No fa ni un any que va entrar en l'acadèmia d'Operación Triunfo i ja està trepitjant fort en el panorama musical valencià, nacional i fins i tot en l'internacional, perquè gran part dels seus fans provenen de l'altre costat del toll, de ciutats com Veneçuela, Colòmbia, l'Uruguai, Xile i l'Argentina. No obstant això, la beniarresina Samantha Gilabert, fa anys que té bestiar al sector cultural valencià, ja que des que formava part del grup Cactus la seua essència "de la terreta" no la pot caracteritzar més.
Va començar trepitjant fort l'escenari d'OT, ni més ni menys que amb Lluís Llach i el seu clàssic "Que tinguem sort", i en aquest moment el territori valencià va caure als seus peus i Espanya sencera i gran part de la comunitat internacional descobria la veu que tant la caracteritza. Després del llançament del seu primer EP, Nada, Samantha es consolida amb onze singles en el mercat que han arribat a posicionar-se fins i tot en el lloc número set dels cinquanta més virals d'Espanya.
En aquesta ocasió, lluny del Skype i de les aplicacions de videoconferències que porten concentrant el gran nombre de les entrevistes fins al moment, ens colem en el camerino de Samantha en el nou talent musical d'À Punt, Duel de Veus, on la beniarresina forma part del jurat d'experts que aconsellaran i construiran el pas del talent musical valencià al llarg d'aquest concurs.
Primer que tot, com et trobes? Imagine que per a tu açò serà com un somni, no?
Sí, era un somni perquè ara és la realitat i és un poc complicat de gestionar que tot el que volies en la vida, tot el que volies en la vida s'està complint i fa por. Però, estic bé, molt contenta, molta feina i molt agraïda.I ara estem ací quasi paret amb paret del plató de 'Duel de veus' que s'estrenarà d'ací res. Aquest programa que s'estrena en un parell de dies com està sent per a tu este salt de concursant a ara de jurat?
Sí, en algun moment escoltarem algun bombo o alguna guitarra -entre rialles-. Doncs molt productives perquè estic amb Eugeni, que té molta tele a l'esquena, estic amb Sole Giménez, que té una carrera musical brutal i estic aprenent moltíssim dels dos i dels concursants també. S'aprén moltíssim dels convidats que venen cada setmana..., jo estic aprenent molt i estic intentant ser constructiva.El millor per a un jurat és ser constructiu, no?
Sí, és complicat perquè vols dir coses, és molt ràpid, tens mil coses en el cap, vols dir-ho bé i és com que no dius ni la meitat, perquè no és fàcil.I d'aquest talent musical, què podem trobar o quines són les teues experiències que podries destacar del que porteu de gravacions?Jo ja ho sabia, però en aquests talents ens adonem del talent que tenim a la Comunitat Valenciana, és increïble. Aneu a flipar moltíssim i programa a programa se'n van, entren nous... És que és increïble el talent que hi ha a la Comunitat Valenciana, que ja ho sabíem perquè som tots molt músics, però és que aneu a flipar.I si hagueres de destacar alguna cosa del que porteu de gravacions amb què et quedaries?
Doncs, no ho sé, perquè tenim moments de jurat en els que Eugeni no para, és un showman, i no sé, és divertit, ens ho passem bé.I que t'emportes de tota aquesta experiència en la qual fas de jurat, que no havies fet encara?
Jo fa mig any que vaig eixir de 'Operación Triunfo' i ja estic a l'altra banda i jo empatitze moltíssim amb els concursants, massa, i no deuria, però m'és impossible perquè moltes voltes estem deliberant i jo empatitze massa a nivells que arribe a casa i de vegades inclús em sap mal.Ara parlem del teu disc, 'Nada' que vas publicar el 13 de novembre, quin balanç faries del seu acolliment?
Jo estic molt contenta, la veritat perquè sempre vaig amb les expectatives més baixes, més que res, per no pegar-me cap bac. Però, molt contenta, vam ser número 2 a la llista de vendes a Espanya, que això és increïble, va ser el segon disc més venut de tota Espanya i per damunt teníem a AC/DC que va tornar i era com (gestos de sorpresa) mare meua, no? Que guai. Estem en el top 50 de més virals en Espanya, estem el número 7 i estic superdevanida.Concretament, estàs la número 7 amb el teu tema 'Un Poquito', que no fa ni una setmana que el vas publicar, amb Lérica, què és per a tu estar en eixe número 7 dels 50 més virals a Espanya?
Quan vam estar en el número 50 jo ja vaig al·lucinar, estava super contenta. L'endemà, estàvem en el 36, al següent en el 10, ara en el 7... És molt guai que estiga agradant aquesta cançó que realment va eixir en LP, però clar quan es fa el videoclip és quan la gent... És molt guai perquè és una cançó que es va fer perquè la gent s'ho passara bé, que gaudira i que després no poguera deixar de cantar-la.
Si parlem d'altres temes com 'Espere que tornes', que ja és tot un himne, almenys ací al territori valencià. Com d'important era per a tu traure aquest tema en valencià?
