Rembrandt van Rijn és una de les grans figures de la pintura barroca del segle XVII, però el seu talent no es va limitar al llenç. Si visquera en l'actualitat, probablement es definiria també com a pintor i gravador. Eixa faceta menys coneguda de l'artista centra la nova exposició de CaixaForum València, Rembrandt. Un món en gravats, una mostra organitzada juntament amb el British Museum que comença en la capital valenciana el seu recorregut per Espanya.
L'exposició ha sigut presentada pel director de CaixaForum València, Álvaro Borrás; el conservador en cap del Departament de Gravats i Dibuixos del British Museum, Hugo Champan; i Olenka Horbatsch, conservadora adjunta de Gravats i Dibuixos Holandesos, Flamencs i Alemanys (1400-1880) i comissària de la mostra. El projecte ha requerit més de dos anys de preparació. La inauguració i la conferència de Horbatsch, previstes per a esta vesprada, han hagut de suspendre's a causa de l'alerta roja.
Fins al 7 de febrer de 2027, el públic podrà contemplar 75 peces procedents dels fons del museu londinenc: 68 gravats, una planxa de coure i sis dibuixos. En conjunt, les obres permeten acostar-se al mètode de treball de Rembrandt i comprendre com va utilitzar recursos com la línia, la llum i l'ombra per a representar tant grans escenes com xicotets esdeveniments de la vida quotidiana.
Borrás ha subratllat que l'exposició pretén posar el focus en un Rembrandt menys conegut, l'artista que va trobar en el gravat i el dibuix una via fonamental per a desenvolupar la seua creativitat. El director de CaixaForum València ha definit el mestre holandés com un "observador voraç de la realitat", capaç de treballar amb enorme curiositat i llibertat i d'experimentar constantment amb les possibilitats de les tècniques.
Un dels principals eixos de la mostra és precisament la seua forma de mirar. Rembrandt s'acostava a la realitat amb una perspectiva íntima i expressiva, capaç de trobar significat tant en un rostre com en un gest aparentment quotidià. Una manera d'observar que, quatre segles després, continua resultant recognoscible.
D'ací sorgix un dels vincles que planteja l'exposició amb el present. Els nombrosos autoretrats de l'artista poden posar-se en relació amb l'actual cultura del selfie, mentres que les diferents versions o estats dels seus gravats permeten establir un paral·lelisme amb els fotogrames. L'exposició també proposa observar la representació de les dones en l'obra de Rembrandt i posar-la en diàleg amb l'evolució de la mirada sobre la dona fins al feminisme contemporani.
UN ARTISTA MÉS ENLLÀ DE LA PINTURA
Per a Olenka Horbatsch, l'objectiu fonamental de la mostra és mostrar la importància que va tindre el paper dins de la producció artística de Rembrandt. Encara que el seu nom es troba inevitablement associat a la pintura, els seus gravats van constituir una part essencial de la seua trajectòria i van ser determinants per a artistes posteriors.
Goya, Whistler, Degas o Picasso figuren entre els creadors que van trobar inspiració en les seues obres gràfiques, especialment en els seus aiguaforts. La capacitat de Rembrandt per a contar històries, observar les persones i experimentar amb els recursos tècnics explica, segons la comissària, que els seus dibuixos i gravats continuen despertant interés entre el públic actual.
L'exposició no presenta les obres de manera aïllada, sinó dins del seu context històric i creatiu. D'esta manera, el visitant pot conéixer millor els procediments utilitzats per Rembrandt, les seues fonts d'inspiració i l'evolució del seu llenguatge artístic.
SIS PARADES PER A CONÉIXER REMBRANDT
El recorregut està organitzat cronològicament en sis grans blocs, que permeten seguir l'evolució de l'artista i acostar-se a distints aspectes de la seua producció gràfica.
La primera secció, 'Autoretrats', reunix treballs que en un principi van funcionar com a exercicis de taller i experiments tècnics. Amb el pas dels anys, estos autoretrats van adquirir una major complexitat i mostren el domini que Rembrandt va arribar a aconseguir sobre el gravat.
El segon apartat, 'Retrats en el segle XVII', reflectix la seua ruptura amb algunes convencions de l'època. En lloc de limitar-se a representar els personatges dins d'un marc estàtic, Rembrandt va recórrer a postures, vestimentes i escenaris per a transmetre la personalitat dels seus models. Els seus protagonistes no van ser principalment membres de la reialesa o de l'aristocràcia, sinó persones del seu entorn, entre elles sacerdots, comerciants, metges i recaptadors d'impostos.
La tercera secció, 'Les dones de Rembrandt', oferix una mirada especialment pròxima al seu entorn personal. El fet que l'artista tinguera el seu taller en la seua pròpia vivenda li va permetre representar amb freqüència les dones que formaven part de la seua vida. Entre elles destaca Saskia van Uylenburgh, la seua esposa, que apareix tant en retrats com convertida en protagonista d'escenes inspirades en relats bíblics i clàssics.
En 'Dibuix al natural', l'atenció es dirigix a la vida quotidiana. Rembrandt va trobar motius en els espais domèstics i en els carrers d'Amsterdam, que observava amb especial atenció. Els seus dibuixos mostren així el seu interés per les persones i situacions que trobava al seu voltant.
La secció 'Paisatge i naturalesa' reunix obres inspirades en l'entorn natural dels Països Baixos. A diferència d'altres artistes del nord d'Europa, Rembrandt no va viatjar al sud del continent, per la qual cosa bona part dels seus paisatges partixen dels llocs que coneixia. Alguns encara poden reconéixer-se actualment, encara que també va realitzar composicions imaginàries creades acuradament en el seu estudi.
Finalment, 'Relats de la Bíblia' mostra la seua capacitat per a utilitzar l'aiguafort amb l'objectiu de crear forts contrastos de llum i dotar les escenes religioses d'una important càrrega simbòlica. Rembrandt va introduir a més en estos episodis bíblics gestos i emocions presos de l'experiència quotidiana, acostant així històries conegudes a l'espectador del seu temps.
UNA EXPERIÈNCIA MÉS ENLLÀ DE L'OBSERVACIÓ
La proposta de CaixaForum València incorpora també recursos destinats a facilitar la comprensió de les tècniques emprades per Rembrandt. Tres taules de mediació permeten experimentar mitjançant la vista i el tacte alguns dels recursos expressius presents en les seues obres.
A això se sumen quatre peces audiovisuals, una infografia i una audioguia, amb l'objectiu d'acostar l'univers gràfic de l'artista a públics diferents i oferir distintes formes de descobrir com Rembrandt va convertir el gravat en una ferramenta per a observar, experimentar i contar el món.