Quaranta anys donant als xiquets la seua primera cita amb el teatre. Això és, en essència, el que celebra l'Escalante en tancar la temporada 2025-2026: 27.800 espectadors, 241 funcions i un increment del 13,45% de públic respecte al curs anterior, xifres que convertixen este aniversari en una cosa més que una efemèride simbòlica. El projecte teatral de la Diputació de València no sols ha sobreviscut quatre dècades —amb seu física tancada des de 2016 per problemes estructurals i anys de pelegrinatge entre espais prestats—, sinó que arriba al seu 40é aniversari més viu que mai.
Un tancament a l'altura de l'aniversari
El fermall final de la temporada el va posar l'estrena de L'Escalante 40 anys i méees, una producció pròpia creada juntament amb Teatre de l'Abast amb direcció de Xavier Puchades. L'espectacle recorre les seixanta produccions de l'Escalante, creades per professionals que conformen el teixit escènic de València al llarg de quatre dècades. La proposta, que combina teatre, dansa, música en directe i titelles, no és un simple repàs cronològic: incorpora una dimensió participativa i obri un arxiu de memòria viva i oral que qualsevol persona pot compartir el record de la seua primera experiència teatral o el seu vincle més íntim amb l'Escalante. Una forma de fer que el passat parle al present.
"Escalante 40 anys i més naix d'una extensa investigació sobre la memòria de totes aquelles persones que, al llarg d'estos 40 anys, han descobert el teatre de la mà de l'Escalante" - Rocío Gil, diputada delegada de Teatres de la Diputació de València
Dels 27.800 espectadors de la temporada, 16.115 corresponen al públic familiar i 11.685 a l'escolar, procedent de 264 centres educatius de tota la província de València. En total, les 241 funcions celebrades entre setembre i juny es distribuïren en 148 sessions escolars i 93 familiars, incloent-hi les del programa itinerant Escalante en gira. Són números que, vistos en perspectiva, conten una història de fidelitat acumulada.
L'ocupació, la dada que més importa
Més enllà del volum d'espectadors, la temporada ha aconseguit una mitjana d'ocupació superior al 82%, amb un 92% en les funcions familiars. Eixe percentatge no és una foto puntual: l'ocupació familiar ha crescut un 8% respecte a la temporada 2024-2025, un 9% enfront de la 2023-2024 i fins a un 11% en comparació amb la 2022-2023. Tres anys consecutius de pujada. En un sector cultural on mantindre el públic és ja un èxit, créixer de manera sostinguda resulta cridaner.
"Estos resultats són una mostra més de la confiança que les famílies depositen en l'Escalante i del paper que exercix com a espai de trobada cultural i educatiu" - Rocío Gil, diputada delegada de Teatres de la Diputació de València
Mitat valenciana, huit estrenes absolutes
La temporada 2025-2026 va apostar amb claredat pel talent local. De les 40 companyies que van pujar a l'escenari de l'Escalante, la mitat eren valencianes. A més, el centre va estrenar cinc produccions pròpies: L'aneguet lleig, amb Albena Teatre; Tot eixirà malament (i serà perfecte), juntament amb Infinito Teatro; Magatzem de somnis, amb Vudú Teatre; El pati, amb Pérez&Disla; i l'espectacle del 40 aniversari ja citat. D'elles, tres van formar part de les huit estrenes absolutes de la temporada, als quals es van sumar Abocador (Bramant Teatre), El pes de l'aigua (La Figuera Infinita), Dominare (Cia. Maduixa), La rata Marieta (L'Horta Teatre) i Flipa Fest: Dies de màgia a L'Escalante, de Nacho Diago.
El programa Escalante en gira va portar a més els espectacles fora de València capital. Localitats com Picassent, Silla, Aldaia, el Genovés, l'Olleria, Puçol o Benigànim van incorporar en la seua programació títols com Princeses, cavallers i dracs. El dia que deixàrem de ser xiquets, Boira i Dies de nocilla. El teatre públic infantil, així, no va quedar reservat per als qui viuen prop d'una gran sala.
Reconeixements i una història que val la pena recordar
En 1985, la Diputació de València va decidir arrendar un palau al carrer Landerer número 5 per a desenvolupar un projecte pioner al país: un teatre orientat exclusivament als més joves. Com a nom es va triar el del sainetista Eduardo Escalante, una de les figures més importants del gènere i de la Renaixença. A partir de 1995, a les representacions destinades al públic infantil es va afegir l'Escola de Teatre, reconvertint-se en Centre Teatral Escalante. Després vindria el colp de 2016: l'estat estructural de l'edifici va obligar l'Escalante a abandonar el seu vell immoble, traslladant les seues activitats a altres sales de València. Quasi una dècada després, continua funcionant en mode nòmada, principalment en el Teatre Principal i el Ribes Espai Cultural.
L'aniversari ha arribat acompanyat de dos guardons: el premi Entitat d'AVETID per les seues quatre dècades al servici de les arts escèniques, i el Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) per la seua tasca de promoció del valencià entre la infància i la joventut. A estos se suma una llarga llista de reconeixements previs que inclou la Medalla de Plata al Mèrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura en 1994 i el Premi Nacional de Teatre d'ASSITEJ Espanya a la trajectòria en 2009.
Més enllà de l'escenari
L'activitat de l'Escalante va desbordar durant esta temporada els límits de l'escenari. Es van posar en marxa tallers en centres educatius i, per primera vegada, el projecte Escalante Obert: una sessió adaptada de l'espectacle Objetuarium dirigida a persones amb discapacitat intel·lectual, problemes de salut mental o mobilitat reduïda. Una iniciativa que amplia la noció de públic i recorda que el teatre, quan funciona bé, no exclou ningú.
La temporada va tancar també amb la clausura del curs de l'Escola de L'Escalante, que va reunir 117 alumnes entre els seus diferents grups, més cinc seminaris per a professionals impartits per noms com Carles Alberola, María José Peris, Carlos Amador, Merce Tienda i Pérez&Disla. Quaranta anys després de la seua fundació, l'Escalante continua sent el lloc on molts valencians recorden haver vist teatre per primera vegada, i tot apunta que continuarà sent-ho per a les generacions que venen.