La Sala Iturbi del Palau de la Música de València s'ha omplit de música i emoció després que el Gran Orgue Grenzing, que presideix la sala, tornara a sonar fa uns dies a sonar, una vegada restaurat, després d'un llarg període de silenci. Aquesta joia musical icònica va ser interpretada pel músic Arturo Barba, qui va captivar al públic amb una "Danza española" extreta del manuscrit "Flores de Música", recopilació musical realitzada entre 1706 i 1709 pel franciscà Martín y Coll.
El Gran Orgue Grenzing havia estat en silenci durant molt de temps degut a la falta de manteniment, els efectes de la pandèmia i les obres de remodelació i rehabilitació del mateix Palau de la Música. El seu retorn va marcar l'inici de la reobertura del prestigiós recinte, que promet albergar més actes musicals en un futur pròxim, inclòs el Cicle d'Orgue que donarà principi el mes vinent de desembre.
La restauració de l'orgue, originalment pressupostada entorn dels 40.000 euros, es va dur a terme en un esforç per retornar l'instrument a la seua antiga glòria a un cost reduït d'aproximadament 15.000 euros. Els orgueners van acceptar fer el treball per un contracte menor, la qual cosa va permetre la seua recuperació i reactivació en perfectes condicions.
Un "tresor musical inavaluable"
El Gran Orgue Grenzing és un instrument de qualitat i precisió indiscutibles, dissenyat i construït pel mestre orguener alemany Gerhard Grenzing a la fi de la dècada de 1980. Les seues dimensions impressionants inclouen una amplària de set metres, una altura de deu metres, una profunditat de tres metres i un pes de més de vint tones. Amb quatre teclats manuals, una pedalera completa, més de cinquanta registres i prop de 3.000 tubs, aquest orgue és una obra mestra de l'enginyeria musical.
El director del Palau de la Música, Vicent Llimerà, expressa la seua emoció pel retorn de l'orgue i destaca la seua importància en l'experiència musical que ofereix el recinte a l'ésser un "tresor musical inavaluable".
El caràcter tímbric del Gran Òrgan Grenzing està inspirat en els orgues alemanys del període barroc, la qual cosa el fa idoni per a la música de tecla centreeuropea dels segles XVII i XVIII, incloent-hi el repertori de Johann Sebastian Bach. No obstant això, la seua versatilitat única li permet abordar amb èxit un vast repertori musical, des del segle XVI fins al segle XXI, combinant elements de diferents escoles de construcció d'orgues, com l'orgue clàssic francés, l'orgue simfònic romàntic i l'orgue ibèric tradicional.