José Luis Pérez Pont: "abans de 2016, els artistes en el Consorci de Museus no rebien honoraris pel seu treball, ara si"

El Director del Consorci de Museus pone en valor los más de 150 proyectos artísticos que se han llevado a cabo en lo que va de año con una inversión de 586.000 euros para el impulso de la creación artística

Guardar

20191125 Entrevista director CCCC Centre Carme José Luís Pérez Pont-2
20191125 Entrevista director CCCC Centre Carme José Luís Pérez Pont-2

José Luis Perez Pont està al capdavant del Consorci de Museus des de fa quatre anys. La transparència en la seua gestió, la dignificació dels artistes i l'accessibilitat de la cultura a tots ha suposat una autèntica revolució que compleix amb la seua filosofia d'espai "agitador de cultura". Analitzem l'evolució durant aquest temps i també la transformació que ha suposat per als espais culturals en temps de la pandèmia.

L'activitat que ha generat el consorci de museus durant el confinament s'ha reconvertit una mica en digital. Com arribeu a aqueixa evolució?

És una qüestió en la qual les circumstàncies manen. El nostre propòsit i la nostra comesa és el de prestar un servei públic de qualitat en matèria cultural en el Centre del Carme, però també a nivell autonòmic a través del Consorci de Museus, de manera que aqueix mateix esforç que hem fet aquests últims anys per fer arribar la cultura i fer-la accessible, arribe cada vegada a una part major de la població. D'aquesta manera, vam establir una filosofia de treball, a través del suport digital, que permetera generar projectes i propostes culturals que foren accessibles a través de la pàgina web i de les xarxes socials per a fer que la cultura arribara a totes parts en un moment en el qual la cultura especialment, i es va posar de manifest, era necessària.

'Durant el confinament hem sigut capaços de gestionar tota una bateria de continguts culturals creats específicament, en concret 80 accions culturals que ha sigut realment un gran esforç per al nostre xicotet equip humà però que responia al nostre compromís '

Crec que moltes persones que potser no eren del tot conscients s'han adonat fins a quin punt la cultura forma part de la seua vida i compleix una funció perquè en aquest temps, qui no ha llegit un llibre, vist una pel·lícula, una sèrie, ha jugat a un joc o ha llegit? Tot això són accions que ha fet tothom d'una manera o d'una altra i nosaltres volíem continuar contribuint a aqueix concepte d'agitació cultural i traslladar-lo a l'eina digital, i per tant hem desenvolupat, durant aquests dos mesos de confinament, tota una bateria de continguts culturals creats específicament, en concret 80 accions culturals que ha sigut realment un gran esforç per al nostre xicotet equip humà però que responia al nostre compromís per continuar prestant un servei públic i atendre especialment les necessitats de dos segments de població que ens semblaven particularment sensibles els xiquets i joves i les persones majors.

Ens pots donar una xifra estimada de l'impacte que han tingut aquestes orientacions en visitants, usuaris o visites?

La veritat és que numèricament no sé dir. No obstant això, sí que som conscients que hi ha hagut una receptivitat i una resposta en accions, com el projecte "Des de la meua finestra", en el qual han participat 60 o 70 persones, d'entre ells alguns professionals de primer nivell com a dissenyadors, autors de còmic, artistes, creatius, arquitectes, etc., és a dir, gent de diferents àmbits ha participat en aqueix projecte, però també xiquets de totes les edats, i tot això, per exemple ara es mostra en l'exposició que tenim en el Centre del Carme, que és un projecte fruit d'una situació molt concreta. Mai es va concebre com un projecte expositiu però no obstant això ha adquirit tal potència que ha saltat de les xarxes socials a la sala d'exposicions, ha cobert, diguem, el sentit invers a l'habitual, ja que habitualment es genera un producte cultural presencial i això té una repercussió en xarxes socials i en l'espai digital, no obstant això en aquest cas el projecte es va concebre com una eina cultural digital i el seu impacte social ha fet que es convertisca en una exposició. Crec que ha sigut el primer projecte inaugurat post confinament, però desenvolupat durant el mateix i això està ja obert al públic i fins a final d'agost es podrà visitar ací.

Com és possible concebre una exposició així, i en dos mesos, tindre-la i mostrar-la? És viable? És normal?

Nosaltres habitualment treballem amb terminis molt més llargs, per exemple, les nostres convocatòries són per a dos anys. En 2017 per exemple traiem convocatòries per a programar de 2018 a 2020 i els artistes i els comissaris han tingut en dos o un any, depenent de quan els ha tocat el seu projecte en el calendari, però com a mínim, un any de treball porta un projecte sempre darrere, i en alguns casos, dos anys i més. Això ha sigut una circumstància extraordinària resultat també de la gran capacitat creativa que té l'ésser humà i més quan es troben determinades circumstàncies. D'altra banda, a pesar que som pocs, estem sempre donant el 100% perquè les coses funcionen amb agilitat. Per a nosaltres hauria sigut més còmode dir: "bo estem confinats, quina pena, que tristesa, no podem fer res", però la veritat és que hem dotat d'ordinadors portàtils a tots els treballadors, de telèfons mòbils d'empresa, que, per descomptat ja ho tenien, però hem donat les eines per a poder continuar treballant, i per descomptat les ganes que tenim tots, les portem de casa per a continuar fent coses i continuar impulsant projectes i fent costat al sector. Llancem, per exemple, la convocatòria "cultura en línia" quan portàvem un mes més o menys confinats amb l'objectiu de generar d'una banda continguts culturals que s'aniran mostrant a partir del mes de juliol en les nostres xarxes socials i d'altra banda, poder fer costat a 100 artistes, comissaris, galeristes i creadors de diferents àmbits de les arts visuals perquè en una situació tan complicada com aquesta, pogueren tindre una xicoteta eixida de realitzar un xicotet projecte.

