Una xiqueta de a penes sis anys, amb la mirada fixa en l'espectador i vestida a la moda isabelina, ha tornat a fer-se visible quasi 170 anys després que Federico de Madrazo la immortalitzara en un xicotet oli. El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha incorporat als seus fons el 'Retrat de Mercedes de Sessé y Llano', un llenç de 55 per 45 centímetres realitzat en 1858, gràcies a la donació de l'Associació d'Amics del Museu de Belles Arts de València, que el va adquirir a un col·leccionista particular per 27.500 euros.
La presentació oficial va tindre lloc este dimecres amb la presència de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; el director del museu, Pablo González Tornel; i la presidenta de l'Associació d'Amics, María José Navarro Toledo. Una obra xicoteta en format, enorme en significat.
Una peça que omplia un buit en la col·lecció
No és casual que el director del MuBAV haja destacat especialment esta adquisició. González Tornel va reconéixer sense embuts que el retrat "ompli una llacuna en la col·lecció de pintura del Romanticisme del Museu" i va traçar una comparació de pes: l'obra és, en la seua opinió, molt pròxima al cèlebre retrat de la comtessa de Vilches que custodia el Museu del Prado, considerat una de les cimes del retrat romàntic espanyol. La connexió no és només estilística: té arrels familiars.
La retratada, Mercedes de Sessé y Llano, era neboda precisament d'Amalia de Llano y Dotres, la comtessa de Vilches a qui Madrazo va retratar en eixa pintura del Prado. Sa mare, Matilde de Llano y Dotres, era germana d'aquella aristòcrata escriptora que, per a poder publicar les seues novel·les en l'època, va haver de fer-ho baix el pseudònim "La Peregrina". Dos dones de la mateixa família, dos retrats del mateix pintor, dos museus distints. El paral·lelisme resulta difícil d'ignorar.
"El millor de l'obra tardana d'Ingres impregna este llenç molt pròxim al retrat de la comtessa de Vilches del Museu del Prado" - Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València
El moment més important d'un pintor irrepetible
L'oli va ser realitzat en 1858, un any després que Federico de Madrazo fora nomenat primer pintor de cambra i professor de Colorit i Composició en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Era l'etapa de major maduresa de l'artista, el període que l'alta societat espanyola acudia al seu taller àvida de retrats d'estètica preciosista i romàntica.
Madrazo havia sigut format a París baix la tutela del mestre Ingres —amb qui va estudiar des dels dèsset anys— i posteriorment a Roma, on absorbí els corrents pictòrics europeus que definirien el seu estil. La seua extraordinària habilitat tècnica i la seua intel·ligència per a embellir la realitat física dels seus models sense necessitat de mentir el van convertir en el retratista més sol·licitat per l'alta societat madrilenya. Va realitzar tants retrats per a l'aristocràcia que s'ha dit que immortalitzà la societat espanyola de la seua època.
En el quadre recentment incorporat al MuBAV, la xicoteta Mercedes apareix de mig cos, lleugerament girada cap a la seua dreta, amb la mirada directa a l'espectador. El fons mostra un paisatge exterior de vegetació difusa i un celatge en tons blaus i grisencs que aporten profunditat sense distraure. L'obra, delimitada pel seu marc original ovalat decorat amb motius florals en relleu, destaca per eixa mateixa serenitat que definiria el pintor: els seus quadres es caracteritzen per la senzillesa, pel natural i per una serenitat distant, sense aprofundir en l'expressiu.
La societat civil, peça clau del patrimoni públic
Esta és la tercera obra de Federico de Madrazo que passa a formar part de les col·leccions del segle XIX del MuBAV. Les anteriors són el 'Retrat de cavaller amb bastó', que va ingressar mitjançant la donació d'Orts Bosch en 2004, i el 'Retrat de la baronessa de Spínola', adquirit per la Generalitat l'any passat.
Però la dimensió més cridanera d'esta operació no és el nom del pintor, sinó el mecanisme que l'ha feta possible. L'Associació d'Amics del Museu de Belles Arts de València ha donat, des de 2021 fins hui, un total de set obres per a enriquir els fons del centre: dos cobres de temàtica bíblica del pintor flamenc Pieter van Lint i llenços de Ramón Martí Alsina, Cecilio Pla, José Pinazo Martínez, Manuel Benedito i ara este Madrazo. És mecenatge en acció, sense titulars grandiloqüents.
"Gestos altruistes com este demostren la ferma implicació de la societat civil amb la conservació del nostre patrimoni" - Marta Alonso, secretària autonòmica de Cultura de la Comunitat Valenciana
La presidenta de l'Associació, María José Navarro Toledo, va ser escueta però contundent: va afirmar que el mecenatge forma part de l'ADN de l'entitat i que és "un orgull vore com esta institució creix i es consolida com la gran pinacoteca de València". En un context que el finançament públic de la cultura continua sent motiu de debat, que una associació civil destine els seus recursos a comprar patrimoni per a tornar-lo al conjunt de la ciutadania no és un gest menor. És, en certa manera, la resposta més pràctica a la pregunta de qui ha de vetlar per l'art que tots compartim.