Amb més de vint anys de trajectòria en Carme Teatre, Raúl Lago s'ha convertit en una de les veus de referència en la gestió cultural valenciana. En esta entrevista repassa com a programador el recorregut de l'espai, els desafiaments de programar arts escèniques compromeses i els nous projectes que afronta la sala en la seua 31a temporada.
Has estat vinculat a Carme Teatre des de 2001. Què ha suposat per a tu acompanyar el creixement d'un espai tan singular a València?
Per a mi ha significat trobar un lloc on aplicar els meus coneixements en gestió cultural i mediació, i on compartir aprenentatge amb Aurelio Delgado i Marina Díaz, els meus companys de programació. Ha sigut un procés de creixement professional i personal, acumulant experiències i observant com les arts escèniques locals, nacionals i internacionals han anat evolucionant. En estos més de 20 anys hem après junts i ens hem consolidat com un espai de referència compromés amb la nova creació, l'experimentació i el pensament crític.
Carme Teatre es defineix com un espai transgressor. Què significa realment esta transgressió i què us diferencia d'altres espais culturals de la ciutat?
La transgressió l'entenem com assumir riscos en els continguts, en les formes…i ve donada per la hibridació i la multidisciplinarietat. En Carme Teatre no diferenciem entre disciplines: dansa, teatre, performance, poesia escènica, circ, música… conviuen en un mateix espai. El que ens defineix és apostar per obres compromeses amb el social, que dialoguen amb la realitat actual i que busquen provocar reflexió en l'espectador. Tot això mantenint un nivell d'excel·lència en la programació.
Encara que dieu no diferenciar disciplines, en els últims anys la dansa contemporània ocupa un lloc central en la vostra programació.
Sí, encara que parlem de dansa per a entendre'ns, en realitat ens interessa i atrau el moviment. El cos, els cossos en acció, està en el centre de moltes propostes i això ens ha convertit en un referent nacional en dansa contemporània. Hem acollit companyies de tota Espanya i fet costat fermament a la creació valenciana. La dansa, la creació coreogràfica, és un pilar fonamental de la nostra identitat.
En una època de sobreestimulació audiovisual, què aporten les arts escèniques que no trobem en altres llenguatges? És més difícil connectar amb el públic jove?
Les sales d'arts escèniques, els teatres, sempre han sigut espais de trobada. Lluny de tornar-se obsoletes, hui resulten més necessàries que mai: necessitem espais segurs on compartir experiències i reflexionar col·lectivament. Carme Teatre és cultura de proximitat, un lloc on públic i artistes es relacionen sense barreres. A més de la programació, fomentem xarrades, trobades i una cantina que és punt de reunió. Atraure a públics joves no passa tant pel format com per les temàtiques: l'important és parlar dels problemes i realitats actuals que els preocupen.
Quins eixos temàtics marcaran esta nova temporada?
No seguim un únic eix, però sí una línia de coherència: espectacles que interpel·len a la societat des d'una mirada crítica. En el Cicle Escèniques Cuir per exemple, el tema central seran les masculinitats des del queer, amb col·laboracions amb l'associació Dissidents i Comitè Antisida València. Hi haurà també propostes sobre diversitat funcional en el Cicle Famílies o espectacles en el Cicle Carme'n'Dansa que aborden la decolonització i la vulnerabilitat social de les persones racialitzades, les dones o el col·lectiu LGTBIQ+.
El cicle Escèniques Cuir cumple ja nou edicions. Com ha evolucionat i com trieu els temes de cada edició?
El cicle sempre part de qüestions que ens interessen i que creiem que també interessen al públic. A les propostes escèniques —que inclouen moviment, performance i teatre— hem sumat xarrades amb especialistes sobre temes com a mites i realitats de la masculinitat, les transmasculinitats o el chemsex. Ens sembla fonamental abordar qüestions que no estan presents en altres centres culturals de la ciutat per a obrir espais de reflexió necessaris.
Arran d'això, com seleccioneu les propostes i quina importància té acompanyar-les de joves creadors o propostes més arriscades?
Busquem un equilibri. El nostre objectiu és fer costat a companyies radicades en la Comunitat Valenciana, sobretot a través de les residències creatives que oferim des de fa anys. Quant a la resta de l'Estat, solem convidar a companyies amb una trajectòria consolidada i mesclar-les amb creadores locals amb menys recorregut. D'esta manera es generen sinergies i xarxes molt enriquidores. Moltes companyies que van començar en Carme Teatre hui compten amb premis i reconeixement. Per a nosaltres la labor d'un gestor cultural és la de facilitar: espais de treball, eines, trobades i oportunitats.
Carme'n'Dansa s'ha consolidat com a referent en dansa contemporània. Quin balanç fas de l'última edició i quins reptes afronteu de cara al futur?
El balanç és molt positiu. És un cicle que funciona tant a nivell de públic com de sector, i ens permet portar projectes nacionals que enriqueixen a creadores valencianes. Sempre intentem combinar trajectòries consolidades amb companyies més joves, fomentant un diàleg intergeneracional. El repte ara és mantindre este equilibri i continuar generant oportunitats a través de residències i coproduccions, perquè la dansa valenciana continue creixent en connexió amb el panorama nacional i internacional.
També dirigeixes Vociferio, festival de poesia. Com es complementa amb Carme Teatre?
Tots dos projectes es nodreixen mútuament. Vociferio va nàixer en 2011 per a donar visibilitat a poètiques diverses i hui és un festival consolidat que en 2026 celebrarà la seua 15a edició. La poesia, la dansa, el teatre o la performance no són compartiments estancs, sinó llenguatges que dialoguen entre sí. La meua formació i els meus interessos es reflecteixen en tots dos projectes.
Un dels grans desafiaments és la sostenibilitat. Com afronteu l'equilibri econòmic i organitzatiu?
El vertader repte és econòmic. Vivim en un sistema cultural dependent d'ajudes públiques, i hem d'explicar constantment als responsables de les Institucions públiques la necessitat de fer costat a les sales privades i els seus projectes. Sense el nostre treball, moltes companyies no tindrien espai per a exhibir, per a crear. Defensem preus accessibles i descomptes per a acostar una programació diversa i no mainstream a més públics. La nostra visió és buscar sempre l'equilibri entre la rendibilitat social i l'econòmica.
Teniu algun projecte pendent que vulgueu impulsar?
Hem complit quasi tots els projectes que ens hem plantejat. Ara llancem Butaca 180, un nou format en el qual els espectacles podran veure's online en 180 graus, oferint la sensació d'estar assegut en la graderia del teatre. És una manera d'obrir Carme Teatre a públics internacionals sense perdre la nostra identitat.
Has viscut l'evolució del públic des del carrer Gutenberg fins a l'avinguda de Gregorio Gea. Quins canvis has observat?
Vam estar 20 anys en Gutenberg i des de 2015 estem en Gregorio Gea. Al principi érem poques sales privades "alternatives" a València, i va costar que el públic entenguera que allò també parlava d'ells. Hui molta gent ve sense mirar què hi ha perquè confia que li resultarà interessant. Crec que el més valuós és precisament esta confiança: que el públic vinga sense necessitat de comprovar la programació perquè sap que el que veurà li resultarà estimulant. Això és un assoliment enorme, i sense este públic no seríem ací. Per això cal acaronar tant a les creadores com als qui vénen a la sala. Carme Teatre és un lloc de trobada i de confiança: sempre trobaran alguna cosa que els farà reflexionar, emocionar-se o descobrir llenguatges escènics nous.