Com naix i com s'adapta el CCCContes? Quina resposta ha tingut?

'Nosaltres dediquem una part molt important de la programació del Consorci de Museus en tota la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme a aqueix segment de població de famílies amb bebés, amb xiquets xicotets, ja que ens sembla que el futur de la cultura està en ells. '

A nosaltres ens va semblar que hi ha determinats sectors de la població especialment sensibles davant una situació tan extraordinària i tan poc habitual com la del confinament, en el nostre cas és la primera vegada que a tots nosaltres ens succeeix una cosa així, per això, ens semblava que els més xicotets, lògicament, podrien tindre dificultats per a adaptar-se a tantes hores estar a casa. Nosaltres dediquem una part molt important de la programació del Consorci de Museus en tota la Comunitat Valenciana i del Centre del Carme a aqueix segment de població de famílies amb bebés, amb xiquets xicotets, ja que ens sembla que el futur de la cultura està en ells, de manera que hem de fer la sembra ara perquè algun dia tinguem una estupenda collita. Jo sincerament, quan era xicotet, ho trobava a faltar perquè jo tenia inquietuds culturals i al final són coses que un naix amb això o no, però també hi ha coses que s'aprenen, i els qui ja vam nàixer amb inquietuds culturals passem una infància, en aquell moment, perquè no hi havia oferta cultural per a xiquets. De manera que crec que és la nostra responsabilitat esmenar aqueixa manca, aqueix dèficit i implementar mesures, accions i projectes que permeten que qualsevol ciutadà, siga com siga la seua edat, tinga la capacitat de poder participar culturalment en la societat del seu temps.

En aquest sentit, vam posar en marxa "Espai de Telles" per a bebés de zero a tres anys ací en el Centre del Carme com a projecte pilot i en el primer any rebem més de 10.000 bebés en aqueix "Espai de Telles", i això ens va fer, lògicament, abanderar aqueix projecte que és pioner en l'Estat espanyol i obrir un altre similar adaptat l'Espai d'Art Contemporani de Castelló, un altre en el Museu de Belles Arts d'Alacant, un quart en el Museu Arqueològic de Gandia i estem treballant per a obrir més espais d'aquestes característiques en altres municipis i en altres museus, perquè ens sembla que és la manera de convertir un espai museístic, que a priori no està pensat per a la dimensió dels bebés, adaptar-los a la dinàmica cultural i fer-ho sentir a casa.

Què us han transmés els pares quan porten als seus bebés a aquestes sales?

Nosaltres a vegades rebem el feedback presencialment perquè el comenten als auxiliars de sala o a les persones que s'ocupen d'educació i mediació ací en el Centre del Carme, però a vegades també rebem aqueix feedback per comentaris que publiquen els propis pares en les xarxes socials. Com a exemple, record un que ens va fer especial emoció d'una mare que estava entusiasmada perquè el seu bebé havia gatejat per primera vegada en l'"Espai de Telles" i clar, és que aquest espai és un espai d'aprenentatge, de creixement motriu, de descobriment sensorial, d'activació amb l'entorn, és un espai d'experimentació en tots els sentits llavors, aqueixa funció la compleix des del moment en el qual els usuaris detecten que això és útil i es converteixen en usuaris habituals. Ens ha succeït també, a l'ésser un projecte tan pioner això ha tingut repercussió en premsa internacional llavors han vingut turistes francesos i italians, per exemple em consta, preguntant en recepció directament per l'espai dels bebés, venen directament turistes i busquen aqueix espai perquè ho han vist en premsa especialitzada o en alguna forma.

Quin balanç fas de les activitats culturals que s'emporten als centres educatius?

Nosaltres treballem amb el convenciment que la cultura és una eina de transformació social i, per tant, fer-la accessible és un element fonamental, però no solament amb el propòsit que les persones vagen a visitar museus i centres d'art, sinó que la cultura s'incorpore com un element natural a la vida de les persones com un aspecte més de la seua vida què és el que és, però que es normalitze. En aquest cas, accedir amb projectes culturals i amb llenguatges contemporanis a l'àmbit educatiu ens sembla interessant sobretot perquè ni tan sols en les universitats, en concret en la d'Història, la major part de vegades només un grup molt reduït d'estudiants, que directament estudien contemporani, té coneixement dels llenguatges artístics actuals, i a mi això em sembla un problema.

Hi ha una realitat, que és la realitat global de la ciutadania, i una altra realitat, que succeeix en la cultura contemporània, en concret en l'art, però també en les arts escèniques, la música i en els camps d'experimentació que són aquells en els quals l'ésser humà, en aquest moment, està desenvolupant iniciatives culturals que estan un pas per davant del que és convencional. Per aqueixa raó, diguem que existeix aqueixa dificultat per a arribar a comprendre llenguatges visuals artístics, que no són els convencionals i això provoca que una part de la població genere una barrera i una resistència, simplement, perquè és la resistència que ens genera qualsevol experiència que desconeixem, perquè ens produeix una incertesa, un desassossec i un no saber exactament com es gestiona o com es maneja aqueixa circumstància.

