Set segles i mig després de la seua mort, Jaume I el Conqueridor continua sent el gran protagonista de la identitat valenciana. I este any, amb més raó que mai: la Generalitat ha declarat 2026 com l'any de commemoració del 750 aniversari de la defunció del monarca, baix el lema 'Un llegat infinit', i els actes culturals no han deixat de succeir-se des de gener. L'últim, presentat en vespres del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, arriba de la mà de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu: una exposició permanent renovada i una nova ferramenta digital que acosten al gran públic els documents que van modelar el Regne de València.
Una exposició que viatja del pergamí al píxel
El monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, alberga des d'esta setmana una exposició permanent completament renovada que proposa un recorregut poc convencional: no es tracta només d'admirar peces històriques darrere d'una vitrina, sinó d'entendre com la memòria d'un rei es construïx, es transforma i es transmet al llarg dels segles. Perquè Jaume I no és únicament l'home que va conquerir València en 1238; és també el personatge que cada generació ha reinterpretat a la seua manera, des dels cronistes medievals fins als calendaris dels anys cinquanta.
Jaume I, nascut en 1208 a Montpeller, va ser rei d'Aragó, València i Mallorca i va protagonitzar una etapa decisiva d'expansió territorial de la Corona d'Aragó cap al Mediterrani. El seu regnat va deixar una arquitectura jurídica, territorial i cultural que encara hui resulta recognoscible en la Comunitat Valenciana. El Consell ha volgut impulsar esta commemoració del 750 aniversari de la mort del monarca, mort el 27 de juliol de 1276, fomentant la participació de tota la societat valenciana.
L'exposició articula el seu recorregut en diverses seccions temàtiques que cobrixen distints fons de la biblioteca. En 'La Biblioteca Destaca', els visitants poden vore la primera versió impresa del Llibre dels fets —la crònica que el propi Jaume I va impulsar per a narrar les seues gestes— i la Crònica de Muntaner sobre el monarca, impresa a València per Jerónima Galés en 1558. També s'exposa Els Furs de Ioan Mey (1547), l'última edició completa del codi jurídic que va regir el Regne de València durant segles. Que estes peces continuen en peu és, en si mateix, una proesa.
Dels calendaris dels cinquanta a les auques centenàries
La secció 'Nicolau Primitiu' recupera un capítol menys conegut però igualment revelador: la tasca que l'editorial Sicania va realitzar en els anys cinquanta del segle passat per a preservar la memòria del Conqueridor, inclosa la planxa original d'un calendari dedicat a la seua figura. Un esforç de conservació cultural en plena dictadura que mereix ser recordat pel que va tindre d'acte de resistència simbòlica.
En 'Arxius Personals i Manuscrits' el públic pot contemplar còdexs dels segles XVII i XVIII amb escuts i històries de famílies de la noblesa valenciana, juntament amb testimonis etnogràfics musicals recopilats per Eduardo López-Chavarri. El 'Fons Antic Imprés', per la seua banda, reunix bans i publicacions commemoratives dels segles XVII i XVIII sobre l'entrada de Jaume I a la ciutat de València, documents que mostren que la celebració del 9 d'Octubre té arrels molt més profundes del que a vegades es creu.
La Festa de Moros i Cristians protagonitza la vitrina de 'Fons Modern', amb llibrets de localitats com Alcoi, Oliva o Elda. I en 'Fons Gràfic' esperen fotografies i aucas centenàries sobre la mocadorà, a més del primer mapa del Regne de València, elaborat per Ortellius en 1582, una peça que per si sola justifica la visita.
Una web per a explorar la conquesta document a document
Però la gran novetat d'esta presentació no està només en les vitrines. La Biblioteca Valenciana ha desenvolupat un recurs digital i interactiu que permet accedir de forma visual al Llibre dels fets i al Llibre del Repartiment, dues de les fonts històriques més importants per a comprendre com va nàixer i es va organitzar el Regne de València. El primer narra la conquesta des de la veu del mateix monarca; el segon detalla el repartiment del territori entre els colonitzadors. Junts, formen l'acta fundacional del que hui és la Comunitat Valenciana.
La plataforma web permet consultar imatges dels documents originals, ampliar-les, desplaçar-se pelles i recórrer galeries des de qualsevol dispositiu. No és un simple catàleg digitalitzat: és una invitació a llegir la història com si s'estiguera obrint un arxiu per primera vegada. I l'accés és completament gratuït.
Patrimoni que ix dels arxius i arriba a la societat
Les activitats previstes en el marc d'esta commemoració inclouen exposicions, conferències, cicles culturals i propostes didàctiques, amb especial atenció als centres educatius i als espais culturals dependents de la Generalitat, amb la finalitat de fomentar el coneixement històric entre les generacions més joves. La renovació de l'exposició permanent de la Biblioteca Valenciana encaixa exactament en eixa voluntat: fer que el patrimoni bibliogràfic no quede tancat en depòsits d'accés restringit, sinó que dialogue amb la societat que l'heretà.
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha subratllat que, set segles i mig després, "continua existint un fil" que connecta la societat valenciana amb la seua història i amb "una identitat comuna que s'ha construït generació rere generació". La Biblioteca Valenciana, amb esta doble aposta —presencial i digital—, convertix eixa afirmació en una cosa tangible: documents que es poden veure, tocar amb els ulls i explorar des del mòbil. El monestir de Sant Miquel dels Reis acull així una de les propostes culturals més completes del 9 d'Octubre de 2026, en un any que l'efemèride del Conqueridor ha impregnat l'agenda institucional de principi a fi.