Per què l'humor és un arma de construcció massiva?
L'humor construeix. Poques coses hi ha tan reparadoras com l'humor. Fa que tot cicatritze ràpid. Ens toca viure en un món on abunden els disgustos, les bufetades i l'angoixa. Açò sempre és gratis. Però en aquesta vida hi ha dues bones notícies: L'humor i l'amor. L'humor i l'amor no solucionen els problemes, però els fan suportables. Solament l'humor i l'amor fan la vida suportable.
Com ensenya aquesta obra que només es viu una vegada?Realment aquesta obra no ensenya això, ja que això ja ho sap la gent. La gent ja sap que només es viu una vegada, la qual cosa la gent no sap és que és aquesta. Jo he sentit a gent pensar "Solament es viu una vegada... quines ganes tinc que arribe!" Aquest xou parla que la vida és com un hotel. Un lloc en el qual estem poc temps i has de portar-te tot el que pugues.
A més que només es viu una vegada... hi ha més moralitats en l'obra?
No m'agraden les obres amb moralitat. Jo no vull dir-li a ningú el que ha de fer i aquest xou solament pretén que la gent li'l passe bé. El meu únic objectiu, ho dic de debò, és que la gent isca millor del que va entrar. Si amb si açò, em done per satisfet. Açò no és una moralitat en si, però si un la cerca pot ser que hi haja algun ensenyament sota.
Què diferencia aquesta obra de la resta de les quals ha fet?
Aquesta és millor. A poc a poc un es va perfeccionant. En "Les amígdales de les meues amígdales són les meues amígdales" es juga molt amb l'inesperat. Al meu entendre l'humor viu ací i per eixe motiu, en moltes parts del xou, ni tan sols jo sé per on eixirà el tir.
Per què cal anar a veure-la?
Perquè estaré molt bé. Això m'han dit. De fet jo tinc pensat anar a veure'm, i açò que jo viu a Madrid i he d'agafar un AVE. Però m'han dit que estaré tan ben que no m'ho vull perdre.