'Per a mi ha sigut sincerament un repte i un objectiu i ho era des del moment que vaig presentar el projecte de direcció per al Consorci de Museus treballar tractant d'acurtar aqueixa distància que existeix entre la capacitat de comprendre de la ciutadania i el que està succeint en l'àmbit de l'art i de la cultura en sentit ampli. '

Per a mi ha sigut sincerament un repte i un objectiu i ho era des del moment que vaig presentar el projecte de direcció per al Consorci de Museus treballar tractant d'acurtar aqueixa distància que existeix entre la capacitat de comprendre de la ciutadania i el que està succeint en l'àmbit de l'art i de la cultura en sentit ampli. En aquest sentit, portar projectes als centres educatius, a través de la convocatòria "Residències Artístiques" per exemple, són projectes de producció artística en centres educatius que seleccionem trenta col·legis cada any en tota la Comunitat Valenciana i seleccionem 30 projectes per a dur a terme en aqueixos centres, sempre amb la complicitat, lògicament, dels professors i dels equips docents que són els que possibiliten i estimulen que això succeïsca si no seria directament impossible. Per sort hi ha també en el sector educatiu molts professors i moltes persones amb ganes que succeïsquen coses diferents, de manera que, aportem alguna cosa que està fora del programa curricular, pròpiament de l'educació, però que no obstant això, amplifiquem amb unes experiències que estan més enllà del reglat però que, d'altra banda, aporten una riquesa.

Heu aconseguit traslladar eixes experiències pròpies en els centres educatius als museus amb un increment de visites?

Sí, jo crec que les persones una vegada entren en contacte amb les experiències artístiques i se senten part d'elles descobreixen un món que els apassiona realment perquè tots tenim una capacitat creativa latent innata, en major o menor grau, que és com una botella de xampany que pot ser estupenda, però si no la destapes perquè ací es queda, i potser fins es fa anyenca. Perquè en aquest cas igual, necessita que circule, que es ventile, llevar el tap, llavors nosaltres treballem amb aqueix objectiu de destapar i obrir camins d'experiència i de gaudi d'art i de la cultura. La veritat és que la resposta de públic jove i escolar que tenim el Centre del Carme, així com altres projectes que fem en altres espais del Consorci de Museus és molt potent i s'ha incrementat en aquests últims anys d'una forma important i moltes vegades són els propis xiquets i joves els que arrosseguen a les famílies a visitar el Centre del Carme, altres museus i centres d'art.

Heu sigut pioners a Espanya en la fase dos en celebrar el primer esdeveniment presencial artístic-cultural de l'artista Iván Miño Quintet. M'agradaria que em donares un balanç d'aquesta experiència i si seguireu així, si continuaràs compartint aqueixa dualitat perquè la gent que no puga vindre que puga fer-ho, com ha passat en altres esdeveniments multitudinaris que heu fet.

Sí que jo crec que a tot cal traure-li una part bona, jo soc una persona positiva i enfoque les coses sempre des d'una perspectiva de veure què podem aprendre d'això. Llavors, si alguna cosa hem pogut aprendre d'aquesta experiència és que hem de ser capaces de generar continguts culturals presencials, però alhora, generar continguts culturals en línia, i altres, que siguen presencials però que tinguen una transmissió en directe i que després es queden gravats i allotjats digitalment perquè siguen accessibles a qualsevol persona en el temps. Això va funcionar, sincerament, bé el dia del concert amb el qual ens estrenem amb una primera activitat cultural presencial. Vam tindre un públic no gaire abundant, vint persones, era la nostra primera activitat, volíem que tot estiguera controlat i reglat.

De fet, el primer dia que vau obrir que va ser el mateix Dia Internacional dels Museus teníeu fins a una cua de gent per a entrar, us esperàveu que la gent tinguera fam de cultura?

Per a nosaltres va ser una alegria poder obrir al públic el Centre del Carme el dia 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus, i trobar quan obrim la porta que hi havia persones esperant per a entrar. Per sort hem realitzat els nostres deures, prèviament en el Centre del Carme quant a desinfecció de tot l'edifici amb tractament especial per a COVID, desinfecció de les obres d'art perquè estiguera tot impol·lut, i a més, hem reforçat auxiliars per a controlar els aforaments de les sales, hem reforçat el servei de neteja, de manera que cada hora es desinfecten tiradors, banys, sòls, etc., en fi està tot més net que qualsevol de les nostres cases, de manera que això, juntament amb unes catifetes desinfectants en l'entrada, el gel hidroalcohòlic i l'ús de màscares, s'ha garantit i garanteix que la visita siga segura. Progressivament, els visitants van tornant a reprendre els seus hàbits culturals, portem ja tres setmanes completes que podem comptabilitzar en les quals hem tingut 680 visitants la primera setmana, 733 la segona setmana i la tercera setmana, hem tingut ja 1356, per tant, l'increment està sent important i progressivament anem reprenent els nostres hàbits del consum cultural que, jo crec que a poc a poc s'aniran normalitzant a mesura que també anem incorporant-nos al treball i la vida social el distanciament necessari i totes les mesures de seguretat necessàries.

A nivell de pressupost, què ha suposat per a vosaltres en el Centre del Carme?

Tot l'increment en mesures de seguretat, de personal, el reforç de personal, etc., representen uns 110.000 € més de despesa per a fer front a aquesta situació. Certament, garantir la seguretat al nivell al qual l'estem fent no és barat, però, d'altra banda, també estem donant treball a més persones és per això que també ens sembla que és positiu perquè més persones estan treballant perquè necessitem un reforç de neteja de seguretat, d'auxiliars per a permetre que les sales estiguen amb el control d'aforament adequat, etc.

Una altra de les àrees importants que porteu són les convocatòries públiques, m'agradaria que em feres un xicotet balanç, perquè hi ha molts diners darrere d'això i al final permet als artistes exposar amb criteris objectius i a més en espais de qualitat.