Doncs, la veritat és que era molt important i em feia il·lusió que el meu primer single de la meua carrera en solitari, perquè 'Sin más' jo era concursant d''Operación Triunfo' i això va a part. Vaig pensar a traure el primer en castellà perquè seria el que la gent espera de mi, i a mi no em dol cantar en castellà, de fet he cantat més en castellà que en valencià tota la meua vida, jo porte cantant molts anys i de xicoteta jo cantava en castellà, igual que en tot. I jo vaig dir que el volia en valencià, la discogràfica em va dir que per suposay que sí i la vam traure i hi haurà més música en valencià que ja estem creant coses molt guais amb productors valencians, artistes valencians i catalans.Ahir mateixa ens assabentàvem al teu Instagram que el pròxim 4 de març eixirà a la llum el teu segon poemari il·lustrat que es dirà 'Mi refugio', què podem trobar en aquest llibre?
La gent que em coneix i que ha llegit els meus poemes sap que jo soc super crua escrivint, no soc res metafòrica, només de vegades. JO vaig directa, si he de cagar-me en alguna cosa, ho escric, perquè escric així, perquè vaig descobrir la prosa amb Benedetti que va ser un dels primers a escriure de manera tan directa la prosa. Espere que a la gent li agrade, de vegades soc massa directa, però és el que sent i no em fa por, la veritat, perquè estic molt contenta, les il·lustracions, encara que no puc dir qui és (però és molt guai), jo les vaig veure i me'n vaig enamorar. Són poemes que vaig escriure durant l'acadèmia, durant el confinament, durant la segona part de l'acadèmia, durant este estiu i fins fa dues setmanes.Per exemple, un fet molt destacat va ser la setmana passada que vas actuar en els premis Carles Santos de la música valenciana fent història quasi, interpretant a Ovidi Montllor, que és del poble costat teu i aquesta gala es va veure arreu del món gràcies a la comunitat de fans que tu has creat que arriba fins a Amèrica Llatina. Com vas eixir d'aquesta gala sabent el fenomen històric que va envoltar aquesta gala?
Jo vaig acabar i de fet estava molt cansada, me n'anava a l'hotel perquè l'endemà havia de vindre a València a gravar 'Duel de Veus'. Me'n vaig a l'hotel i pose À Punt i veig que en Twitter el hashtag Carles Santos anava que treia fum i des del Perú, des de Xile, des de Guatemala, des de Brasil... O siga, hola? Era molt fort. I jo al·lucinant, moltíssima gent, Llatinoamèrica sencera, Espanya... Jo, realment ni vaig pensar que entrarien a la web d'À Punt en directe, des de Guatemala per a veure'm a mi entregar uns premis i van descobrir música valenciana gràcies al fet que volien veure'm a mi. Jo estic molt contenta i no és cap mèrit, no vull que es diga que ha sigut gràcies a Samantha, sinó que gràcies a unes circumstàncies que hi ha hagut, ha passat. Ja, per fi moltíssima gent és conscient que en el País Valencià es parla valencià, perquè també es parla castellà, igual que a Catalunya es parla castellà o a Euskadi, en el País Valencià es parla valencià i n'hi ha de valencians que només parlen valencià. I crec que ja hem trencat la barrera eixa que no només els valencians ho hagen vist per la tele, que està molt bé, però hi ha més.
Hem trencat eixa barrera del fet que el valencià estiga només a la nostra Comunitat i trenca totes eixes fronteres?
Vaig veure un tuit que posava: 'en enero de 2020 no sabia que el valenciano existia, en diciembre de 2020 estoy viendo una gala entera en valenciano' era de Venezuela, crec. És que hi ha molta gent que no sap que el valencià existeix.Ara, si tornem als estudis on estem, com va sorgir la proposta que tu fores part del jurat, com vas rebre eixa proposta?
Estava a casa i vaig rebre una telefonada del meu representant i em va dir que tenia una proposta molt guai i que a veure si l'acceptava. Jo vaig dir que em feia molta il·lusió, però realment vaig dir, estic preparada? M'ho vaig plantejar, parlar amb la meua família i amb la meua parella i em van dir: 'tia, sí, és una experiència més'. Jo no estic ací per a dir-li a algú com de bé o mal ho fa, perquè tots els que si estan ací ho fan bé, serà per alguna cosa. I em va fer molta il·lusió la veritat i continua fent-me il·lusió, vinc ací molt contenta a fer feina.Abans em dies, que eres com la part més emocional del jurat, potser perquè et veus com representada en ells perquè tu, fa res, estaves en el seu lloc?
Em veig molt representada, no és el mateix format, però sé el que és estar en una cadira i esperar les paraules del jurat. A mesura que passa el programa, augmenta l'exigència i jo també. Del primer programa a l'últim segur que em veig: 'Samantha, com t'has vingut amunt!', però és que cada vegada ho fan millor i hem d'exigir més i també tenim més confiança per a dir les coses.No és la primera vegada que fem una entrevista amb tu, si la primera presencial, però a l'anterior entrevista que vam fer a juny, jo et preguntava pels objectius que et marcaves, i em vas dir que eren, traure un dis en solitari, traure un llibre de tirada nacional i estar satisfeta amb el teu treball. Els dos primers s'han complit i el tercer també. I ara que els has aconseguit, quins altres es marca Samantha?
Seguir fent música, passe el que passe, que estem fent nova música ja. I estar contenta, no pensar que li dec res a ningú i si he de comparar a algú que siga amb la Samantha de fa un any. Perquè la Samantha de fa un any estava treballant en Lanzarote a un hotel, i la Samantha d'ara està treballant del que li agrada, i la de l'any que ve espere que estiga encara millor.