Reduir l'absentisme laboral de manera sostenible requerix anar més enllà de la gestió de les baixes i posar el focus en la prevenció, la salut i el benestar dels treballadors. Esta és una de les principals conclusions del XIV Encontre #DecirHaciendo de Consum, celebrat sota el títol ‘Benestar laboral i absentisme’, que ha reunit especialistes en prevenció, salut laboral i salut mental.
Durant la jornada, els experts han analitzat l'augment de les baixes laborals a Espanya i han plantejat la necessitat d'actuar sobre els factors que poden estar darrere d'este fenomen. L'executiva de Prevenció de Riscos Laborals de Consum, Celia Núñez Llinares, ha resumit esta idea en afirmar que "l'absentisme no és el problema, sinó el símptoma de l'estat de salut de les empreses".
En l'encontre han participat també el director general d'ASEDAS, Ignacio García Magarzo; la doctora en Psicologia i responsable de projectes d'investigació i gestora d'absentisme en Umivale Activa, María Davcheva; i el psicòleg clínic i director general de Mentelem, Alejandro Pereira.
El cost de les baixes laborals
Les dades aportades per l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservicis i Supermercats (ASEDAS) reflectixen l'impacte econòmic de l'absentisme en el sector de la distribució alimentària. En 2025, les baixes per contingències comunes van suposar un cost de 1.180 milions d'euros, un 13 % més que en 2024 i un 155 % per damunt de la xifra registrada en 2018. Així mateix, eixe mateix any es van comptabilitzar 386.687 processos de baixa, un 9 % més que l'exercici anterior. A més, prop de la meitat dels processos van correspondre al 6 % dels treballadors.
Per a Ignacio García Magarzo, l'evolució de l'absentisme representa "un greu perjuí tant per a la competitivitat de les empreses com per als mateixos treballadors", especialment per la càrrega de treball addicional que generen les baixes de menor duració.
El director general d'ASEDAS també ha posat el focus en les diferències existents en els temps de recuperació de determinades patologies entre la sanitat pública i les mútues. En este context, ha plantejat la possibilitat d'ampliar les competències de les mútues i simplificar els tràmits relacionats amb la incapacitat temporal.
Un problema amb múltiples causes
Per la seua part, María Davcheva ha assenyalat que l'absentisme laboral respon a diferents factors, entre ells els sanitaris, organitzatius, regulatoris i socials. Segons els estudis d'Umivale Activa i l'Ivie citats durant l'encontre, la taxa d'absentisme per incapacitat temporal va passar del 4,12 % de les jornades en 2018 al 5,94 % en 2024.
Entre els elements relacionats amb este increment es troben l'augment dels problemes de salut mental i dels trastorns musculoesquelètics, així com el creixement de les baixes de llarga duració i la repetició de processos d'incapacitat temporal entre part de la població treballadora.
Davant esta situació, Davcheva ha defés una major coordinació entre les administracions, el sistema sanitari, les empreses i les mútues. També ha apostat per una gestió de la salut laboral més preventiva, que permeta actuar sobre les causes i afavorir recuperacions i reincorporacions sostenibles.
El paper de la salut mental
La salut mental també ha ocupat un espai destacat durant la jornada. Alejandro Pereira ha defés que la prevenció de l'absentisme ha de combinar unes millors condicions laborals amb una resposta adaptada a les necessitats de cada treballador.
El psicòleg clínic ha assenyalat, a més, que la Comunitat Valenciana presenta una prevalença de trastorns mentals del 25,1 %, enfront del 15 % de la mitjana nacional, segons el Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027.
En este sentit, Pereira ha subratllat la importància d'afavorir espais de treball basats en l'escolta i la confiança, a més de facilitar la detecció primerenca de possibles problemes i el suport a qui travessen situacions de malestar emocional. Així, ha defés que les mesures relacionades amb el benestar han d'integrar-se en una estratègia global. "Si volem abordar l'absentisme relacionat amb el malestar psicològic, hem d'actuar abans de la baixa", ha assenyalat.
Consum aposta per un model preventiu
Per a finalitzar l'encontre. Celia Núñez Llinares ha plantejat la necessitat d'interpretar l'absentisme des d'una perspectiva més àmplia, relacionada amb la salut i el benestar dins de les organitzacions. Segons ha explicat, este indicador pot estar vinculat a qüestions mèdiques, però també a elements com el lideratge, el clima laboral, la conciliació o la salut emocional.
En el cas de Consum, l'empresa ha evolucionat cap a un model integral de salut i benestar vinculat a la seua Estratègia de Persones i Benestar. Este model contempla iniciatives relacionades amb la salut física i emocional, la conciliació, la formació, el lideratge saludable i l'acompanyament durant els processos de recuperació.
La responsable de Prevenció de Riscos Laborals ha defés així el pas d'una gestió centrada a reaccionar davant les baixes a una altra basada en la prevenció i en la creació d'entorns laborals saludables. "L'absentisme no és el problema, sinó el símptoma. No gestionem l'absentisme per a millorar el benestar; millorem el benestar perquè l'absentisme deixe de ser un problema", ha conclòs.