'Abans si no estaves situat en un determinat escenari polític, afí a qui estava governant, et quedaves exclòs de la possibilitat de treballar en una institució pública. '

Per a mi era un objectiu important en aquest període que estem desenvolupant en el Consorci de Museus, canviar la forma en la qual la institució es relaciona amb el sector professional, de manera que per a mi era important generar llits clars i oberts que garantiran la igualtat d'oportunitats, la transparència en la gestió i la democratització en l'accés als professionals de manera que, qualsevol amb independència d'on viva, quina preferència política o de qualsevol altre tipus tinga, és a dir que tot això no anaren obstacles com sí que ho han sigut en el passat. Abans si no estaves situat en un determinat escenari polític, afí a qui estava governant, et quedaves exclòs de la possibilitat de treballar en una institució pública.

Llavors, com a professional independent que he sigut durant vint anys i he vist aqueix tipus de funcionaments i el tipus de servituds que es generaven al voltant del poder, m'han semblat sempre inadequats perquè el públic és públic i és de tots, no és un partit polític, siga qui siga el que estiga a cada moment governant, per a garantir aqueixa igualtat d'oportunitats i una transparència en la gestió dels recursos públics, que tant hem trobat a faltar durant tant de temps, calia establir una nova metodologia de treball de manera que, el canvi la direcció del Consorci no solament fora un canvi de gustos o de criteris artístics o estètics, sinó que realment fora un nou model d'institucionalitat i que representarà realment una transformació molt més profunda quant als procediments i les maneres de fer i d'estar posicionada la institució com a tal.

En aquest sentit, hem generat durant aquests anys tota una bateria de convocatòries públiques a les quals s'ha destinat més de dos milions i mig d'euros fins a aquest moment, que directament ixen a convocatòria pública amb unes bases amb jurat sempre independents, amb els quals es compta amb professionals a proposta de les associacions d'artistes, de crítics, d'universitats d'ONG, depenent de la tipologia de la convocatòria, i sempre amb professionals independents que són els que garanteixen una selecció rigorosa, independent i on no hi ha interferència. En ple confinament, hem llançat cinc convocatòries públiques, les quals encara estan amb el termini obert.

En què consisteix la convocatòria pública d'Europa Creativa?

Aquesta és una convocatòria en la qual col·laborem que està dins del programa Europa creativa i on també està Eslovènia, Sèrbia i diversos països europeus involucrats i des d'Espanya, és el Consorci el que està col·laborant en el projecte i que està destinada als estudiants d'art. Després, com a convocatòria pròpies tenim la de "Resistències artístiques" que compta amb una dotació econòmica de 252.000 € i va dirigida a seleccionar trenta projectes per a dur a terme en trenta centres educatius de tota la Comunitat Valenciana i és el quart any, ja que les traiem i és un projecte que ha funcionat molt bé durant les edicions anteriors i sobretot, ajuda a generar gots conductors en l'àmbit educatiu que els vincula amb la cultura contemporània i amb el Centre del Carme o amb altres espais museístics del Consorci de Museus.

Igualment, "Reset, relectures de gènere i multiculturalitat" és un projecte interessant que el que ve és a aprofundir en la investigació, en les col·leccions públiques dels museus, per a enguany en el Museu de Belles arts d'Alacant, el Museu d'Art contemporani de Vilafamés, on es convida que es proposen projectes què van dirigits a la investigació, perquè les col·leccions d'art s'han realitzat, especialment, les històriques des d'un punt de vista d'home, blanc, colonial i al que nosaltres, lògicament, no tenim capacitat per a nodrir aqueixes col·leccions amb adquisicions de fa segles, perquè això hui dia és inviable, però si tenim la capacitat d'estimular la investigació perquè es puga completar el relat històric i artístic d'eixes èpoques històriques que no han sigut degudament representades ni les dones ni altres cultures, de manera que, eixe eurocentrisme blanc, volem corregir-lo aportant la visió de les dones i aportant la visió d'altres cultures i enriquint el relat, perquè en cas contrari són relats molt esbiaixats i que últimament a més reben moltes crítiques, com per exemple, el Prat, de com la falta de presència de dones en les col·leccions, a pesar que té obres de dones en els magatzems, etc. D'aquesta manera, nosaltres, en la mesura possible, amb aquest projecte portem fent-lo ja tres anys i estem aportant aqueixa investigació per a justament corregir aqueix dèficit històric.

"Cercles" són projectes de mediació cultural per a joves entre 14 i 18 anys i són projectes que desenvolupem a Alacant, València i Castelló, perquè sempre aquestes convocatòries tenen una repercussió autonòmica, i els dos anys passats va estar funcionant la convocatòria i la resposta ha sigut estupenda i ha generat tot un grup de joves interessats en la cultura i en l'art que troben en aquesta oportunitat una espècie de baló d'oxigen perquè realment, els joves, hui dia hi ha moltes més oportunitat, lògicament, però poder està realitzant un projecte directament en un museu, en un centre de cultura amb un professional que els ensenya tècniques, que els acosta als llenguatges artístics actuals i que els permet experimentar directament i produir xicotetes obres, realment és una experiència molt interessant de la qual hem pogut veure a més resultats en l'espai del Centre del Carme i dels resultats hi ha peces il·lusionants, la veritat.

Com els artistes coneixen o com arriben a aquestes convocatòries? Quines són les vies que teniu per a comunicar aquestes convocatòries obertes?

Les convocatòries es publiquen sempre en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i com a via de comunicació oficial però, lògicament, ho compartim a través de nostra newsletter a totes les persones que estan subscrites i ho divulguem a través de la nostra pàgina web, de les xarxes socials i per descomptat a través dels mitjans de comunicació i d'algunes plataformes de e-mailing especialitzades en convocatòries en les quals també incorporem aqueixa informació perquè circulen en els àmbits professionals especialitzats.

