Poques pel·lícules del cinema espanyol dels noranta combinaren amb tanta mestria el *noir* més fosc, la política clandestina i l'atmosfera fantasmal de la postguerra com Beltenebros. La Filmoteca Valenciana li dedicarà dos sessions esta setmana: el dimecres 17 de juny, a les 19.30 hores, i el dijous 18 de juny, a les 18.00 hores. Però la funció del dimecres no serà una projecció a l'ús. Abans que s'apaguen les llums, tindrà lloc la presentació d'un estudi crític sobre la cinta, signat per l'historiador cinematogràfic Antonio Santamarina i publicat per l'editorial valenciana Ediciones Contrabando.
Un *thriller* de postguerra que arribà a la Berlinale
Beltenebros s'estrenà a Espanya el 13 de desembre de 1991 i suposà el retorn a la direcció de Pilar Miró després de sis anys d'absència. Coneguda internacionalment com a Prince of Shadows —"Príncep de les Ombres"—, és una pel·lícula de *thriller* i misteri coescrita i dirigida per Miró i protagonitzada per Terence Stamp, Patsy Kensit, Jorge de Juan i José Luis Gómez. Està basada en la novel·la homònima d'Antonio Muñoz Molina. Amb guió de la pròpia directora en col·laboració amb Mario Camus i Juan Antonio Porto, la producció fou concebuda per Andrés Vicente Gómez com una aposta de projecció internacional.
Durant els anys de la fosca postguerra espanyola, Darman —un home que lluità en el bàndol republicà durant la Guerra Civil— viatja a Madrid amb la missió de matar un talp infiltrat en l'organització del clandestí Partit Comunista. En el seu encàrrec, coneix l'amant de l'home que busca, una jove artista de cabaret. Una història de lleialtats trencades, identitats duplicades i ombres que no es dissipen amb la llum del dia.
La pel·lícula competí en la Secció Oficial de la 42a edició del Festival de Cinema de Berlín. Beltenebros aconseguí l'Ós de Plata en el Festival de Berlín i un total de tres Premis Goya —Millor Muntatge, Millor Direcció de Fotografia i Millors Efectes Especials— en la sisena edició dels guardons. El guardó berlinés recaigué específicament sobre el director de fotografia Javier Aguirresarobe, el treball del qual amb el clarobscur i els escenaris decadents resultà determinant per a construir eixa atmosfera entre inquietant i fantasmal que definix tota la pel·lícula.
Una nova monografia amplia el catàleg del cinema espanyol
L'acte del dimecres comptarà amb la intervenció del mateix Santamarina, acompanyat pel crític de cinema Gerardo León i l'historiador José Antonio Hurtado. No és la primera vegada que Hurtado i Santamarina coincidixen entorn d'esta pel·lícula: ambdós firmaren conjuntament un estudi crític sobre Paris, Texas, de Wim Wenders, la qual cosa convertix este retrobament en una cosa més que una presentació acadèmica.
"L'edició d'este tipus de monografies per part d'una editorial valenciana contribuïx a ampliar el catàleg d'estudis dedicats al cinema espanyol" - Luis Gosálbez, director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia de l'Institut Valencià de Cultura (IVC)
El llibre analitza en detall els elements formals i narratius de la cinta, amb especial atenció als trets propis del cinema negre: una atmosfera inquietant i fantasmal, personatges marcats pel desencís i la frustració, l'ús del clarobscur en la il·luminació i els escenaris decadents. Però l'anàlisi va més enllà del gènere: aborda la influència de Jorge Luis Borges en la construcció de l'obra, concebuda com un laberint narratiu amb salts temporals, jocs de reflexos i la presència constant de la dualitat. No és una referència gratuïta. La novel·la de Muñoz Molina bevia directament d'eixa tradició borgiana en la qual els personatges pareixen atrapats en un espill que els repetix i els condemna.
Santamarina, un historiador de llarg recorregut en la crítica cinematogràfica
Antonio Santamarina no és un nouvingut al món de la cinematografia espanyola. Ha sigut gerent del cinema Doré de la Filmoteca Espanyola i és autor d'obres com Filmoteca Española. Cincuenta Años de Historia 1953-2005 i El cine negro en 100 películas, a més de monografies sobre cineastes com Álex de la Iglesia, Eric Rohmer o Joel i Ethan Coen. Forma part del Comité Assessor del Diccionari de Cinema de la Societat General d'Autors i Escriptors (SGAE) i ha participat en la redacció del Diccionari del Cinema Espanyol de l'Acadèmia de Cinema. Ha col·laborat en publicacions de referència com Cuadernos de la Filmoteca, Nosferatu, Viridiana, Dirigido por i Cahiers du Cinéma España.
Que una editorial valenciana com Ediciones Contrabando assumisca la publicació d'este tipus d'estudis especialitzats parla d'un ecosistema cultural que no es conforma amb distribuir pel·lícules, sinó que aspira també a pensar-les. Beltenebros, trenta-quatre anys després de la seua estrena, seguix sent una pel·lícula que mereix eixe esforç: una obra incòmoda, construïda sobre el pes de la memòria, la traïció i el cost humà de les conviccions polítiques en els temps més foscos del segle XX espanyol.