Pompeia no va desaparèixer del tot. Part d’aquella ciutat romana va quedar amagada sota les cendres del Vesuvi i, quasi dos mil anys després, continua apareixent a poc a poc davant dels nostres ulls. De fet, bona part del que hui sabem sobre la vida quotidiana dels romans procedeix precisament d’aquell desastre que va congelar carrers, cases, pintures i objectes en el temps.
Darrere del redescobriment de Pompeia també hi va haver l’impuls de Carles III, que va promoure les excavacions arqueològiques de l’àrea en el segle XVIII. Ara, tres segles després, la ciutat torna a cobrar vida a València.
Bombas Gens Centre d'Arts Digitals estrena el 7 d’octubre Els últims dies de Pompeia, una exposició que ja ha rebut més d’un milió de visitants en el seu recorregut internacional i que arriba a València després de passar per ciutats com Madrid, Viena, Berlín, Londres, Brussel·les, Pequín o Barcelona. La proposta combina arqueologia, objectes històrics, grans projeccions, realitat virtual i metavers per a intentar una cosa prou senzilla de dir i prou complicada d’aconseguir: que el visitant senta com era viure a Pompeia abans que tot esclatara pels aires.
Exposició immersiva «Els últims dies de Pompeia» a València
Molt més que l’erupció del Vesuvi
La primera sorpresa de l’exposició és precisament que Pompeia no comença amb el volcà. Miriam Huéscar, comissària de la mostra, explica que un dels objectius era allunyar-se d’aquella imatge que solem tindre de la ciutat reduïda a cendres, cossos i tragèdia. Ací hi ha mort, és clar, però abans hi ha vida: les cases, els carrers, els costums, l’oci, els menjars, les relacions socials i aquell ritme quotidià que fa que una ciutat antiga deixe de semblar un decorat de pel·lícula.
El recorregut s’articula en nou sales i combina espais divulgatius amb instal·lacions audiovisuals i experiències immersives. Hi ha reproduccions d’objectes i peces històriques, una gran projecció en 360 graus i diferents continguts interactius que permeten acostar-se a Pompeia des de diferents angles.
La proposta té, a més, una part especialment espectacular: la realitat virtual. En una de les experiències el visitant entra directament en un amfiteatre romà per a assistir a un combat de gladiadors. En una altra, s’endinsa en la Vila dels Misteris i pot desplaçar-se per espais com el celler, el pati o les termes.
I després hi ha el metavers, probablement un dels grans atractius de la visita. Fins a 40 persones poden fer alhora el recorregut, movent-se per una reconstrucció virtual de Pompeia. És a dir, no es tracta simplement de posar-se unes ulleres i mirar: ací toca caminar, explorar i descobrir.
Jordi Sellas, director de Layers of Reality i responsable artístic de la producció, resumeix la filosofia de l’exposició al voltant d’una idea: acostar històries importants a un públic ampli i global. Per a aconseguir-ho, la mostra es mou constantment entre allò que sabem gràcies a l’arqueologia i allò que la imaginació ha construït durant segles al voltant de Pompeia.
Perquè el títol tampoc és casual. Els últims dies de Pompeia procedeix de la famosa novel·la publicada el 1834 per Edward Bulwer-Lytton, una obra romàntica que va ajudar a construir bona part de l’imaginari que encara tenim sobre aquella ciutat romana. El cinema, la literatura i la cultura popular han fet la resta. L’exposició juga precisament amb aquella frontera entre la ficció i la realitat, però mantenint com a punt de partida les dades i els descobriments arqueològics.
De Pompeia a Valentia: dues ciutats que es miraven de prop
L’arribada a València incorpora, a més, un capítol que no estava plantejat de la mateixa manera en altres ciutats: la relació entre Pompeia i l’antiga Valentia.
La connexió té prou sentit. València va nàixer com a ciutat romana l’any 138 aC i va rebre colons procedents de la Campània, la mateixa regió italiana on es trobava Pompeia. Durant segles, totes dues ciutats van compartir bona part de les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials de l’Imperi romà.
Paloma Berrocal, assessora arqueològica d’aquesta part valenciana de l’exposició, ha treballat precisament per a explicar aquest vincle i posar el focus en una ciutat que, a diferència de Pompeia, va tindre una història molt més llarga. Pompeia va quedar atrapada en un instant; Valentia va continuar transformant-se.
Les empremtes d’aquella connexió encara es poden rastrejar a València. Les termes conservades a l’Almoina responen a models coneguts en el món romà i les pintures de la Domus de Terpsícore, sota l’actual seu de les Corts, comparteixen tendències decoratives amb els habitatges pompeià. També les àmfores i vaixelles trobades en les excavacions parlen d’intercanvis comercials amb la Campània.
Per a Mónica Pérez, directora de Bombas Gens Centre d'Arts Digitals, aquesta adaptació valenciana ha suposat, a més, un important repte tècnic. El resultat intenta que cada espai vaja sumant informació i sensacions fins a construir una espècie de viatge emocional per Pompeia, en lloc de limitar-se a acumular dades.
I hi ha un detall que pot fer la visita encara més pròxima per al públic valencià: bona part dels continguts audiovisuals també estaran disponibles en valencià, amb les veus d’intèrprets com Rafa Albert, Josep Manel Casany, Mari Giner, Nelo Gómez, Iolanda Muñoz i Héctor Navarro. En el metavers, a més, es podrà triar entre castellà, valencià i anglés.
La intenció, en definitiva, és que ací puga entrar tant qui ja sap distingir una domus d’unes termes com qui arriba pensant que Pompeia és simplement «la ciutat que es va carregar el volcà». De fet, Pérez explica que l’exposició està pensada des de xiquets d’uns cinc anys fins a visitants de 90, passant per famílies, escoles i públic especialitzat.
També hi haurà un programa d’activitats paral·leles entre gener i maig dedicat a l’arqueologia, Pompeia, el món romà i la Valentia romana. Perquè, com assenyala Berrocal des de la seua experiència científica, un dels grans reptes de traslladar l’arqueologia al públic és precisament aconseguir que tot allò que sabem es puga contar d’una manera que abellisca escoltar.
Quan visitar l’exposició, quant costa i com arribar
Els últims dies de Pompeia obrirà les portes a Bombas Gens Centre d'Arts Digitals el 7 d’octubre de 2026. El centre es troba a l’avinguda de Burjassot, 54-56, al barri de Marxalenes, i l’exposició es podrà visitar de 10.00 a 21.00 hores, tots els dies excepte els dimarts.
Les entrades parteixen de 9,50 euros. Els dilluns hi ha una tarifa única de 9,50 euros per a tots els públics; de dimecres a divendres l’entrada general és de 15,90 euros, mentre que els caps de setmana i festius parteix de 18,90 euros. Hi ha tarifes reduïdes per a xiquets, majors de 65 anys, persones amb mobilitat reduïda i packs familiars. Els menors de 0 a 3 anys entren gratis. Els preus poden variar en períodes especials i no inclouen les despeses de gestió de la compra en línia.
Així que sí: Pompeia torna a València. Però aquesta vegada no cal esperar que un arqueòleg trobe un altre carrer sota la cendra. Només cal posar-se unes ulleres, entrar en el metavers i caminar-hi. I potser ací està el més interessant de la proposta: no limitar-se a mirar com vivien els romans, sinó intentar imaginar per un moment que som nosaltres els qui estem allí, unes hores abans que el Vesuvi canvie la història per sempre.