"Ordinari", "neci", "imbècil", "ignorant", "inculte". Estes són algunes de les paraules amb les quals es relaciona el terme de "ruc" o "ase". I les que pretén desmuntar 'Burro', la tragicomèdia amb la qual Carlos Hipólito torna al Teatre Olympia de València del 17 al 21 d'abril. Amb 45 anys sobre els escenaris i platós de cinema i televisió, l'actor convida el públic a gaudir d'esta obra que li permet interpretar fins a catorze personatges en un panorama teatral nacional "terminal però amb salut de ferro", conta.
Has actuat en el Teatre Principal, l'Olympia, el Talía... i ara tornes a València amb 'Burro', repetint en el Teatre Olympia. Com està anant la gira d'esta proposta?
'Burro' es va estrenar el passat octubre a Valladolid i des de llavors comencem una gira que ens ha portat ja per un munt de ciutats espanyoles. Hem estat a Madrid, en el Teatre Reina Victòria, un teatre molt gran i que per sort va estar ple sempre; ara arribem a València i estarem recorrent tota Espanya, tant la península com les illes, fins a febrer de 2025. Tenim una gira molt gran, d'unes 70 ciutats, afortunadament amb moltíssima faena per davant.
Què ens pots conttar de 'Burro'?
És una obra molt bonica, vaja per davant. Una tragicomèdia molt divertida, que té també moments molt emotius, amb música en directe, i el que ens conta és la història d'un ruc que està lligat a una estaca, en una finca abandonada, mentres un incendi forestal s'acosta. El ruc, espantat, comença a buscar a la seua ombra per a explicar-li, per a esplaiar-se i parlar amb ella, per a fingir que no està només, com diu ell, i comença a contar-li la seua vida.
Descobrim que és un ruc mil·lenari, que té 6.000 anys, porta tota la vida en el planeta al costat dels homes. Evidentment, la història de la seua vida, és la història nostra, la història de la humanitat, llavors anem recorrent totes les diferents etapes de la història de la humanitat, des dels temps remots a l'Imperi Romà, l'Edat mitjana, el Segle d'Or, el Segle de les Llums, la Revolució Industrial, fins a arribar al segle XX i el segle XXI, vist a través tot dels ulls d'este ruc, que ens compta el maltractament que ha rebut quasi sempre per part dels homes.
L'ase és un animal al qual associem com a tendre, però també de manera despectiva, fins i tot com un insult, malgrat ser eixe company inseparable de l'home. Esta reflexió de l'obra es trasllada a altres qüestions actuals?
Sí, este ruc és un ruc molt humà. És un ruc que ens conta la nostra història per a fer-nos reflexionar sobre el mal que hem tractat a altres espècies que estan compartint el planeta amb nosaltres, ens parla sobre la prepotència que té la raça humana en general, i també és un lament i una denúncia de per què als rucs especialment se'ls ha assimilat amb la ximpleria, per què algú va decidir un dia que anomenar-li a algú "burro" era anomenar-li "ximple", quan el ruc no és un animal ximple en absolut, són uns animals que tenen moltíssima memòria, que són molt capaços d'aprendre un munt de coses, i el que són és tossuts, és a dir, si un ruc es para, no tira a caminar per molts pals que li vinguen, però una cosa és ser tossut després de ser ximple.
'Burro' és una tragicomèdia molt divertida, però també té moments molt emotius
L'obra és una reivindicació d'esta espècie, reclamant per què se'ls ha tractat tan malament. Una dada curiosa. L'obra es nodrix d'un munt de fragments d'obres clàssiques literàries que tenen a l'ase com a protagonista -rondalles antigues, històries com l'ase d'or d'Apuleyo, dels grecs, dels romans, el de Sancho Panza, arribem fins a 'Platero y yo'...-. Existixen multitud, infinitat de textos que tenen al ruc com a protagonista, però fins al segle XX, fins que Juan Ramón Jiménez va escriure 'Platero y yo', cap ruc de cap d'eixes històries que protagonitzaven tenia nom.
Això demostra també el menyspreu que se'ls ha fet als rucs. Juan Ramón Jiménez va arribar i li va posar nom a Platero i a partir d'ací és quan es va començar a tindre eixa espècie de sentiment de tendresa cap als rucs. És trist, però fins a eixe moment el ruc era un animal del qual burlar-se.
Gràcies als rucs, que es van utilitzar com a ferramenta, es van poder construir les primeres edificacions que l'home va fer, les primeres muralles, els primers castells, i sent com és un animal que ha acompanyat a l'ésser humà durant tota la vida, si a qualsevol persona tu li preguntes per un animal de companyia, és extrany que et diguen un ruc, veritat?
D'alguna manera també este relat de ruc, és el d'algú que se sent maltractat, que se sent menyspreat Estic segur que pràcticament tots i cadascun dels espectadors que vinguen a veure 'Ruc', en algun moment s'han sentit així, perquè a tots ens ha passat, podem identificar-nos molt fàcilment amb ell, perquè és savi, molt simpàtic, divertit, que té moltíssima ironia a l'hora de contar les coses, que ens fa riure, que ens emociona en altres moments, i amb el qual ens podem sentir absolutament, com et dic, identificats.
Eres el protagonista, però a més interpretes fins a 14 personatges simplement canviant la veu i l'actitud. Com ha sigut este treball?
Ha sigut molt divertit. També molt complicat, perquè és difícil diferenciar tants personatges d'una manera ràpida i a més amb molt pocs elements, però jo crec que hem aconseguit fer alguna cosa que a la gent li fa gaudir molt. Al fil del relat d'este ruc van apareixent un munt de personatges que dialoguen amb ell, que en algun moment dialoguen entre ells.
