Una orquestra d'interior porta el tango simfònic a sis pobles valencians: concerts gratuïts en espais històrics este estiu i tardor

La Diputació de València i la Fundació Sonora porten l'Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent a sis comarques amb entrada lliure.

Guardar

Presentació del cicle.
Presentació del cicle.
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Pot un municipi d'interior de menys de 40.000 habitants sostindre una orquestra simfònica i, a més, portar-la de gira per tota la província? Ontinyent ho està demostrant. La Diputació de València i la Fundació Sonora han presentat este dijous Territori Simfònic, una iniciativa que portarà l'Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent a sis espais emblemàtics de tantes altres comarques valencianes, amb entrada lliure i un repertori tan poc convencional com el tango argentí.

L'acte de presentació va tindre lloc al Palau dels Scala de València, amb la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, i els responsables de la Fundació Sonora, Toni Revert i Lluís Muñoz, com a protagonistes. Alcaldes i regidors dels municipis que acolliran els concerts també acudiren a la cita, una imatge que resumix bé la vocació del projecte: no es tracta només de música, sinó de construir xarxa.

La cultura com a política de territori

La descentralització cultural porta dècades sent una promesa difícil de complir en moltes províncies espanyoles. Territori Simfònic no aspira a resoldre el problema de colp, però sí que planteja una resposta concreta: acostar la música simfònica en directe a localitats que, d'una altra manera, difícilment rebrien este tipus de propostes.

"La cultura és una de les ferramentes que podem posar al servici del territori, com fem amb este projecte de música i patrimoni junt a la Fundació Sonora" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València

Enguix enquadrà la iniciativa en una estratègia més àmplia que inclou festivals com el Nòmada, el Bobal i el Xocorroc, la Mostra de Vins dels Alforins o els bons comerç, programes que busquen convertir els valors propis de cada comarca en motors d'activitat econòmica i turística. La cultura, en este plantejament, no és un adorn: és infraestructura.

Sis concerts, sis escenaris amb història

La gira arrancarà el dissabte 25 de juliol a l'auditori del Parc Sant Felip de Benimodo, a les 23.00 hores, i recorrerà la província fins al 3 d'octubre. Els escenaris triats no són espais neutres: antics palaus, convents, teatres històrics i espais a l'aire lliure que es transformaran en sales de concert per a l'ocasió. El calendari complet és el següent:

  • Plaça Palau d'Aielo de Malferit — dimecres 29 de juliol, 23.00 h
  • Teatre Rambal d'Utiel — dissabte 19 de setembre, 20.00 h
  • Casa de Cultura d'Enguera — diumenge 20 de setembre, 18.00 h
  • Molí Pasiego de Sueca — dissabte 26 de setembre, 20.00 h
  • Casa de Cultura d'Oliva — divendres 3 d'octubre, 19.00 h

Tots els concerts són d'entrada lliure, la qual cosa elimina la barrera econòmica que sovint allunya part del públic de la música clàssica en viu.

'Essència de Buenos Aires': tango, orquestra i un elenc internacional

El programa que interpretarà l'orquestra en cada parada es diu 'Essència de Buenos Aires' i proposa un recorregut per la història del tango des dels seus orígens fins a la seua reinvenció contemporània. Carlos Gardel —el primer a posar-li lletra al gènere— conviu en el repertori amb Richard Galliano, Daniel Perera i Astor Piazzolla, el compositor argentí que va revolucionar el tango en el segle XX i la influència del qual continua sent tan vigent com quan va estrenar Libertango en 1974.

La direcció artística va a càrrec de Roberto Turlo, i l'elenc internacional que acompanyarà l'orquestra inclou el pianista italià Fabrizio Mocata, nominat als Latin Grammy, el bandoneonista uruguaià Leonel Gasso i la cantant italoargentina Graciela Di Palma, acadèmica de l'Acadèmia Valenciana del Tango i autora del disc 'Piazzolla en mi piel'. Una formació que poques capitals de província veurien passar sense fer soroll.

Una orquestra que aprén eixint de casa

L'Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent passa a estar gestionada per la Fundació Sonora, entitat recentment constituïda amb l'objectiu d'impulsar el creixement artístic, formatiu i social del projecte. La Fundació naix amb la vocació de convertir-se en un agent cultural actiu, compromés amb la difusió de la música com a bé cultural i patrimonial, l'excel·lència acadèmica, l'atracció de talent i la creació de sinergies amb institucions culturals, educatives i socials.

"Mantindre una orquestra en un municipi d'interior és un projecte complex i apassionant, per això hem fet este pas al front per a crear una estructura més sòlida, estable i amb capacitat per a créixer" - Toni Revert, president de la Fundació Sonora

El vicepresident Lluís Muñoz explicà que la gira permetrà a l'orquestra "eixir de la seua zona de confort", que és el Teatre Echegaray d'Ontinyent, mentre la Fundació Sonora desenvolupa altres projectes que consoliden el seu compromís amb la formació, com el programa "Campus Simfònic" en col·laboració amb la Universitat de València o "Talent Compartit", junt al Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis d'Ontinyent. El concepte que resumix esta filosofia és l'anglosaxó learning by doing: aprendre fent, enfrontant-se al públic real, en llocs reals.

En l'acte de presentació, dos joves músics de l'orquestra —Guillermo Úbeda, al violoncel, i Víctor Coll, al violí— actuaren en el pati del Palau dels Scala junt a Graciela Di Palma. Guillermo, que començà a tocar el violoncel als nou anys, contà que l'orquestra li havia servit de "trampolí" per a estudiar tres anys a París. Una història que, multiplicada pels músics que formen la formació, il·lustra millor que qualsevol estadística el que pot significar una orquestra per a un municipi d'interior.

Territori Simfònic arranca en unes setmanes amb la promesa de demostrar que l'accés a la cultura de qualitat no té per què ser privilegi de les grans ciutats. Si funciona —i els precedents de la Fundació Sonora inviten a l'optimisme— pot convertir-se en un model replicable per a altres províncies que porten anys buscant exactament això: la fórmula perquè el patrimoni i la música parlen el mateix idioma que el territori.