La cultura no hauria de ser un privilegi dels qui viuen prop d'una gran institució. Amb eixa premissa com a teló de fons, la Diputació de València ha fet un pas concret cap a una política cultural més descentralitzada: el seu president, Vicent Mompó, es va reunir este dilluns amb els responsables dels principals centres culturals dependents de la corporació provincial per a traçar una estratègia conjunta que porte el patrimoni i la programació cultural a tots els racons de la província.
Una reunió amb els directors dels grans centres culturals provincials
A l'encontre van assistir el diputat de Cultura, Paco Teruel, i el director de Gestió Cultural Oberta als Municipis, Ricardo J. Roca. També van participar Joan Seguí, responsable de L'ETNO — el Museu Valencià d'Etnologia —; Maria Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria de València; i Miquel Nadal, nou director de la Institució Alfons el Magnànim. Tres institucions amb perfils molt distints, però amb un denominador comú: el seu potencial per a eixir de les seues seus i arribar on la cultura escasseja.
El diagnòstic sobre la taula és conegut: els grans equipaments culturals tendixen a concentrar-se en la capital, mentre els municipis xicotets queden en la perifèria de l'oferta. La Diputació vol corregir eixe desequilibri. L'ETNO i el Museu de Prehistòria ja compten amb programes específics d'exposicions itinerants, i la intenció és potenciar eixe model fins a convertir-lo en l'eix vertebrador de l'acció cultural provincial.
El Museu de Prehistòria complirà 100 anys: una efemèride que no pot passar desapercebuda
Hi ha una data en l'horitzó que afig urgència i simbolisme a este projecte. El Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i el seu Museu de Prehistòria van ser fundats en 1927 a instàncies d'Isidro Ballester Tormo com una institució científica dedicada a investigar, conservar i difondre el patrimoni arqueològic valencià. Això significa que en 2027 el museu complirà un segle d'història. En ell han treballat alguns dels més notables arqueòlegs d'Espanya: Lluís Pericot, Domingo Fletcher o Enrique Pla. Un llegat d'eixa envergadura mereix una celebració a l'altura.
Mompó així ho entén, i ha avançat que el centenari servirà també com a palanca per a reforçar la difusió del museu més enllà de les seues parets. La col·lecció permanent inclou sales dedicades al paleolític, amb peces com les plaquetes gravades de la Cova del Parpalló, i materials de la cultura ibèrica, entre els quals destaca el famós conjunt de gots pintats de Sant Miquel de Llíria o el Guerrer de Moixent. Joies que molts valencians mai han tingut l'oportunitat de vore en persona.
Equilibri territorial, qualitat editorial i difusió musical
L'estratègia no es limita als museus. La Diputació també reafirma el seu compromís amb la música en tot el territori provincial —un àmbit que la Comunitat Valenciana té una tradició especialment arrelada— i planteja una reorientació de la Institució Alfons el Magnànim, el seu segell editorial, cap a una política basada en l'excel·lència i la qualitat. La idea és que publicar menys i millor pot tindre més impacte que una producció dispersa.
El MuVIM, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, també entra en esta equació. La Diputació contempla usar la seua programació per a donar major visibilitat al patrimoni artístic propi, acostant col·leccions que hui resulten desconegudes per a bona part de la ciutadania.
"Un dels nostres principals objectius en matèria cultural és que els recursos de la Diputació tinguen una major projecció i arriben a tots els municipis. Volem impulsar les exposicions itinerants i trobar l'equilibri entre la ciutat de València i el conjunt del territori." - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
En el fons, el repte que planteja la Diputació no és nou, però sí cada vegada més urgent: com fer que el patrimoni col·lectiu no quede atrapat en uns pocs edificis de la capital, sinó que circule, viatge i es convertisca en una cosa viva per a aquells que viuen a desenes de quilòmetres d'un gran museu. El centenari del Museu de Prehistòria en 2027 es perfila com la primera gran prova de foc per a esta aposta.