El Museu Comarcal de l'Horta Sud de Torrent alberga l'exposició 'Vestir-se, mostrar-se', una immersió en la indumentària quotidiana i festiva de la ciutat. Esta mostra, disponible de dimarts a dissabte de 10.00 a 13.00 hores al carrer Virgen del Olivar, 30, oferix una oportunitat única per a explorar la història i l'evolució de la vestimenta tradicional valenciana.
La indumentària no sols reflectix la personalitat de qui la porta, sinó també la societat que la produïx i promou. Des de l'ús quotidià fins als vestits festius, la vestimenta s'adapta i transforma segons les necessitats i tradicions de la comunitat. En el cas valencià, la roba tradicional vinculada a esdeveniments festius juga un paper crucial, creant una indústria que la recolza i promou la seua evolució malgrat les diverses influències.
L'exposició 'Vestir-se, mostrar-se' presenta una àmplia gamma de models festius conservats a Torrent, que han modelat les festivitats i la identitat de la ciutat. Utilitzant fons del Museu Comarcal de l'Horta Sud, el Museu Valencià d'Etnologia l'ETNO i préstecs temporals dels residents locals, esta mostra oferix una mirada fascinant a través del temps a la riquesa cultural i festiva de Torrent.
La roba quotidiana. La vida a Torrent
La moda, els costums, els hàbits i inclús la normativa sobre la indumentària representativa ha evolucionat al llarg dels segles. Des dels primers documents iconogràfics fins a l'actualitat, la roba ha servit per tal de cobrir i ornar el cos, esdevenint part importantíssima de la socialització de l'individu que es mostra de forma individual però també com a part d'un conjunt amb unes normes determinades. Esta visió del món i la visió del món que té de nosaltres, com diria Virginia Woolf, està present en la pròpia concepció de la roba dins de múltiples contextos.
La situació geogràfica i l'evolució tècnica de la indústria tèxtil determinaran l'ús d'uns determinats teixits, ornaments i patrons que s'adapten als gustos estètics, convivint durant temps amb altres formes arcaiques aparellades al costum antic farcit de qüestions simbòliques, morals o religioses. La roba quotidiana des de les acaballes del segle XIX es mostrarà a Torrent d'igual forma que a la resta de viles i ciutats de la comarca però de forma diferent en aquella roba ritual o idealitzada per les seues formes arcaïtzants.
La roba estricta per a cobrir-se i protegir-se, conviurà socialment amb roba de mostrar-se, una roba que esdevindrà marcador social del portador i mostra del gust personal que amb aquelles peces festives emprades en moments especials.
A la forma de Torrent. El llaurador i la llauradora
La utilització i creació d'una roba identificativa que plasma el fet social de pertinença al grup, es farà present a la segona meitat del segle XIX com a sentiment d'estima cap al passat. La moda romàntica homogeneïtzadora que servix per al nou ordre social, cerca també la creació d'estereotips en la plasmació visual i costumista de les diferències històriques, culturals i socials dels pobles europeus. La idealització del món rural, en el nostre cas de l'Horta de València, que es contraposava al model de vida urbana, feu que la classe burgesa s'interessara per les seues modes i costums, construint una mirada esbiaixada que es recolza en els aspectes més folklòrics, festius i costumistes del poble. Barraques, balls populars o l'exuberància del paisatge i la idealització d'una roba que definia els llauradors, crearen la il·lusió d'una vida esplendorosa que mostra a través de la indumentària la riquesa que atresora.
La roba principal i definitòria del fet valencià a Torrent és la variant local del llaurador i la llauradora valenciana, adaptada a la idiosincràsia i història de la localitat. El vestit de torrentí esdevé el mot pel qual es coneixerà arreu les comarques valencianes el model de jupa i calçó curt que esdevé el gran representant de la roba tradicional local. En el cas de la dona, esta adaptarà la moda de les darreries del segle XIX per tal de construir la seua imatge principal, amb arcaismes i variants ornamentals.
La roba ritual: regines i clavariesses
Com a part de la quotidianitat, la roba ritual ha estat la menys estudiada. Generalment, seguix unes normes consuetudinàries creades per a generar un protocol en les formes de vestir, que atenen els detalls, a la jerarquia i la posició social dels subjectes que articularan l'acció de la festivitat a la qual està íntimament relacionada. Les qüestions simbòliques, morals o religioses estaran ben presents i ens transmetran tot un seguit de referències a través d'una estètica determinada construïda generalment amb elements diferents d'aquells emprats en la roba quotidiana.
Sense dubte el segle XIX va marcar este tipus de roba, gràcies a la moda romàntica que utilitza i reincorpora molts elements decoratius d'èpoques anteriors, sovint reformulats o construïts amb matèries noves, brillants, lluents i acolorides que ens separen de la quotidianitat.
La Setmana Santa a Torrent, de gran participació ciutadana, té en un dels seus actes més significatius i diferents, la participació d'un personatge distingit, la Regina de l'Encontre que vestia a la forma de romana antiga, evoluciona des d'aquells primers vestits vuitcentistes plens de brodats i llustrins fins als vestits de princesa actuals, més pròxims a l'imaginari cultural actual nodrit de referències televisives.