Ja no queden més Falles per a este 2026. Hem d'acceptar-ho i, amb això, la melancolia d'unes festes que acaben i la rutina que torna. No obstant això, també és moment de reflexionar, de comprendre per què tot això, què origina estes tradicions tan nostres que ja són una icona de València.
I és que existixen multitud de teories sobre l'origen de les Falles; no obstant això, moltes d'elles coincidixen en alguns punts. La primera de totes gira entorn del seu origen etimològic: la paraula ‘falla’ deriva del llatí ‘facula’ o, en la nostra llengua, ‘torxa’, com les que es col·locaven a la part alta de les torres de vigilància romanes.
Més tard arribaria el suposat origen d'esta tradició tan nostra. Es diu que, en vespres de la festivitat de San José, els fusters deixaven andròmines velles i restes de fusta a les portes per a, després, cremar-ho tot. La primera evidència escrita d'això es troba en la ‘Guia urbana de València: antiga i moderna’, obra del marqués de Cruïlles en 1876.
Amb l'arribada de l'hivern, els gremis de fusters encenien fogueres, cremaven el sobrant i, d'esta manera, ordenaven els seus tallers. En honor al sant patró dels fusters, San José, el foc es convertix en un element purificador alhora que festiu.
Posteriorment, estos fusters modificarien estes piles de restes de fusta, incloent-hi algun ninot amb forma humana. Arribaven, així, els primers ninots de les Falles. A poc a poc, es transformaven en representacions teatrals en carrers i cases.
Unes tarimes de fusta sostenien estos ninots, vestits amb vestidures reals i decorades amb màscares de cartó que simulaven ser pròpies d'una obra de teatre.
Una altra teoria explica que les Falles sorgixen d'un ninot que es llançava al foc després de penjar-lo durant un temps a les cases durant la Quaresma, com a protesta enfront de les ordenances municipals de l'època que impedien encendre foc al carrer.
Els defensors d'esta teoria al·leguen que, amb les celebracions de Judes per tota Europa, era tradició calar foc a una figura que imitava a este personatge històric de tan mala fama. I el que més convenç és que, mentres en la resta de ciutats es prohibia esta celebració, a València no.
Existixen moltes més teories que apunten a altres significats: des de fogueres que servien com a il·luminació dels carrers fins a una imitació de les fogueres de Sant Joan i el solstici d'estiu. Només a mitjan segle XIX es començaria a parlar i escriure més sobre estes festes; fins llavors, no se sap amb certesa quin va ser el motiu original de la seua celebració.
D'enderrocs de fusta a monuments gegants
Deixant de costat l'origen, la qual cosa sí que arrepleguen els arxius històrics és el procés de legitimació d'estes festes. Durant la segona mitat del segle XIX, els monuments fallers havien de passar per un procés de censura prèvia, donada la seua naturalesa crítica i satírica. Així mateix, el cobrament d'impostos per ocupar els carrers i vies públiques va convéncer a l'administració.
Monuments que ironitzaven sobre el matrimoni, les relacions sexuals i la seducció van cridar l'atenció de les autoritats del moment. A la fi del segle XIX van nàixer els primers ‘llibrets’, que els xiquets venien i que incloïen una explicació per a cada falla.
En 1901 arribaria un altre fet històric per a les Falles: l'Ajuntament de València concedix el primer premi a un monument faller. D'esta manera, el poder institucional legitimava estes festes. Este fet va motivar als seus creadors a elaborar monuments més artístics que impressionaren a les autoritats, donant principi a un nou ofici: el d'artista faller.
Durant el franquisme, el poder religiós va aprofitar estes festes per a afegir la ‘Ofrena’ de flors a la Verge dels Desemparats. La Junta Central Fallera, comité organitzador de les festes, va quedar sota el control de les autoritats franquistes a la ciutat. De manera paral·lela, la dictadura va fer tot el possible per despolititzar els monuments, eliminant així una part important de la seua tradició.
El que deixa clara la història és que, amb el pas del temps, estes fogueres situades als carrers de la ciutat es van perfeccionar fins a convertir-se en els monuments gegants que hui s'alcen en cada barri.
Ara, declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les Falles són una festa de dimensions immenses. No hi ha espanyol que no les conega i, a nivell internacional, són sinònim de València, a més, és clar, de tants altres municipis valencians i alguns de Castelló i Alacant.