Des que Maurici Lucena, president del Consell d'Aena, l'empresa pública encarregada de gestionar la majoria d'aeroports espanyols, va posar sobre la taula la possibilitat de materialitzar l'ampliació de l'aeroport de Manises, la Generalitat Valenciana ha reclamat al Govern espanyol agilitzar este projecte emplaçant a Aena a iniciar ja els estudis de viabilitat de millora d'esta infraestructura aeroportuària.
Un impuls d'esta a través de la seua ampliació l'impacte de la qual ha analitzat el Consell de les Cambres de comerç de la Comunitat Valenciana i ha condensat en un informe sota el títol "Estudi de la necessitat d'ampliació de l'aeroport de València". Este document quantifica l'impacte econòmic a la Comunitat Valenciana en termes de renda i ocupació; i serà "la guia mestra i estratègica" que s'usarà per a defensar l'expansió de l'aeroport en la reunió entre l'Executiu autonòmic i Aena concertada per al pròxim 9 de maig, va indicar el president Carlos Mazón ahir durant la presentació de l'estudi que va tindre lloc en la seu de la Cambra de València.
En concret, en "Estudi de la necessitat d'ampliació de l'aeroport de València" es fa una previsió ajustada del nombre de passatgers per anys fins a 2030 segons tres escenaris diferents: un escenari moderat (on no se superen els 13 milions), un de normal en el qual s'aconseguixen els 17 milions de viatgers i, finalment, un escenari optimista on gràcies a variables molt favorables l'aeroport de València podria arribar fins als 21 milions de turistes.
Un aeroport a la vora de superar la seua capacitat màxima
Un dels fonaments pels quals l'anàlisi de les càmeres econòmiques valencianes advoca per l'ampliació de l'aeroport és l'increment del nombre de passatgers que experimentarà l'aeròdrom en el període 2024-2030. Segons el document, "són moltes les variables socioeconòmiques de la província de València que apunten a un creixent trànsit aeri de passatgers en el mitjà i llarg termini". Entre elles, es troben que el turisme és ara un dels motors econòmics més importants de l'economia valenciana, el creixent turisme internacional degut també a l'augment de residents estrangers, la potenciació de la 'Marca València' i la instal·lació en la ciutat d'empreses industrials exportadores.
En eixa línia, l'estudi pronostica que "el trànsit aeri creixerà de manera sostinguda fins a 2030 i podria aconseguir els 17,3 milions de passatgers" en eixe exercici. Unes dades que serien plausibles dins d'un escenari normal, però que si es traslladen a un escenari optimista creixerien fins als 21 milions de viatgers anuals. Així mateix, els 9,9 milions de turistes que van passar per l'aeroport al llarg de 2023 —i que van suposar un rècord històric— superen les previsions estipulades en el pla director DORA (2022-2026).
Este pla director, creat pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, establix que la capacitat teòrica màxima de l'aeroport de València és de 10,5 milions de passatgers. Una xifra que, previsiblement, se superarà este mateix 2024, per la qual cosa l'aeròdrom valencià entraria en un estat de saturació, ja que el creixement de l'aeroport va quatre anys per davant de les previsions del Ministeri. De fet, l'informe destaca que en 2022 es va aconseguir la xifra de passatgers que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible havia previst per a l'any 2026.
933 milions d'euros i 17.000 noves ocupacions a l'any
En el plànol econòmic, l'estudi exposa que un aeroport ampliat tindria un impacte sobre la renda de 933,3 milions d'euros a l'any, la qual cosa equival al "13 % del PIB valencià", han apuntat els autors de l'estudi, i que beneficiaria en un 91 % al sector serveis, principalment. En total, serien entre 1100 i 1700 milions d'euros —depenent de l'escenari— els beneficis econòmics que es derivarien entre 2024 i 2030 d'este projecte d'expansió de la terminal valenciana.
Així mateix, un aeroport més gran també tindria repercussions positives en l'àmbit de l'ocupació, ja que l'informe estima que es podrien crear 17.483 llocs de treball entre els anys 2024 i 2030, dels quals 13.473 serien directes, 2451 de caràcter indirecte i els 1560 restants induïts. Per sectors, la major part d'estes ocupacions (16.233 en total) es generarien en el sector serveis; mentre que els grups professionals de l'hostaleria, la restauració i el comerç serien la resta de sectors beneficiats.
Manises i Quart de Poblet s'oposen a engrandir l'aeroport
El 90 % de l'aeròdrom valencià que serà objecte de la possible ampliació es troba en el terme municipal de Manises i també afecta a altres localitats properes de la comarca de l'Horta Sud com Quart de Poblet. És per això que els consistoris d'ambdues poblacions es posicionen en contra d'esta ampliació. Javier Mansilla, alcalde de Manises, subratlla les molèsties de contaminació ambiental i de soroll que produïx la proximitat de l'aeroport als habitatges del poble i la falta de beneficis per a este. A més, destaca les limitacions urbanístiques que es troba Manises a l'hora d'expandir el terme municipal a causa de l'aeròdrom.
Per la seua banda, Cristina Mora, alcaldessa de Quart de Poblet també mostra la seua ferma oposició a este projecte perquè el municipi "pateix moltes limitacions i paga un preu suficientment alt". "No solament és el soroll dels avions, o la despesa energètica derivada d'haver de tancar les finestres en ple estiu, són les restriccions de creixement, i les zones de servitud que ens impedixen desenvolupar-nos", declara.
Respecte a la postura d'eixos consistoris, Mazón ha apuntat que és un projecte que "cal fer amb consens i diàleg i la compatibilitat entre creixement i sostenibilitat és possible". "Comprenc els dubtes i la postura de l'Ajuntament de Manises, per això volem que es dissipen abans els dubtes i demanem a Aena que comence ja a treballar i faça els informes tècnics, de so i d'imatge per a analitzar si l'ampliació es pot fer", ha conclòs el president.