Jo interprete fins a catorze, però també estic acompanyat en l'escenari per tres músics, dos d'ells també actors, com Iballa Rodríguez i Fran García, que també interpreten a varis. Cal diferenciar amb molta rapidesa, amb una inflexió de veu, amb un gest, i sobretot el que cal fer és intentar que el públic el reconega immediatament. Llavors ha sigut un treball complicat, exigix molta concentració i una miqueta d'esforç, però la veritat és que molt divertit de fer.
Què destacaries de l'equip artístic?
És el millor equip que podria haver somiat tindre al meu costat, perquè són boníssims. Manuel Lavandera és un guitarrista argentí extraordinari que ens acompanya durant tota l'obra amb la seua guitarra, ja que en l'obra hi ha cançons, cantem i hi ha molta música permanentment sonant, preciosa.
I després Fran García i Iballa Rodríguez són dos actors joves amb un talent extraordinari, que canten meravellosament bé, que són uns súper músics perquè toquen súper bé els seus instruments, i a més que ens entenem meravellosament bé en l'escenari, per la qual cosa és que estic feliç, no se'm pot ocórrer un equip millor, ara mateix no em podria imaginar l'obra sense ells.
I sobretot també al nostre director, Yayo Càceres, que és qui ha compost també la música. Potser eixa qualitat de ser un músic tan bo li adorna molt com a director, perquè la posada en escena té un llenguatge molt melòdic, molt dinàmic. Ha fet una direcció extraordinària.
Què dir també del text d'Álvaro Tato... em sembla un dramaturg extraordinari i un gran poeta. Ha fet un text amb una prosa tan poètica, és tan bonic el llenguatge que s'utilitza en 'Burro'... ha aconseguit un còctel estupend. I tenim al nostre il·luminador, Miguel Camacho, que és meravellós, ha fet una llum que és absolutament màgica. També tenim a Tatiana de Sarabia, que ha fet un vestuari i unes llums i una escenografia preciosa. S'ha aconseguit un equip enormement harmònic.
Per tant, esta obra no solament planteja eixa reflexió sobre els rucs, sinó que el públic pot descobrir també clàssics de la literatura universal, no?
Clar, el ruc va contant i incorpora coses com la rondalla del moliner, el xiquet i l'ase, del Rucio de Sancho Panza, amb el qual es lligen fragments del Quixot, o quan arribem a 'Platero y yo' escoltem eixes paraules meravelloses que va escriure Juan Ramón Jiménez sobre Platero, i ací es produïx un calfred en tot el pati de Butaques. La gent descobrix i recrea i recorda fragments de textos molt coneguts.
Eres actor de doblatge, de teatre de text i musical, de cinema, de televisió... Quina part és la que més gaudixes?
He intentat bussejar per tots els racons de l'ofici, he pogut cantar, ballar, actuar, fer locucions... en fi, tot el que he pogut. I la veritat és que no sabria amb què quedar-me, a mi m'encanta interpretar i per exemple 'Burro' no és teatre musical, però sí que és una obra de teatre amb cançons, i és una experiència preciosa.
He bussejat per tots els racons de l'ofici, però em quedaria amb el teatre
En teatre de text he tingut també unes oportunitats fantàstiques d'interpretar personatges boníssims, també m'han tocat molt bonics personatges al cinema, en la tele... Si m'haguera de quedar amb alguna cosa, em quedaria amb el teatre, perquè a mi m'encanta treballar per a la càmera, però el teatre és el lloc en el qual em sent més realitzat, més ple, perquè els actors que fem teatre tenim la resposta del públic immediata al que fem, això és molt gratificant.
Com diries què es troba ara mateix el panorama actual teatral a Espanya?
Crec que hi ha moltíssima creativitat, que hi ha molts creadors joves que estan renovant els temes i la manera d'explicar-los a l'hora d'escriure teatre i d'interpretar-ho. Hi ha una generació d'actors i actrius enormement preparada i que tenen moltíssim més treball fet que el que teníem nosaltres quan jo començava, perquè hi havia poques escoles. Es fan molt bones produccions, tant en el teatre més comercial com en el més alternatiu, estem arribant a un nivell molt alt i de fet, en el cas del musical, a Madrid som ara la tercera ciutat del món en musicals.
La situació del teatre sempre és complicada i delicada, perquè és un material molt sensible i fràgil. De seguida es pot perdre el ritme de la producció, perquè hi ha molta dificultat per a ensenyar els treballs, i distribuir-los, és més complicat a nivell econòmic. Les ajudes seran benvingudes en el teatre, però no tant les econòmiques com les ajudes a l'hora de facilitar l'exhibició dels espectacles.
Com dic moltes vegades, el teatre és un malalt terminal amb salut de ferro. No morirà mai, sempre està en crisi, a la vora de la fallida, però sempre tira avant, sempre explota, no? Hi ha hagut epidèmies, guerres, terratrémols... i no obstant això, el teatre seguix ací, no? I així seguirà.
'Burro', en el Teatre Olympia
'Burro' és una tragicomèdia amb música en directe dirigida per Yayo Cáceres -també compositor de la música original-, amb la dramatúrgia d'Álvaro Tato. Carlos Hipólito és el protagonista d'esta obra, i li acompanyen en l'escenari el guitarrista Manuel Lavandera, la flautista i actriu Iballa Rodríguez, i l'actor i percussionista Fran García.
Farà parada en la seua gira en el Teatre Olympia de València del 17 al 21 d'abril amb funcions els cinc dies a les 20.00 hores (a les 18.00 el diumenge). Les entrades ja estan disponibles en teatro-olympia.com.