Quina ha sigut la resposta genèrica dels artistes davant aquesta mena de convocatòries obertes?

Una resposta molt positiva i es veu en el nivell de persones participants en les convocatòries, que sempre és molt elevat. En l'última convocatòria, per exemple, de cultura online hem de seleccionar cent projectes, que són molts, és la convocatòria més nombrosa que hem tret fins al moment, però tenim 830 sol·licituds, de manera que és un volum de resposta important. La resposta sempre és molt positiva i sobretot els artistes i els comissaris, els crítics depenent dels mediadors i educadors, segons la mena de convocatòria que fem, per descomptat el que valoren és la possibilitat d'accedir a un context professional on a més està tot pautat com a regla transparent perquè en la pròpia convocatòria et diuen quins seran els teus honoraris, de quin pressupost disposaràs per a poder produir el projecte, per descomptat es fa un contracte on tot es regula.

Tot aquest tipus de característiques que ens semblen evidents, abans no es posaven en pràctica, i és que abans de 2016, els artistes en el Consorci de Museus no rebien honoraris pel seu treball, i és que això, ho hem implantat de manera estable, contínua i permanent en aquest període de direcció, no anteriorment. Aqueixes xicotetes diferències són fonamentals no solament pel que significa que un artista reba una remuneració pel seu treball, que és de justícia com qualsevol altre professional, sinó que implica legitimar una determinada tasca, un determinat treball al mateix nivell que qualsevol altra professió. No és possible que un artista haja de viure sempre en un estat de precarietat extrem. Evidentment, el món de l'art és molt complicat per a tirar avant una trajectòria artística, i jo admire i valore enormement als artistes per la gran valentia i capacitat que tenen i la seua gran residència, però, d'altra banda, si participen en un projecte d'una institució pública han de tindre garantits uns honoraris pel seu treball.

I si abans aquests honoraris no existien, que vivien?

Se suposava que els artistes havien d'estar agraïts en tindre l'oportunitat d'exposar en un espai com aquest, però clar, és que d'honor i glòria no es paga la hipoteca, ni el lloguer, ni la llum. Llavors nosaltres no tenim la capacitat de salvar, tot d'una plomada, la situació econòmica de tot el sector artístic de la Comunitat Valenciana, però sense lloc a dubte, aquells artistes, comissaris, educadors, mediadors, etc., que fan un projecte amb el Consorci dels museus reben uns honoraris que estan estipulats en les pròpies convocatòries des del primer minut.

Un altre aspecte que us caracteritza molt és que sou plenament transparents fins al punt d'indicar en les pròpies exposicions el cost. Què els sembla als visitants del Centre del Carme que sigueu tan transparents?

Jo crec que la major part de la gent se sorprén perquè és un exercici transparent que ni tan sols la llei de transparència obliga tant. Nosaltres anem un pas més enllà i vam mostrar més de l'exigible o del que s'exigeix però a mi em sembla que és necessari, sobretot, perquè es procedeix d'una època amb un nivell d'opacitat extrem en el qual jo com a comissari he participat vegades en projectes amb institucions públiques en la Comunitat Valenciana en els quals, com a comissari, no he sabut que pressupostos estava destinat a fer aqueix projecte, i per tant, no he sabut com havia de gestionar o com podia gestionar aqueix projecte de la millor manera perquè en desconéixer quin és el límit pressupostari amb el qual estàs manejant doncs en realitat estan dificultant que pugues fer el teu treball d'una forma més eficient. Tot aquest tipus de qüestions quan eres un professional independent i treballes durant anys vas detectant anomalies que no costa res esmenar, que no costa diners com és informar de quin és el pressupost d'una exposició, informar públicament de quin ha sigut el cost d'aqueix projecte, de quin pressupost està destinat, d'en quina partida s'ha gastat i quant ha costat amb aqueixes partides, em sembla també que és contribuir a educar quant al que significa el valor de la cultura, en el simbòlic però també en l'econòmic perquè les coses valen diners i a vegades la gent no és conscient. Com que s'està pagant amb els impostos públics i amb diners públics perquè està bé que tothom sàpia en què s'està destinant el pressupost.

Centre del Carme Cultura Contemporània

Fa unes setmanes vau inaugurar l'exposició de Maribel Domènech que estava prevista abans, però amb el confinament no va poder ser, quines expectatives teniu amb aquesta exposició? Què aportarà als visitants del Centre del Carme?

A mi em sembla magnífica. Sincerament, Maribel té un treball coherent al llarg del temps i això es veu en aquesta exposició que recorre 35 anys de la seua trajectòria artística. En l'exposició, es veu, d'una banda, l'evolució del seu treball evidentment, però també l'evolució posada en context, l'evolució d'una manera de treballar que des dels 80 començant amb escultura en ferro va evolucionant cap al digital i cap a una altra mena de format on la tecnologia intervé, on la fotografia forma part, on els materials que s'incorporen són diferents com el PVC, com el cable elèctric, tot aqueix tipus d'elements té a veure amb una transformació de la pròpia societat, de la pròpia manera d'estar en el món i de comunicar-se. D'altra banda, les temàtiques que Maribel ha treballat durant tot aquest temps que tenen a veure amb el feminisme, per la seua preocupació pel medi ambient, amb el tema de la violència de gènere i amb la presència de la dona en la societat i també els moviments ciutadans i l'activisme del qual ella ha format part important en aquesta ciutat en les últimes dècades, perquè tot això es veu reflectit en un recorregut artístic i estètic d'una gran potència visual i que sens dubte, no deixarà indiferent a ningú però què sobretot mostra un panorama creatiu que és, en certa manera, una memòria visual del que esdevingut, en bona part de les nostres vides, quant a canvis socials.

