Benimodo, Aielo de Malferit, Utiel, Enguera, Sueca i Oliva. Sis municipis. Sis comarques valencianes. I més de 2.500 persones que, entre el 25 de juliol i l'11 d'octubre, ocuparen patis, auditoris i cases de la cultura per a escoltar una cosa que poques vegades arriba al seu territori: una orquestra simfònica en viu, amb bandoneó, veu i dansa, interpretant l'univers d'Astor Piazzolla. La gira 'Territori Simfònic', impulsada per la Diputació de València i la Fundació Sonora, ha tancat amb un balanç que supera les expectatives inicials i que reviu un debat sempre vigent: per què la cultura de qualitat continua sent, en tants llocs, un privilegi de les grans ciutats?
Un tango que va viatjar per la província
El programa triat per a esta edició va ser 'Tango concertante, essència de Buenos Aires', una producció escènica de l'Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent (OSCO) que va fusionar música simfònica, cant i dansa en directe. La proposta, sota la direcció de Roberto Turlo, es va inspirar en l'univers d'Astor Piazzolla i en el tango tradicional i contemporani. No va ser un concert a l'ús: sobre l'escenari van conviure l'actriu i cantant italoargentina Graciela Di Palma, el bandoneonista uruguaià Leonel Gasso, Turlo a l'oboé i el pianista italià Fabrizio Mocata, nominat en els Latin Grammy. El repertori va incloure obres d'Homero R. Perera, Carlos Gardel, Richard Galliano i el mateix Mocata.
L'elecció de Piazzolla no va ser casual. El compositor argentí, mort en 1992, és considerat el gran renovador del tango, aquell que el va traure dels conventillos de Buenos Aires per a portar-lo als escenaris de concert de tot el món. Que la seua música sonara ara en la plaça d'un poble de la Vall d'Albaida o en un espai patrimonial de la Canal de Navarrés té una cosa de paradoxa bonica i de reivindicació cultural al mateix temps.
Aforaments plens i aplaudiments prolongats
La gira va tancar amb un balanç molt positiu, superant els 2.500 assistents en els sis concerts celebrats, gràcies a actuacions gratuïtes en espais patrimonials impulsades des de la Vicepresidència Primera de la Diputació de València. L'entrada lliure va ser una decisió estratègica: en municipis on l'oferta cultural orquestral és pràcticament inexistent, posar preu a la butaca hauria alçat un mur invisible. Sense eixa barrera, el públic va respondre.
"Este suport i el reconeixement a la qualitat de la proposta suposa un recolzament per a la Fundació Sonora, que pretén continuar potenciant projectes singulars i d'excel·lència que generen sinergies i porten la cultura i la música, tan arrelada a la Comunitat Valenciana, als nostres municipis i comarques." - Toni Revert, president de la Fundació Sonora
Revert va recordar que en els sis concerts es va veure el públic "gaudir i mostrar el seu agraïment amb llargs aplaudiments i omplint aforaments", una imatge que, més enllà de la satisfacció institucional, parla d'una demanda real i sostinguda de cultura en els territoris que habitualment queden fora del circuit de les grans programacions.
Vertebrar la província, més enllà de l'eslògan
La vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, va subratllar el valor del projecte com a ferramenta de cohesió territorial. En una província on la distància entre la capital i alguns municipis de l'interior pot mesurar-se no sols en quilòmetres sinó en accés a la cultura, iniciatives com esta adquirixen un pes específic propi.
"Portar una proposta musical d'esta qualitat a sis localitats, amb concerts gratuïts en espais patrimonials singulars, permet acostar la cultura a la ciutadania, posar en valor els recursos de cada municipi i contribuir a dinamitzar el territori." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
Enguix també va destacar la capacitat d'estos projectes per a generar sinergies entre activitat cultural i recursos locals, i va posar el focus en la col·laboració amb entitats com la Fundació Sonora com a model reproduïble de descentralització cultural. No es tracta, en definitiva, només de portar músics a un poble: es tracta que eixe poble aparega en el mapa cultural de la regió.
Una orquestra que aprén fent
Darrere de la gira hi ha un projecte amb més de dos dècades d'història. Baix el concepte Learning by doing —aprendre fent—, l'Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent funciona com una plataforma de pràctica simfònica d'alta exigència per a joves músics, gràcies al suport de la Fundació Caixa Ontinyent, l'Ajuntament d'Ontinyent, els seus abonats i una sòlida xarxa de mecenatge. La seua trajectòria artística va adquirir un gran impuls amb la creació de la Fundació Sonora de la Comunitat Valenciana, amb la qual desenvolupa una tasca clau de vertebració territorial i descentralització cultural des de la seua seu estable en el Teatre Echegaray d'Ontinyent.
"La gira permetrà a la nostra orquestra eixir de la seua zona de confort, que és el Teatre Echegaray d'Ontinyent, per a enfrontar-se al públic d'altres pobles i comarques amb un repertori diferent", va explicar el vicepresident de Sonora, Lluís Muñoz, destacant el concepte Learning by doing com a essència d'una orquestra que aposta fermament per la formació. Per als joves músics que integren l'OSCO, la gira va suposar, a més d'una experiència artística, una immersió en les exigències reals de la pràctica professional: escenaris distints, acústiques impredictibles, públics nous.
Des de 2026, el projecte inicia una nova etapa liderada pel prestigiós director Jaume Santonja com a director artístic i per Roberto Turlo com a assessor artístic. Un relleu que apunta a la continuïtat i a la consolidació d'una aposta que, concert a concert, ha demostrat que la música simfònica no entén de límits geogràfics quan algú es pren de debò portar-la més enllà dels grans auditoris.