectes del 'cotonet' que afecta els cítrics valencians i que ha arribat ja a territoris com Múrcia, Andalusia i Catalunya. Aquesta ajuda se sumarà als tres milions d'euros que rebran els agricultors afectats per la plaga en 2022 per part del Consell.
Compromís alerta que fan falta mesures dures per a frenar plagues com la del 'cotonet' o la taca negra i exigeix al Govern que demane el tancament la importació, a través dels ports del territori espanyol, als cítrics procedents de Sud-àfrica i d'altres països, mentre no hi haja garanties plenes que no són portadores de plagues.
Baldoví considera que "quatre anys després de la posada en marxa de l'acord comercial de la Unió Europea amb Sud-àfrica, la citricultura valenciana ha encadenat les seues pitjors campanyes amb incalculables pèrdues i s'ha generat un alt risc fitosanitari".