A partir d'ara combinareu les exposicions presencials que a més també podran ser accessibles via la pròpia web. Estic evidentment respon a més treball, no?

Si, tot el que se'ns ocorre és més treball a part de més diners evidentment, però, sobretot, més treball que és el que tenim més precari, que és la falta de recursos humans, però la veritat és que ara ja ens sembla impossible concebre-ho d'una altra manera després de l'experiència que hem vingut. De fet, amb l'exposició de Maribel Domènech, vam fer una inauguració virtual abans que es pogueren obrir físicament els espais culturals i el Centre del Carme, en concret. Inaugurem l'exposició el 15 de maig, quan encara estava el Centre del Carme tancat al públic amb una visita virtual i donant accessibilitat a tothom a través d'aquesta eina podent visitar l'exposició virtualment abans que físicament, fins i tot afegint una sala extra, que ni tan sols està en l'exposició i que ens mostra obres que no han cabut a la sala però que hem generat una sala virtual on aquestes obres estan d'alguna forma exposades i es mostren, però solament es poden veure la visita virtual amb una explicació de la comissària, de Rocío de la Vila. Lògicament, a partir d'ara, cada exposició portarà la seua visita virtual. Abans féiem vídeos de les exposicions ara anirem un pas més enllà i en totes les posicions hi haurà també un tour virtual que et mostrarà d'una forma profunda aqueixa exposició, sobretot, perquè amb independència que ara estan els espais públics culturals oberts, hi ha persones que per salut, per distància territorial o per qualsevol motiu, no es poden desplaçar i d'aquesta manera encara que mai es podrà suplantar l'experiència presencia i en directe d'una obra d'art amb una visita virtual, però la veritat és que la visita virtual almenys et permet poder tindre una aproximació espacial, molt més profunda, que una simple fotografia o un vídeo.

Es parla molt del PIB que aporta l'hostaleria o el turisme, però no parlem del valor que aporta la cultura al PIB. Creus que aquest tipus de visites virtuals poden potenciar que turistes d'Alemanya, per exemple, visiten València per a precisament veure una exposició que hagen vist virtual en el Centre del Carme?

Jo crec que sí perquè de fet, abans del confinament, lògicament, teníem un nivell de visitants estrangers del 25%, què és una taxa proporcionalment xicoteta però ens sembla important també que el Centre del Carme treballe per a la ciutadania de proximitat. Em sembla que és una equivocació que els museus i centres culturals es convertisquen en dispositius turístics i no presten un servei públic a la seua pròpia població perquè la cultura lògicament és un reclam turístic i el patrimoni és un reclam turístic, i té un impacte econòmic lògicament, però prestar un servei cultural a la població de proximitat és fonamental perquè realment la societat canvie i evolucione en moltes coses.

' El turisme que és el gran motor econòmic d'aquest país i en concret de la Comunitat Valenciana, és evident que sense monuments i sense museus tindria molt menys atractiu i segurament generaria moltes menys visites i seria un pol d'atracció molt de menor.'

A vegades quan es fa la valoració del Producte Interior Brut, la cultura per a començar té un PIB que està per damunt del de l'agricultura. L'agricultura és fonamental evidentment, però en el PIB realment la cultura està per damunt. Parlem contínuament de subvencions per al sector agrícola, que em semblen justificades i totalment necessàries, sens dubte, però quan es parla dels diners que es destina cultura, ixen veus que de sobte qüestionen i plantegen l'estranyesa, el per què es destina diners a la cultura i amb molta facilitat se'n diu al sector cultural subvencionat o coses per l'estil quan la veritat és que, els diners que s'inverteix en cultura es multiplica i dona beneficis en el PIB que alhora genera impostos, que alhora l'Estat cobra.

D'altra banda, el turisme que és el gran motor econòmic d'aquest país i en concret de la Comunitat Valenciana, és evident que sense monuments i sense museus tindria molt menys atractiu i segurament generaria moltes menys visites i seria un pol d'atracció molt de menor. De manera que la cultura no solament genera valor en el PIB que produeix directament sinó que té un impacte indirecte en altres parcel·les econòmiques crucials en l'economia valenciana i espanyola que potser no estan sent contemplades.

Centre del Carme Cultura Contemporània

Heu aconseguit una cosa insòlita un "engagement" amb la pròpia ciutadania valenciana amb molts moments com l'exposició Okuda que va generar unes sinergies quines va traslladar de les falles tota la societat valenciana i evidentment al turisme. Què us ha aportat aqueix fenomen per a situar-vos en el mapa com un centre de referència a València?

Crec que són molts els aspectes que intervenen en aqueix canvi de dinàmica del propi Centre del Carme que ha sigut sempre un lloc meravellós, ben situat a la ciutat i amb una gran bellesa arquitectònica i un gran valor patrimonial però que, per algun motiu, era pràcticament desconegut per a un gran nombre de ciutadans i ciutadanes. Hi ha hagut accions que han tingut una gran transcendència mediàtica i una gran resposta del públic com Okuda o altres projectes, però jo crec que realment el secret no són les accions espectaculars, que seria com un reg a manta entre cometes, sinó el reg per degoteig, l'estar constantment generant projectes culturals expositius i de qualsevol altra disciplina, perquè en el Centre del Carme duem a terme projectes que tenen a veure amb l'expositiu lògicament perquè és el punt fort d'aquest espai, però també amb la música, amb les arts escèniques de xicotet format, amb la dansa, amb la literatura, i tot això s'ha anat entrellaçant i generant tota una acció, que nosaltres cridem d'agitació cultural on la programació ha trencat amb els cànons dels museístic i del convencional per a obrir la porta a experiències com assistir a una classe de ioga en el claustre renaixentista el del Centre del Carme.

