La ciutat de Torrent es cola en la Biennal d'Art de Venècia, una de les exposicions d'art més importants a Itàlia i també a nivell internacional, gràcies al curador, historiador i comissari Agustín Pérez Rubio, que a més és torrentí. Pérez Rubio ha sigut l'encarregat de comissionar la mostra "Pinacoteca Migrante" creada per l'artista peruana-espanyola Sandra Gamarra Heshiki, que ha sigut la primera artista migrant triada per a representar al nostre país en esta mostra d'art veneciana.
Es tracta d'una obra, que Pérez Rubio descriu com "una nova institució", que estarà del 20 d'abril al 24 de novembre dins del Pavelló d'Espanya en la 60a Exposició Internacional de Venècia, més coneguda com la Biennal de Venècia, un esdeveniment que acull cada dos anys esta ciutat del nord d'Itàlia. "Pinacoteca Migrante" no solament parla de l'art i la seua història, sinó que la sociologia, la política o la biologia s'entrellacen per a evidenciar "la falta de narratives decolonials" i, al mateix temps, "exposa el biaix amb el qual s'han representat colonitzadors i oprimits en els museus", descriu el seu comissari.
"Pinacoteca Migrante" analitza les estructures sistèmiques dins de les arts mitjançant apropiacions pictòriques i ho fa després d'un procés d'investigació en el qual han participat més de cent cinquanta pintures i objectes pertanyents al patrimoni de les col·leccions i museus de tota Espanya, des de l'època de l'Imperi fins a la Il·lustració. Una particular pinacoteca en la qual els principals protagonistes són els migrants personificats com els propis humans; o també representats per plantes i matèries primeres.
"Fent referència a l'eurocentrisme que es veu la creació de museus, "Pinacoteca Migrante" és concebuda com la subversió d'una «Pinacoteca Històrica d'Art Occidental» on la noció de «migració» és expandida. El concepte hegemònic occidental de pinacoteca, que també va ser exportat a les antigues colònies, s'invertix en exposar una sèrie de narratives que històricament van ser silenciades", afig Pérez Rubio.
Sis sales per a posar de manifest altres realitats no hegemòniques
A les primeres cinc sales perimetrals de la pinacoteca (“Tierra virgen”, “Gabinete de extinción”, “Máscaras mestizas” “Gabinete del Racismo Ilustrado” y “Retablo de la naturaleza moribunda”) la seua creadora usa diferents representacions creades a partir de tècniques de pintura clàssica com el paisatge, el retrat, el bodegó o la il·lustració botànica, per a denunciar les "construccions monolítiques d'Estats nació" que destruixen altres formes d'organització social.
El final del recorregut ho posa "Jardí Migrant" que "funciona com contranarrativa al museu", indica el comissari. En este espai, es dona visibilitat a allò que no l'ha tingut en els museus espanyols al llarg de la història i també presenta peces que busquen trencar les "jerarquies hegemòniques del colonialisme". "Alhora, revisa els protocols d'accessibilitat, diversitat i sostenibilitat, per a proposar una institucionalitat que assumisca els contextos contemporanis en relació al racisme, sexisme, migració i extractivisme, conclou Agustín Pérez Rubio.