Quaranta anys de records en escena: L'Escalante estrena un espectacle construït amb la memòria dels seus espectadors

L'Escalante celebra els seus 40 anys amb 'Escalante 40 anys i méees', un espectacle immersiu al Teatre Principal de València del 29 de maig al 13 de juny, fet de records, música i titelles.

Guardar

cartell escalante 40 anys i meees DEFINITIU
cartell escalante 40 anys i meees DEFINITIU

Quatre dècades donen per a molt. Per a acumular més de seixanta produccions pròpies, perquè generacions senceres de xiquets valencians descobrixen el teatre per primera vegada, per a convertir-se en una referència pràcticament única en Espanya. L'Escalante, el projecte teatral de la Diputació de València, complix 40 anys i ho celebra com només pot fer-ho qui ha construït la seua història des del pati de butaques: tornant la memòria a qui la visqueren.

Un espectacle fet del qual el públic recorda

El Teatre Principal de València acull este mes de maig l'estrena de 'Escalante 40 anys i méees', una producció pròpia que mescla teatre, dansa, música en directe i titelles en una experiència immersiva concebuda des dels records i les emocions de qui han crescut al seu costat. La proposta, produïda per Teatre de l'Abast amb direcció i dramatúrgia de Xavier Puchades, partix d'un extens treball d'investigació sobre la memòria col·lectiva del projecte.

No es tracta d'un homenatge institucional a l'ús. L'espectacle recorre físicament diferents espais del Teatre Principal —el vestíbul, els corredors, les llotges, l'escenari i el pati de butaques—, i el públic és guiat al llarg d'eixe recorregut per Rosanna Espinós, Débora Esteve, Lula Márquez i una convidada sorpresa, que compartiran històries, músiques, records i fragments escènics vinculats a la història de L'Escalante.

"'Escalante 40 anys i méees' naix d'una extensa investigació sobre la memòria de totes aquelles persones que, al llarg d'estos 40 anys, han descobert el teatre de la mà de L'Escalante" - Rocío Gil, diputada delegada de Teatres de la Diputació de València

El director Xavier Puchades ha centrat la posada en escena en les pròpies produccions de L'Escalante, des de la primera fins a l'última. El projecte ha rescatat fotografies, materials audiovisuals, vestuari, escenografies, músiques, textos dramàtics, coreografies i titelles que conformen l'arxiu de més de sis dècades d'espectacles. Però també ha anat més arrere: als assajos, a les fotos de grup, a l'equip tècnic, als quaderns didàctics que els escolars rebien abans de la seua primera funció.

"Un homenatge als espectadors i espectadores de L'Escalante, de tots els temps i de totes les edats, per mitjà d'una espècie de viatge immersiu guiat per unes guies-espectadores que compartixen amb els visitants la seua memòria i el seu amor per L'Escalante, un projecte pràcticament únic a Espanya del qual hem de sentir-nos orgullosos" - Xavier Puchades, director i dramaturg d''Escalante 40 anys i méees'

La memòria com a matèria primera creativa

El que fa singular a esta proposta és la seua dimensió participativa. 'Escalante 40 anys i méees' obri un arxiu de memòria viva i oral en el qual qualsevol persona pot compartir el record de la seua primera experiència teatral o el seu vincle més íntim amb L'Escalante. Part d'eixos testimonis s'integraran en el propi espectacle i quedaran recollits en la web del projecte com a patrimoni col·lectiu compartit. És a dir: el públic no sols assistix, sinó que també forma part del que es conta.

L'espectacle recupera a més materials del treball pedagògic que L'Escalante ha desenvolupat des dels seus inicis: els quaderns didàctics dirigits a alumnat i professorat, o els dibuixos i redaccions que els xiquets realitzaven després de descobrir el teatre per primera vegada. Eixos papers, guardats durant dècades, tornen ara a l'escenari com el que sempre foren: xicotetes proves que alguna cosa important havia ocorregut.

El públic també podrà consultar una nova publicació dedicada als últims deu anys de trajectòria de L'Escalante, que dona continuïtat als volums editats amb motiu dels aniversaris dels 10, 25 i 30 anys.

Un equip artístic de primer nivell

La producció reunix a destacats professionals de distintes disciplines. Isabel Latorre firma els arranjaments musicals a partir de temes de les produccions de L'Escalante, i interpretarà música en directe juntament amb Marta Burgos, Jaume del Corral i Débora Esteve. En l'apartat de titelles, Jaume Policarpo i Ruth Atienza revisitaran un fragment d''Alícia', producció de Bambolina Teatre Practicable per a L'Escalante. La dansa va a càrrec de Kiko López, amb interpretacions d'Aina Gimeno, Lorena Martínez i Lula Márquez. Completen l'equip les intèrprets infantils Ada Cucó i Maia Bazán; David Orrico i Miranda Fernández en escenografia i il·luminació; Manuel Maestro com a regidor; Joan Miquel Reig en vestuari; Rafa Piqueras en audiovisual; Assad Kassab en disseny gràfic; Esther Pedrós en documentació i arxiu; i Maribel Baiona en mediació i arxiu sonor.

Dates per a no perdre-se'l

L'espectacle s'estrenarà el 29 de maig a les 19.00 h i es prolongarà fins al 13 de juny amb un total de tretze funcions al Teatre Principal de València. Les representacions tindran lloc el 29 de maig (19.00 h); 30 de maig (18.00 h i 20.00 h); 31 de maig (19.00 h); 3, 4 i 5 de juny (19.00 h); 6 de juny (18.00 h i 20.00 h); 10, 11 i 12 de juny (19.00 h); i 13 de juny (18.00 h i 20.00 h).

També al maig, L'Escalante proposa el FLIPA Fest, una gran cita amb la màgia presentada per Nacho Diago com a mestre de cerimònies al Teatre Principal de València.

Quaranta anys són quaranta anys. L'Escalante va nàixer el 1985 com un projecte lúdic i educatiu de la Diputació de València —aleshores anomenat 'El Teatre dels Somnis'— i ha acumulat des d'aleshores més de dos milions d'espectadors, desenes de produccions pròpies i premis com tres guardons MAX i la Medalla d'Or rebuda el 2023. Hui, sense seu fixa des que el 2016 haguera d'abandonar el seu històric edifici del carrer Landerer per problemes estructurals, seguix funcionant com un teatre nòmada que no ha perdut ni un àpex de la seua vocació: fer que els xiquets —i els adults que alguna vegada ho van ser— entenguen que el teatre és també un lloc on s'aprén a ser persona.