El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) ret homenatge a Matilde Salvador (1918-2007) en l'exposició "Matilde Salvador. Extraordinària i a contracorrent". Esta mostra, impulsada per la Diputació de València i comissariada per la periodista Amparo Barbeta, explora la trajectòria d'una figura essencial de la cultura valenciana contemporània, destacant la seua valentia i singularitat. L'exposició estarà oberta al públic en el MuVIM fins gener de 2026.
Nascuda a Castelló, Matilde Salvador va créixer en un ambient artístic, filla d'un violinista i una pintora, i criada per sa tia pianista, Joaquina Segarra. Es va titular en el Conservatori de Castelló als 18 anys, on va estudiar composició en Vicente Asencio, qui també seria son espòs. En 1947 va obtenir el títol superior de Música, marcant l'inici d'una carrera pionera en un camp fortament masculinitzat.
Durant la dictadura franquista, Salvador es va mantindre ferm en la defensa del valencià, a pesar de la repressió. La seua òpera bufa "La filla del Rei Barbut" (1941), escrita en valencià i representada en marionetes en el Teatre Principal de Castelló, va ser censurada i només va poder veure's una volta en 1943. Dècades després, en 1987, la seua música va ser reconeguda oficialment en convertir-se en la "Marxa de la Ciutat de Castelló".
Una fita crucial en la seua carrera fon l'estrena de "Vinatea" en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1974. Amb esta obra, també en valencià, es convertí en la primera i única dona a aconseguir-ho, reafirmant el seu compromís amb la identitat cultural i lingüística de la seua terra.
L'exposició del MuVIM oferix una visió completa del seu llegat, reunint partitures originals, programes de mà, litografies, quadros, objectes personals i una de les marionetes de "La filla del Rei Barbut". També s'exhibixen joies, pinzells, la seua caixa de pintures i peces pictòriques sobre vidre que mostren la seua faceta naïf, desenvolupada en els anys setanta.
Àmbits com el teatre
Matilde Salvador es considerava una "creadora teatral", inclús en les seues cançons de concert. La seua obra abraça dos òperes, quatre ballets, cantates, obres corals, música per a orquestra i una extensa col·lecció de cançons per a veu i piano. A més a més, exercí com a docent en el Conservatori Superior de Música de València i col·laborà com a crítica musical en premsa.
El seu talent va ser àmpliament reconegut en vida, rebent premis com el Joaquín Rodrigo i el Joan Senent de composició, així com la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Creu de Sant Jordi. Va ser nomenada Filla Predilecta de Castelló i Filla Adoptiva de València, i el seu nom hui identifica auditoris, biblioteques i instituts en tot el territori valencià.