Tot aquest tipus de coses fa que connectes amb diferents tipus de públic i que trenques també aqueixa hegemonia de "no sé mira, no es toca" on quasi semblava que no es podia ni respira, estem vivint en el segle XXI una la relació amb la cultura que és una altra, la relació entre les persones ha canviat també, el digital ha entrat a formar part de la nostra vida d'una forma molt important i tots aqueixos elements conviuen i nosaltres els que generem és una programació cultural que atén les necessitats de diferents segments de població. A mi em fa gràcia a vegades quan algunes persones em diuen que és impossible assistir a tot el que programem la meua resposta sempre és "que tot el que programem no està pensat per a tu", estem programant pensant en diferents públics, en diferents segments de població i en diferents necessitats culturals, de manera que és normal que tu no pugues assistir a tot. Hi ha coses que estan pensades per a tu i altres que estan pensades per a xiquets, per a joves, per a persones amb diversitat funcional, per a persones amb Alzheimer, etc. Estem treballant amb diferents segments de població i amb diferents necessitats que té la ciutadania perquè la cultura, el nostre objectiu, és que arribe a totes i tots i que no es quede solament en l'àmbit dels especialistes què és el que tradicionalment ha succeït, que els museus era un reducte sol per a especialistes. Nosaltres treballem perquè la cultura siga un bé de primera necessitat accessible per totes i tots.

Com us ha afectat la programació la crisi del coronavirus? S'han pogut moure totes les activitats programades?

Nosaltres tenim tres programacions diferents: la programació expositiva la programació d'activitats i programes públics, i la programació educativa i de mediació. Cadascuna porta el seu temps, el seu ritme i les seues característiques. La programació expositiva es manté tota, però lògicament es mou en el temps. Les exposicions que teníem obertes acabades d'inaugurar o a punt d'inaugurar quan va arribar el confinament, lògicament la mantindrem fins a final d'agost, per què? doncs perquè no s'han vist directament. De fet, una exposició es va inaugurar el dia 10 de març i el 13 al migdia tanquem, de manera que directament hi ha exposicions que no s'han vist, llavors mantindrem tota aquesta programació fins a final d'agost i al setembre ja canviarem una part important de la programació i es mantindrà encara la de Maribel Domènec i alguna cosa més, perquè estan acabades d'inaugurar però la resta canviarà al setembre. Lògicament aqueix moviment de programació fa que tot es trasllade cap avant, de fet, hi havia una exposició programada per a aquest 2020 d'un artista de Nova York que directament no pot vindre, ni pot vindre la seua obra. Una exposició que venia íntegrament d'Alemanya no pot vindre tampoc, perquè tot això, de moment, ho passem per a 2021 per què enguany és inviable poder-la dur a terme.

En 2021 confiem que sí, de manera que hem fet tot un reajustament de programació a nivell expositiu. Després a nivell de programes públics, hem fet aquest primer concert en el Centre del Carme com a projecte pilot per a veure què succeïa i testar, i la veritat és que l'experiència va ser molt positiva i va ser emocionant tornar a escoltar música en directe i viure aqueix pressentiment en primera persona que implica un espectacle en viu, de manera que això ho continuarem activant i estem ja treballant en el cicle de cinema d'estiu que es farà el mes d'agost, ací en el Centre del Carme, com vam fer l'any passat i que va ser un gran èxit, repetirem aqueixa fórmula per a les nits del mes d'agost i espere que abans puguem anar desenvolupant accions de les quals estaven programades i van quedar suspeses i què haurem d'ara lògicament implementar amb algunes determinades mesures i limitacions d'aforament però la nostra voluntat i el nostre desig és que això seguisca avant, de la mateixa forma, que l'aquesta setmana començaran les visites guiades de nou i per tant començarem de nou amb el programa de mediació presencial, que fins ara durant aquests mesos ha sigut mediació virtual, de manera que reactivarem la mediació presencial ja mateix i bo, hem dissenyat un nou punt d'educació i mediació en el claustre gòtic que serà un punt d'informació on el públic podrà dirigir-se per a trobar referències o el punt de partida de les visites guiades, etc.

Acabes de complir ja quatre anys com a director del Consorci de Museus, quin balanç fas d'aquests quatre anys de gestió?

Molts dels reptes que es plantejaven per a la institució i que proposava com a projecte de gestió s'han anat complint i sobretot amb el concepte com parlàvem abans de suport al sector professional de la cultura i de l'art la Comunitat Valenciana a través de convocatòria pública, transparència, igualtat d'oportunitats, etc., tot això ha sigut un avanç important respecte a la remuneració dels artistes i la consideració professional d'un sector que no estava adequadament tractat. Tot això ho hem aconseguit i a més generant un moviment que l'objectiu és que al seu torn contagie el funcionament d'altres institucions culturals a les quals encara no han arribat les bones pràctiques a aqueix nivell, perquè tot això és un procés que va calant. En moltes institucions artístiques de l'àmbit municipal continuen quedant encara molts vicis del vell règim on l'artista ha d'exposar gratis i a més donar una obra per haver posat en aqueix lloc, és a dir, això encara la societat d'artistes he vist que a vegades ho continua denunciant, perquè encara continua succeint. Per a nosaltres és important mantindre accions exemplars en aqueix àmbit de gestió perquè han d'anar progressivament filtrant a altres capes d'altres administracions o d'altres ajuntaments que de sobte aqueix tipus de coses no les tenen encara clares i no obstant això són fonamentals. Nosaltres ací no demanem donació d'obres ningú, però és que a més lògicament aqueix projecte i aqueixa producció es paga amb uns honoraris perquè evidentment, si vols fer una exposició és que això no cau del cel, les obres d'art no creixen dels arbres. Amb tot això jo crec que nosaltres hem aconseguit introduir una línia de normalització d'aqueixos aspectes que progressivament han d'anar filtrant a altres camps i altres capes.

