Pamen Pereira proposa un viatge espiritual per segles de somnis en el Dormitori del Centre del Carme

A partir del 28 de gener, el públic pot gaudir de 'Pamen Pereira. El final del somni', que inicia la programació expositiva del CCCC de 2022

Guardar

José Luis Pérez Pont, Pamen Pereira i Víctor Segrelles en la Sala Dormitori del Centre del Carme
José Luis Pérez Pont, Pamen Pereira i Víctor Segrelles en la Sala Dormitori del Centre del Carme

La Sala Dormitori del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) realitza un viatge espiritual al seu passat com a dormitori dels frares carmelites en l'edat mitjana. L'artista Pamen Pereira recrea una atmosfera única carregada de simbologia, misteri i poesia en la nova exposició del CCCC, les obres principals del qual s'han realitzat expressament per a aquest espai.

José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) ha presentat aquesta exposició, sota el títol 'Pamen Pereira. El final del somni'. "Iniciem la programació expositiva de 2022 amb una mostra que ens obri una porta a la inspiració, que ens permet connectar amb la naturalesa i amb altres cultures i, en definitiva, amb el procés creatiu de Pamen Pereira. Una artista que ens ofereix obres carregades de la seua pròpia experiència vital, com reflecteix en les instal·lacions creades expressament per al CCCC, que han sigut produïdes pel Consorci de Museus", assegura.

Víctor Segrelles, comissari de l'exposició, ha destacat el valor d'aquesta exposició: "Fa uns mesos, Pereira va tornar a exposar a València, però des de fa 20 anys no oferia al públic una gran intervenció expressament com aquesta en la capital. És una de les grans artistes que mescla art i vida com si foren la mateixa cosa i, per això no deixa indiferent a ningú. És una artista amb ànima".

En aquest sentit, Segrelles afig que "Pereira trasllada els seus viatges a la seua obra, i el públic pot trobar en ella una forta càrrega espiritual". "Es va enamorar del Dormitori del Centre del Carme i, a partir d'ací, va crear les obres principals de la mostra, que conviuen amb altres creacions recents, per a mostrar segles de somnis dels carmelites que van habitar en el convent amb una gran capacitat de suggeriment poètic", explica.

Simbologia, misteri i poesia

Antic dormitori -durant segles- dels frares carmelites que van habitar el convent, el mateix espai expositiu està en l'origen de la creació de les obres centrals de la mostra. Realitzades expressament per a aquest projecte, aquestes obres estan inspirades en la mística espanyola del Segle d'Or, prenent com a referència principal el pensament i la poesia de sant Joan de la Creu.

Com a element renovador, el foc protagonitza la instal·lació 'La sospecha del fuego' i 'El fuego y el reposo', un parell de sabates i un llit antic, respectivament, dels que sorgeixen flames creades amb vapor sec i una il·luminació especial. Ambdues estan inspirades en alguns dels poemes de sant Joan de la Creu, com ocorre amb 'Por aquí no hay camino', una escala de caragol amb la qual es fa referència a la 'Subida del Monte Carmelo' i a la necessitat de desprendre's.

Complementen l'exposició escultures, objectes i dibuixos recents que remeten a l'imaginari artístic sobre el qual Pamen Pereira treballa durant tota la seua trajectòria: les relacions art-vida-naturalesa, el binomi ciència-màgia, la cerca de fonaments que harmonitzen conceptes duals en etern conflicte (permanent/efímer, immutable/mudable, pesat/ingràvid) i la fusió de l'experiència vital amb el procés creatiu. El conjunt d'obres exposades, donada la interrelació i fusió de les unes amb les altres i la seua disposició en l'espai de la sala, esdevé en una "obra nova", una envolupant instal·lació plena de misteri i poesia.

Totes les obres que conformen 'Pamen Pereira. El final del somni', sota el comissariat de Víctor Segrelles, podran visitar-se a la Sala Dormitori del Centre del Carme des del 28 de gener fins a finals d'abril.

Procés creatiu i experiència vital

Dibuix, pintura, escultura, instal·lació, a vegades fotografia i vídeo, o qualsevol altre mig, són vàlids perquè Pamen Pereira materialitze una idea i concrete l'acte creatiu. Acte que en el seu procés es funde amb l'experiència vital de l'artista i està fortament vinculat a la naturalesa, d'on extrau gran part de les seues imatges. Un plantejament artístic que és, en el fons, l'elecció radical d'una manera de vida. Una exigent fidelitat a aquesta com a via de coneixement i lloc de transformació. La vida com a principal gabinet de treball.

Estudia Belles arts a València i a mitjan anys huitanta inicia la seua trajectòria artística. Des d'aleshores no ha cessat de viatjar realitzant projectes i exposant les seues obres, tant individualment com a través de mostres col·lectives i temàtiques, en galeries d'art, museus i espais culturals de tot l'Estat espanyol i de diferents ciutats europees, asiàtiques i americanes, residint llargues temporades en països llunyans com el Japó, Tanzània, o en llocs extrems com l'Antàrtida i el Sàhara.

En concret, ha exposat en espais com el Centre Galego d'Art Contemporáne (CGAC), Museu de la Cultura de Galícia a Santiago de Compostel·la, el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC), l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el Museu de Lugo, el Museu Esteban Vicente de Segòvia, el Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA), el Museum Zu Allerheiligen de Schaffhausen a Suïssa, el Palau de l'Òpera del Caire, la Bibliotheca Alexandrina Arts Center a Alexandria (Egipte), el Museu Nacional de Belles arts de Buenos Aires, el Museu Nacional d'Arts Visuals de Montevideo i el Museu de la Ciutat en Querétaro (Mèxic), Recent Gallery (Sapporo, el Japó), Barg Gallery (Teheran, l'Iran), Galerie d'art du Conseil Général des Bouches-du-Rhône (Ais de Provença, Marsella), Palazzo Pinucci i Galleria Via Llarga de Florència, el Palau del Senat (Madrid), el Museu de Belles arts de Caracas a Veneçuela, la Fundació Juan March o el Palau de Velázquez (Madrid).

Sense abandonar la soledat del taller com a temple de reflexió i estudi del qual sorgeixen obres amb caràcter més íntim, en els últims anys el seu treball s'ha centrat en les instal·lacions i intervencions 'site specific' per a espais tant públics com privats, algunes de les quals són permanents.

Destacats