La cultura sempre ha sigut un aspecte secundari per al govern central. I el seu IVA, per tant, també el va arribar a ser. Tots coneixem el famós impost del 21% en l'IVA cultural, una mesura que tractava a la cultura com un privilegi, i, com declara el conseller d'Educació, Cultura i Esports Vicent Marzà, "la cultura no és un luxe", és més aviat un dret públic.
Des del Govern del Botànic, ja a principis del 2018, es va posar en marxa un pla per a combatre contra aquest injust impost: l'Abonament Cultural Valencià. Però, abans d'entrar en matèria, fem un breu repàs en l'àmbit nacional.
LA REDUCCIÓ DE L'IVA CULTURAL: UNA ALTRA MENTIDA DEL PP
A la fi de l'últim govern popular, pocs mesos abans que Pedro Sánchez aconseguira aprovar la cèlebre moció de censura contra Mariano Rajoy, l'expresident gallec va aprovar una mesura que va sorprendre molts votants de l'esquerra: va reduir l'IVA cultural al 10%... però solament en els espectacles en directe (sense comptar les arts escèniques) i a les sales de cinema.Això semblava una bona notícia, encara que calia tindre en compte que la decisió d'abaixar o no el preu de l'entrada corresponia a cada empresa, és a dir, a cada cinema. Va haver-hi qui ho va baixar i va haver-hi qui ho va pujar. Per tant, se li va donar la sencera competència a les empreses privades en matèria de l'IVA. Així doncs, aquesta va ser una altra mesura del Parit Popular que va afavorir a l'empresari per a perjudicar el consumidor de cultura. Però, no hauria sigut millor que entitats privades i públiques s'uniren a la recerca d'un objectiu comú?
ALLÒ PRIVAT I ALLÒ PÚBLIC, JUNTS PER LA CULTURA
Des de fa diversos anys, la Universitat de València (UV) ofereix, cada curs, ofertes i rebaixes renovades en diferents entitats culturals, tant públiques com privades. D'aquests descomptes de fins al 25% només es poden beneficiar els alumnes de la institució pública. Tanmateix, això fa que les sales de teatre i cinema de la nostra ciutat atraguen un públic més jove, incentivant als universitaris a consumir cultura. Algunes de les entitats que participen en aquest conveni amb la UV el següent curs són el Teatre Olympia, el Teatre Talia, el Teatre Micalet, el Teatre Flumen, la Sala Russafa, la Sala Ultramar, el Teatre Rialto, Elmo Cines, Kinépolis i Cinesa.Això mateix és el que proposa l'Abonament Cultural Valencià ideat per Marzà, i executat a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), a principis de 2018: democratitzar la cultura de la mà dels espais culturals privats. Les entitats públiques i privades s'uneixen amb aquest abonament, el qual permet desgravar el 21% en abonaments a diferents espais culturals del territori valencià.
Aquesta és una espècie d'"ardit" legal per a assegurar-se que el 21% no repercutisca en els preus dels consumidors -que estiguen empadronats en la Comunitat Valenciana amb rendes inferiors a 50.000 euros-. Així mateix, aquest Abonament Cultural també anima als valencians i valencianes a fer-se socis en espais culturals de la comunitat, ja que només així podran gaudir d'aquest abonament cultural. A més, segons Marzà, l'objectiu d'aquesta mesura és "acostar la cultura a tots els públics i butxaques", ja que ells són "la vertadera sustentació de la cultura".
Les entitats públiques que ofereixen aquests abonaments culturals són la Filmoteca de València, el Teatre Principal i el Teatre Rialto, el Teatre Principal de Castelló, l'Auditori de Castelló, el Teatre Arniches d'Alacant. A més d'això, l'IVC també ofereix abonaments per a sessions de festivals com Cinema Jove, Sagunt a Escena i Dansa València.
D'altra banda, les entitats privades que s'han sumat a aquesta democratització de la cultura són els Cines Lys, els Cines Babel, el Teatre Calixt III de Canals, el Teatre Olympia, el Teatre Cercle, l'Espai Inestable, el Teatre Micalet, el Teatre Talia, el CAT de Catarroja, l'Auditori de Torrent, l'Auditori de la Vall d'Uixó o la sala Boig Club. Set d'ells van començar a oferir abonaments culturals des de la setmana passada.