Rakel Camacho és directora d'escena i docent teatral. Esta setmana, la dramaturga viatja amb el seu elenc fins a València per a representar Las amargas lágrimas de Petra von Kant, una adaptació de l'obra original de Rainer Werner Fassbinder. L'espectacle s'estrenà el passat dimarts 21 i estarà disponible fins al pròxim diumenge 26 d'octubre en el Teatre Olympia. En una entrevista amb València Extra, Camacho desvela els secrets darrere de la direcció de l'obra i realitza un recorregut per la seua trajectòria en l'univers teatral.
Què t'ha portat a triar Las amargas lágrimas de Petra von Kant per a portar-la a escena?
Quan Luis Luque, director de Nave 10, té esta idea que jo dirigisca Las amargas lágrimas de Petra von Kant ho fa amb tota la intenció d'oferir-me un text d'un autor amb el qual sent que jo connectaré fortament, i efectivament així és. Connecte molt amb la seua manera de veure les coses, encara que és veritat que crec que soc prou més optimista que ell. També, hi ha un univers molt clar, una aportació per part de Fassbinder. Quan jo dirigisc una obra, el primer que ha de passar és que el meu univers puga entrar en comunicació amb l'univers de l'autor i això ha passat.
M'especialitze en reptes perquè les obres complexes requerixen molta atenció i creativitat, i ací és on més disfrute jo
Quina lectura personal fas del personatge de Petra i la seua relació amb el poder, l'amor i la soledat?
Petra representa molt bé eixa idea de com més èxit més soledat. Per a Fassbinder, l'amor és liderat pels diners, el sexe i les relacions sadomasoquistes, no en el sentit no sexual sinó en el sentit d'estar per damunt d'algú i amb una altra persona sotmesa a la teua voluntat. Petra és una dona d'èxit que, inconscientment, reproduïx un model masculí un poc tirà que no pot sostindre's.
Petra és l'alter ego de Fassbinder. Ell s'identifica en ella, ja que escriu esta obra després d'una decepció amorosa en un amant que també representava eixa llibertat ara representa a Karim. Petra és, aparentment, tot el que voldrien ser totes les dones del seu entorn: una dona lliure, forta, que decidix, que guanya molts diners, que és artista i es rodeja de gent meravellosa. Però després tot això té un preu, i el personatge és una construcció buida d'eixa idea d'èxit.
Fassbinder va escriure esta obra des de la seua mirada masculina en els anys 70. A l'hora d'adaptar l'obra, ¿has tractat d'incloure perspectiva de gènere?
És que està implícit. Són sis dones; no hi ha quasi obres amb tots els personatges femenins, existixen molt poques. Tenim exemples com La casa de Bernarda Alba, Las amargas lágrimas de Petra von Kant i ja. Llavors això va ser també una gran motivació, el fet de contar històries de dones sense haver d'aplicar el gènere perquè ja està inclòs.
El repartiment inclou grans noms com Ana Torrent o María Luisa San José. Com ha sigut treballar amb artistes tan distintes i versàtils?
Ha sigut una meravella perquè són grans actrius. A banda de tota l'experiència que tenen, tenen una sensibilitat i una mirada pròpia sobre les coses molt especial, es fiquen de ple en el personatge. Ana Torrent s'ha ficat de ple a navegar per tot el que suposa Petra Von Kant i crec que no pot fer-se d'una altra manera. Ella fa un treball molt bonic, molt sensible i molt poderós. Llavors ha sigut una delícia. I amb María Luisa és el mateix, és entrega, és divertida i el personatge ha cobrat rellevància amb la seua actuació.
Tens una carrera dramatúrgica molt consolidada. Com has inclòs tot lo que has après en la direcció d'esta obra?
La meua idea d'obra d'art total, sense necessitat de fer una òpera, deu presenciar-se en escena. L'espectador deu rebre tots eixos estímuls a través de l'espai escènic, del vestuari i, sobretot, de l'actuació; el més important és el material humà. Hi ha una idea que els elements tinguen eixa significació i resignificació i tot això succeïx en Las amargas lágrimas de Petra von Kant.
Com ha evolucionat la teua manera d'entendre el teatre al llarg d'estos anys?
Ha evolucionat cap a la reafirmació. Sempre vaig intuir que m'interessava fer coses grans, inclús encara que la llavor fora una planteta menuda vaig voler que es convertira en un jardí gran. Sí, em fique en jardins, m'agraden els reptes. Crec que en moltes crítiques i entrevistes es parla del meu treball com que afronte amb molt bon resultat i molta energia, sempre victoriosa. M'especialize en reptes perquè són obres complexíssimes totes les que he fet, que requerixen moltíssima atenció i creativitat, i ací és on més disfrute jo.
Combines la direcció en la docència. Quin consell li donaries a un xicotet director emergent que està començant?
Que escolte la seua veu pròpia i que després la puga modelar segons el tipus de projecte, perquè no sempre una obra és la totalitat de la teua veu, depén del que comptes. Però que escolte la seua veu, que la desenvolupe i que investigue en qui és i faça un procés d'autoconeixement artístic. I, sobretot, que al principi no estiga tan preocupat dels resultats.
Quins projectes tens al cap després d'esta producció?
Doncs ara estic en mode descans per un temps. Han sigut quatre projectes este any i estic molt contenta perquè tots han sigut un èxit. Ha sigut un any meravellós, però també molt dur. La veritat que sentisc moltíssima gratitud a tots els que han confiat en mi, a tots els meus elencs i a tot el meu equip artístic, però ara necessite descansar i rebre els fruits.