El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) ha presentat aquest matí en roda de premsa les dues exposicions que inauguren la seua nova temporada. Es tracta "d'Eros clandestí", una selecció fotogràfica de la col·lecció de Roberto Polo i, d'altra banda, el muntatge de materials reciclats de JARR. Ambdues propostes podran visitar-se, amb accés gratuït, fins al 3 de desembre.
Paco Teruel, el diputat de Cultura, ha donat per iniciada la temporada 2023-2024 del museu amb aquestes dues intervencions "molt directes sobre la llibertat i la cerca de la felicitat, dos conceptes que han viatjat junts des de temps de la Il·lustració i han travessat la Modernitat, amb els quals convivim amb naturalitat en el món contemporani".
Paco Teruel ha agraït la col·laboració de la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Conca, amb la coproducció d'aquesta mostra que, en paraules del director del MuVIM, Rafael Company, "inclou documents de gran valor històric, fotografies en blanc i negre, de xicoteta grandària, que van ser preses en la més absoluta intimitat d'homes anònims, que expressaven els seus sentiments en un món que no encaixava la llibertat sexual i perseguia a aquests homes obligats a amagar la seua homosexualitat".
Per la seua banda, el cap d'exposicions del MuVIM, Amador Griñó, també ha centrat la seua intervenció "en la transcendència històrica del moment en què es contextualitzen les fotografies de la mostra, en una Gran Bretanya on l'homosexualitat estava penada i reprimida, anterior a aqueixa conquesta dels drets gais que va convertir al país en referent del col·lectiu en el marc de difusió de la cultura pop".
'Eros clandestí': unes fotografies històriques reivindicatives
En l'actualitat, gran part de les legislacions occidentals reprimeixen l'homofòbia. Però no sempre ha sigut així. Venim de segles acumulant agressions, persecució i marginació que no han aconseguit esborrar ni amagar l'homosexualitat. Les fotografies que exhibeix el MuVIM en la seua Sala Alta, sota el títol "d'Eros clandestí', formen part de la col·lecció personal de Roberto Polo i són una xicoteta selecció d'un extens fons adquirit a Londres. Constitueixen un recorregut per l'imaginari quotidià d'aquests homes, les seues parelles i amics, reflex d'un món construït subtilment fora dels controls socials i al marge de la realitat agressiva que els circumdava.
Malgrat el risc, moltes parelles es van atrevir a fer-se fotografies on, implícitament o explícitament, manifestaven el seu afecte, compromís o opció sexual. "Una mostra de valentia, una forma d'expressar la seua disconformitat, d'oposar-se, de deixar testimoniatge, per a les generacions futures, d'unes conviccions i sentiments que, permesos o no, existeixen i no poden ser negats", explica el mateix Amador Griñó, comissari de la mostra.
"Molts dels quals van barallar i van donar les seues vides per la igualtat de drets ja no estan, però la seua lluita per la llibertat, per poder estimar sense restriccions, ens ha portat al punt de major respecte per la diversitat a escala planetària", continua el cap d'exposicions del MuVIM, qui conclou que, malgrat els avanços, "encara hi ha setanta països on l'homosexualitat és il·legal, i sis d'ells la castiguen amb la pena cabdal".
JARR: reciclatge, bellesa i orgull
La instal·lació de JARR és, en paraules del mateix artista, "una celebració; celebrar la lluita que hem fet tota la comunitat i la diversitat, cal celebrar aqueixa diversitat". Amb el títol 'JARR estripa #soloelartemesalva', el muntatge es basa en el reciclatge de diferents materials, principalment tèxtils, que s'alcen com "un crit artístic, reivindicant amb passió la diversitat i els drets del col·lectiu LGTBI+. A través d'esquinçalls de roba usada, simbolitza el sofriment compartit, convertit en bellesa i orgull".
El comissari de la instal·lació, Alejandro Villar, ha recordat que l'artista és considerat "una espècie "d'enfant terrible" de l'art a València perquè des dels seus inicis, fa 24 anys, va enfocar les seues obres com un mecanisme de reivindicació i activisme, al principi prenent el llegat del fotomuntatge de Josep Renau i de l'Equip Crònica; obres neo pop amb un component agressiu que buscava eixir-se del confortable i ens parlava dels problemes històrics, polítics i socials del moment. Aqueix activisme es va anar radicalitzant amb el temps i va passar de ser un artista pop a un artista punk, neodadaista, defensor de l'ecologia i el reciclatge".
En referència a la instal·lació de JARR, el director del MuVIM ha avançat que és "el penúltim artista que exhibeix en el Poal, que va ser dissenyat com una estructura efímera que pretén cridar l'atenció del vianant ocasional i donar a conéixer altres propostes del museu". En aquest sentit, Rafael Company ha exposat alternatives que poden complir les mateixes funcions, cas de la sala Jerònima Galés, "un espai obert dins de les nostres instal·lacions que permet que la gent puga veure el museu, i que acollirà futures propostes del MuVIM".