Espai LaGranja de l'Institut Valencià de Cultura, acompanyat pel Club Mutante, obri un espai en la seua programació per a la dansa més urbana: arriben les 'Urban Sessions'. El ballarí Coddy West (París) inaugura aquest cicle amb el taller 'Vogue Fem', aquest dissabte 2 d'octubre, a partir de les 11 h.
El 'Vogue Femme' és la categoria més coneguda de l'escena 'ballroom' en l'actualitat. West realitzarà un recorregut formatiu pels cinc elements que componen la base d'aquesta tècnica: 'Catwalk', 'Duckwalk', 'Hands', 'Spin & Dip' i 'Floor Performance'.
L'artista parisenc Coddy West va començar en l'escena 'ballroom' fa sis anys, la seua categoria principal dins d'aquesta és 'Realness with a twist'. En les batalles coreogràfiques defineix el seu estil com a 'Cunt', la qual cosa significa per a ell anar a la recerca de la seua part més femenina. West afirma que ser 'Cunt' li permet controlar els cinc elements del 'Vogue Fem' de manera més organitzada.
A continuació del taller es realitzarà una 'kiki practice', en què les ballarines i els ballarins posen a prova les seues habilitats en l'escena 'ballroom' i en les seues diferents categories. És una pràctica lliure acompanyada per DJ i un lloc segur en què poder expressar, ballar i rebre 'feedback' de la comunitat.
Com les grans batalles que van esclatar en l'escena 'underground' de Nova York en els anys huitanta, el 'vogue' és un estil de dansa en què els moviments imiten i exageren les poses, l'estilització infinita dels braços que feien les models de la revista de moda 'Vogue'.
Una subcultura nascuda dels suburbis de Nova York de la mà de les 'drag queens'. És molt més que un ball o una música, és una subcultura adoptada per gais, llatins i negres de classe treballadora. Prenent l'exemple de les disputes entre els 'break dancers' i rapers de l'escena hip-hop, els 'voguers', amb molta menys agressivitat, feien duels entre ballarins. Un estil que hui torna a ser font d'inspiració per a mostrar la diversitat.
Darrere de l'hedonisme del ball del 'voguing', que es va conéixer com l'escena House Ballroom, també hi havia un component polític. Encara que no era una cosa explícita, el context en què es desenvolupava funcionava com a refugi i lloc de pertinença per a les minories sexuals i racials amb una alta participació de gais, transvestits, llatins i negres.
"En un ball pots mostrar la teua arrogància, la teua seducció, la teua bellesa, el teu enginy, el teu encant, el teu coneixement. Pots ser qui vulgues i fer el que siga ací i ara, i ningú t'ho qüestionarà", diu la mare llegendària de la casa de LaBeija en el mític documental 'Paris is Burning' (Jennie Livingston, 1990).