El Teatre Olympia rep del 4 al 15 de març una de les comèdies més celebrades de la temporada. Millor no dir-ho, amb text de Salomé Lelouch i direcció de Claudio Tolcachir, aterra a València després de penjar el cartell d’entrades exhaurides al Teatre Bellas Artes de Madrid.
Protagonitzada per Imanol Arias i María Barranco —junts per primera vegada sobre un escenari—, l’obra proposa una reflexió divertida i punyent sobre la parella, la sinceritat i el delicat art de dir la veritat. Produïda per Pablo Kompel i Pentación Espectáculos, la funció arriba avalada per l’èxit del seu pas per Buenos Aires i la seua gira internacional.
En un temps marcat per la pressa, l’exposició excessiva i la intolerància al diàleg, Millor no dir-ho reivindica la paraula com a espai de trobada. Sobre l’escenari, Ell i Ella —un matrimoni que porta anys perfeccionant l’equilibri entre el que es diu i el que es calla— decideixen, per una vegada, no guardar-se res. El resultat: rialles i una invitació directa a l’espectador a mirar-se en aquest mirall.
En la roda de premsa prèvia a l’estrena a l’Olympia, María Barranco ens defensa la sinceritat com un art, celebra la química imprescindible amb Imanol Arias i reivindica una comèdia que, entre rialles, convida les parelles a tornar-se a parlar.
L’obra planteja dir-ho tot, apostar per la veritat sense filtres. En el teatre, però, el subtext també és màgia. Què diries que guarda el teu personatge que no verbalitza?
Secret, secret no té. El que crec és que ella intenta cuidar molt la seua parella. I per cuidar-lo, sempre està, diguem, ficant-se amb ell: “això t’ho calles”, “això no faces”, “no faces allò altre”. No el manipula, però de vegades li diu: “no entenc per què et calles això”. També vol que ell s’obrisca més; ell és més clàssic i ella és molt més moderna en això.
El teu personatge és sincer o estratègicament sincer? Perquè no sempre és el mateix: es pot dir la veritat i utilitzar-la en benefici propi.
Ella és, de vegades, molt bocabadada. No es calla ni sota l’aigua, però no s’equivoca. Diu veritats com temples. El que passa és que al final de la funció s’entén que cal ser sincer i dir la veritat, però cal saber com dir-la. Perquè dir la veritat és un art i no tothom té aquest art.
Després de representar-la cada dia, t’ha canviat en alguna cosa la concepció de l’amor madur?
Me gusta molt esta funció i m’agrada molt la parella que fem. S’estimen moltíssim i m’encantaria que en la vida fos sempre així. No sempre passa, però és una parella per a emportar-te a casa. Encara que discuteixen i no estiguen d’acord en coses, cada vegada que parlen d’un tema s’ho passen molt bé. Tot ho fan junts, es diverteixen molt. Cada vegada que discuteixen, acaben besant-se. A mi m’agradaria això en la vida, no sols amb la parella: amb la teua filla, amb qui siga, amb el teu cap. Imagina discutir i acabar rient… on cal signar?
Has viscut molts aplaudiments al llarg de la teua carrera. Què tenen d’especial els que arriben cada nit amb esta funció?
A mi els aplaudiments em semblen un luxe des que començà. Sempre dic que imagina’t un metge que et salva la vida: li dones les gràcies, però no l’aplaudeixes. A nosaltres sí. És el millor del món. És una manera d’agrair-te que s’ho han passat bé i que han estat a gust. Gairebé pagaria perquè m’aplaudiren; ho faria a l’inrevés.
María Barranco - ©javiervanal
Se nota que tu i Imanol us coneixeu des de fa molt. Aquesta química traspassa l’escenari?
Sí, la química es nota moltíssim. I és una funció que, si no la tens, no es podria fer. Estem tot el temps súper junts, tocant-nos, besant-nos… O tens feeling amb la persona o seria un infern. En este cas és un plaer. Cada vegada que em dona un bes, m’encanta.
Amb quina sensació t’agradaria que ixera el públic de l’Olympia estes dies?
La gent se n’anirà molt contenta. Hi ha parelles que porten molt de temps juntes i ja no tenen res a dir-se; estan als restaurants sense mirar-se, cadascú amb el mòbil. Crec que després de veure la funció tindran molt tema del qual parlar. I, sobretot, s’ho passen molt bé. Comença, puja, puja i puja fins que acaba. I el millor que ens han dit és que tornarien a vore-la immediatament.