D'altra banda, hem aconseguit que un espai com el Centre del Carme que estava adormit es convertisca en un espai en el qual es revoluciona la i l'actitud de la gent també ha trobat una activació important que, a la ciutat de València, fins a aquest moment, cap institució cultural estava cometent. Prestar aqueix servei per a mi era fonamental, sobretot per a trencar amb els esquemes d'alta i baixa cultura per a establir un dispositiu cultural de primer ordre on succeeixen projectes culturals d'interés amb artistes joves, de mitja carrera, de llarga trajectòria i així donem jocs a tot el sector productor actiu de la Comunitat Valenciana on generem projectes en col·laboració amb molts altres centres d'art a nivell estatal i a nivell internacional. Hem sigut capaços de llançar projectes cap a l'exterior com un projecte, per exemple d'Olga Diego, en l'edifici UNESCO de París o participar en un projecte a l'entorn de la Biennal de Venècia, perquè tot això implica posicionar també l'art valencià en àmbits artístics internacionals de primer ordre, per això hem estat treballant el micro, el macro, el pròxim, el llunyà, la projecció cap a dintre i en general aqueix engagement amb el públic però també alhora projectar cap a fora, hem sigut capaços de posar en marxa un Màster d'Educació i Mediació a través de l'art com un projecte pioner en l'Estat espanyol que es desenvolupa íntegrament en el Centre del Carme i que ho desenvolupa Consorci de Museus juntament amb la Universitat de València portant als professionals més destacats del camp de l'educació i la mediació en museus a nivell internacional, tot això està succeint i cada any tenim uns 25 alumnes en aqueix màster en el qual a més alguns alumnes venen de fora de la Comunitat Valenciana per a participar en ell.

Per a acabar, com has viscut el confinament i el post confinament i què creus que es quedarà bo la societat i què creus que hem deixat quedar fora tan important i ja no tornarà?

Jo personalment ho he viscut amb molta intensitat, treballe moltes hores al dia sempre, però la veritat és que el confinament va ser més, si cap, perquè calia, d'una banda, assumir una situació inesperada amb al tancament dels centres d'art, calia donar resposta a tot això, va haver-hi molta incertesa, sobretot al principi, dels artistes, comissaris, les persones que tenien activitats programades, etc., tot això ha suposat molta gestió, molta activitat i molta presa de decisions en molt poc temps.

D'altra banda hi ha hagut que implementar i crear tot un sistema de cultura en línia que no teníem establit, perquè si teníem lògicament una pàgina web amb uns continguts amb unes publicacions i des del principi cada catàleg l'hem publicat perquè fora accessible però havíem d'anar un pas més enllà i de veritat, continuar prestant el servei. En aquest moment la ciutadania necessitava cultura i necessitàvem ser capaces de generar projectes que arribaran directament a les cases, i que a més, foren fàcils de portar a la pràctica perquè si ens podem a fer activitats que requereixen d'un instrument instrumental tècnic o molt especialitzat, lògicament, en les llars això no anava a estar disponible. Tanmateix l'equip de mediació d'Arquilecturas, que és l'equip que va eixir seleccionat en la convocatòria de mediació cultural del Centre del Carme, han tingut la capacitat d'idear tot un model de projectes que es poden desenvolupar amb un foli, amb un llapis, és a dir, amb elements molt bàsics i que tots tenim a casa, però alhora desenvolupar projectes interessants, diferents, de qualitat, estèticament bells i alhora amb un rerefons i amb una capacitat per a incorporar pensament i reflexió a les persones que ho realitzaren, tot això ha requerit de molta faena, posar en pràctica els tours virtuals i alhora posar en pràctica, per exemple la convocatòria de cultura online.

En concret, la vàrem traure en ple confinament i vam ser capaços en un temps rècord de donar resposta a una situació de necessitat del propi sector cultural que davant aqueix posicionament es va generar una gran angoixa, com és normal. Eixa angoixa, nosaltres, l'hem viscuda igualment per la preocupació de voler que la institució fora útil per a donar resposta a les necessitats del sector i de la ciutadania, tot això ha requerit realment molta faena i a més fer-ho cadascun des de la nostra casa, per tant qualsevol gestió implicava videoconferències, anomenades de telèfon, missatges, emails, per tant, es multiplicaven les hores de treball, perquè solament la gestió ja requereix de molt més temps de l'habitual, però el més positiu l'experiència al final cal analitzar tot el positiu que hem tret d'ella, dins de tot el terrible i el negatiu que representa una escena dolorosa com la que s'ha viscut i la que encara s'està vivint, però crec que les persones hauríem de ser capaces d'aprendre de tot això què és el de veritat important que a vegades la velocitat absurda en la qual vivim i aqueixa hiper acceleració a la qual ens ha conduït aquest capitalisme desbocat, ens fa perdre de vista el que de veritat importa. El que de veritat importa, evidentment, en primer terme és la salut, el benestar personal i el que som capaços de tindre dins, al final, l'única cosa que no et pot llevar ningú és el que està dins de tu, la teua educació, les teues capacitats, els teus sentiments, la teua manera d'estar en el món, tot això és el veritablement valuós i això és el que t'ajuda a construir la cultura i l'educació.

Destacats