La Fundació Bancaja torna a situar la inclusió en el centre amb l’exposició Art i diversitat. Tres artistes i cinquanta mirades a una col·lecció, una mostra que reuneix tres obres col·lectives realitzades per persones amb discapacitat junt a els artistes M Reme Silvestre, Luisa Pastor i Fermín Jiménez Landa. El resultat no és només una exposició: és una experiència que reivindica que la diferència també crea llenguatge artístic.
Esta proposta, presentada dins de la 16a Setmana D-Capacitat, es pot visitar gratuïtament fins al 2 de febrer de 2026. I mereix la visita: poques vegades l’art contemporani s’obre així, sense filtres, a l’escolta de l’altre.
Sinestèsies compartides: l’art que fa olor, sona i emociona
En el projecte dirigit per M Reme Silvestre, el col·lectiu Amistat explorix la col·lecció contemporània des d’un enfocament sinestèsic. No miraren obres: les escoltaren, les olgueren, les sentiren.
Algunes veus recollides en el vídeo ho revelen:
— “L’obra és ordinador, animació i pantalla… parla de la meua família. Estic orgullosa de la meua família.”
— “El primer és la música… després la música que escolte són els meus ocells, i m’animen un munt.”
— “Fa olor d’un perfum que m’agrada molt. Passió.”
El diàleg entre els cossos que perceben i les obres exposades genera un espai on l’art deixa de ser un objecte distant. Ací, l’art afecta i és afectat, un intercanvi que contagia tendresa i que redefineix la sala com un territori comú.
El Col·lectiu màgic i la poètica del cartró: Tàpies des del precari
Esta segona proposta naix del taller de Luisa Pastor, la metodologia del qual —segons contava l’artista durant la presentació— consisteix a treballar amb el precari, l’humil, el trobat: “Juguem amb elements que tenen a veure amb el pobre… caixes de cartró, com feia Tàpies amb els objectes recuperats”.
El Col·lectiu màgic reinterpretà a=a (2005) d’Antoni Tàpies construint un enorme collage matèric de quatre panells, fets amb cartró, pintura i objectes trobats. La peça, inicialment pensada per a un altre espai —per això es mostra fragmentada, “deconstruïda”— és una celebració de l’expressivitat des del mínim, on cada plec del cartró sembla parlar de la igualtat i la diferència, el lema inscrit en l’obra original. A més, afegiren un guiño preciós: una jaqueta del personal de la Fundació Bancaja, convertida en símbol de la connexió entre institució i creació col·lectiva.
Junt a esta obra s’exhibeix Escriptures ilegibles (Mod. Quadern Diari, 1907), de la pròpia Pastor, la investigació de la qual sobre els llibres de comptabilitat aporta un contrapunt conceptual:
“Subvertisc el pla general de comptabilitat… i ací es crea la poètica de l’obra conceptual”.
Itineraris del desig: quan la ciutat es converteix en so
El taller de l’artista sonor Fermín Jiménez Landa donà lloc al col·lectiu Artistes, 16 participants que, partint de l’obra Tensió (1996), de Miquel Navarro, convertiren els seus recorreguts quotidians en una instal·lació vibrant.
Durant el taller, els participants compartiren els seus itineraris favorits, des del trajecte de casa al supermercat, al centre comercial o a la botiga de videojocs, i el que més els interessava eren els sons que escoltaven en estos recorreguts.
El que podria semblar anecdòtic es transforma en art: pots de ceràmica que simbolitzen llocs, plànols dibuixats en paper vegetal, cordes que es converteixen en línies serpentines en l’espai, i un paisatge sonor que recull ocells, sorolls urbans o fins i tot el propi batec emocional de cada participant.
El resultat —Itineraris del desig— no només dialoga amb Navarro, sinó que amplia el seu univers: l’obra reflectix com la memòria urbana es construeix des de l’intim, a partir d’aquests trajectes que repetim fins a convertir-los en xicotets rituals.
L’exposició com a espai de trobada
Més enllà de cada peça, la mostra destaca pel seu procés, documentat en un vídeo on es veuen assajos, converses, dubtes, rialles i descobriments. Les obres no s’entenen sense este trajecte: donen forma a una comunitat que crea, pensa i s’acompanya. Per això esta exposició funcionix també com una crítica silenciosa al sistema de l’art: demostra que la creació no pertany només a qui l’acadèmia valida. La creativitat sorgeix quan s’obrin les portes.
Fundació Bancaja: un treball sostingut i necessari
Esta proposta es completa amb el Taller sense barreres, on escolars i persones amb discapacitat treballen juntes a partir de la sèrie Cavall Bernat de Sorolla. Amb pastel a l’oli reinterpretan les seues franges de mar, terra i cel mentre aprenen col·laboració, sensibilitat i mirada artística. La Fundació Bancaja insisteix amb estes iniciatives en algo fonamental: l’art no només es mira, també es practica, es comparteix i es transforma. I quan això ocorre, canvia la manera en què entenem la diversitat.