Que uns premis literaris dupliquen la seua participació d'un any per a un altre no és habitual. Que la tripliquen en dos anys, menys encara. Això és exactament el que ha ocorregut amb els Premis València i València Nova 2026, convocats per la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial pública de la Diputació de València: este any han concorregut 504 obres originals, enfront de les 234 de 2025 i els registres encara més modestos de fa dos edicions. La dada no sols parla de l'atracció del certamen, sinó d'alguna cosa més àmplia: la creació literària en valencià i en castellà gaudix d'una salut que molts no esperaven.
Els premis més antics de la província, més vius que mai
Els Premis València són els més antics de València, amb una trajectòria que arranca en la dècada dels cinquanta del segle XX. Convocats per la Institució Alfons el Magnànim, òrgan de la Diputació Provincial de València, tenen diferents modalitats —assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica— i compten amb una branca específica, els Premis València Nova, destinada a escriptors menors de 36 anys. Des de 2013, la decisió es produïx anualment, i l'edició de 2026 ha confirmat que el certamen travessa un dels seus millors moments.
L'acte de deliberació dels jurats va tindre lloc en el Centre Cultural La Beneficència de València, presidit pel diputat de Cultura, Paco Teruel, i amb especialistes de reconegut prestigi en cada una de les modalitats. La dotació econòmica total del certamen ascendix a 138.000 euros, repartits entre les distintes categories: 9.000 euros per als premis de poesia, 15.000 per als de narrativa, 12.000 per al de novel·la gràfica i 15.000 per als d'assaig.
"Hem triplicat la participació respecte a fa dos anys i duplicat la de l'any passat, la qual cosa demostra que la creació literària està més viva que mai." - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
Poesia en castellà: ciència, marginalitat i ruptura del vers
El jurat del Premi València Nova de poesia en castellà, integrat per Inmaculada Lergo, Anacleto Ferrer, María Dolores Andrés i María Zaragoza, ha distingit La litosfera del duelo, de Lietty Aylet Navarro Oliveros (Madrid). Els membres del jurat elogiaren la fusió entre el llenguatge científic i el poètic, i la manera que el llibre aborda amb esperit crític temes com la crisi del silenci, els no-llocs, l'arquitectura hostil o els atavismes heretats. Un poemari que, segons el jurat, aconseguix una coherència enlluernadora a través de la sonoritat i el ritme.
El Premi València de poesia en castellà va recaure en Metilendioximetanfetamina, de Giuseppe Turiello Hernández (Sevilla). El jurat va destacar la seua galeria de retrats humans amb múltiples referències a la música i la pintura, i l'habilitat de l'autor per a trencar l'estructura versal de la mateixa forma que es trenquen les vides que retrata. Especialment valorat va resultar el seu domini del sonet i l'ús de l'encavalcament com a ferramenta per a parlar de la marginalitat. Ambdós premis de poesia en castellà inclouen la publicació de l'obra per l'editorial Hiperión.
Poesia en valencià: l'aigua, el silenci i l'èpica del quotidià
En la categoria de poesia en valencià, el Premi València Nova va ser atorgat per unanimitat a La forma de l'aigua, de Marc Ferra i Rois (Benifaió). El jurat, format per Víctor José Filgueira, Alba Fluixà, Rosa Maria Roig i Josep Micó, va destacar l'elegància del poemari, la seua coherència temàtica i estilística, i la capacitat de l'autor per a establir un diàleg entre records, paisatges i espais familiars sense caure en tòpics. Un llenguatge senzill que, segons la decisió, genera imatges que romanen en l'imaginari del lector.
El Premi València de poesia en valencià va ser per a Entre silencis, de Merce Estrella Tena (Massanassa). El jurat va subratllar com, des d'una aparent senzillesa, l'obra recupera l'èpica i la lírica dels gestos quotidians amb agilitat i força, apostant pel risc i la creativitat a través d'una diversitat d'estrofes, jocs tipogràfics i fonètics. Les obres guanyadores en esta llengua seran publicades per l'editorial Reclam.
Narrativa: un desert en la categoria Nova en castellà i quatre premiats en la resta
No tots els premis trobaren destinatari. El jurat del Premi València Nova de narrativa en castellà —compost per Enrique Parra, Maria Magdalena Simó, Antonio Sabater i Rosa María Magdalena Rodríguez— considerà que cap de les obres presentades abastava la qualitat suficient per a optar al guardó, i resolgué deixar-lo desert. No és una decisió insòlita en la història del certamen, però sí un recordatori que els jurats mantenen les seues exigències al marge del volum de participació.
El Premi València de narrativa en castellà sí tingué guanyador: La naturaleza del espejo, de Santiago Miralles Huete (Madrid). El jurat valorà l'originalitat de la perspectiva del narrador, la dimensió artística i humana de l'argument, la fluïdesa del text i la contextualització de València com a escenari clau de l'art europeu, a més dels girs irònics de la trama. L'obra serà publicada per l'editorial Drassana, amb una dotació de 15.000 euros.
En narrativa en valencià, el Premi València Nova fon per a Jose Agustí Polop, de Xàtiva, amb l'obra Altrimetries. El jurat —Arturo Blasco, Josep Franco, Teresa Gomis i Irene Klein— destacà el domini del gènere del relat, el joc de veus narratives i l'arrelament al territori amb referències a paisatges propis. El Premi València de narrativa en valencià recaigué en Plom i formigó, de Arnau Castell Alemany (Llançà, Girona).
Un certamen que mira més enllà de la província
El que revela el mapa de guanyadors d'esta edició és tan interessant com els propis premis: autors procedents de Madrid, Sevilla, Xàtiva, Massanassa, Benifaió o Girona. Els Premis València i València Nova han deixat de ser un certamen d'abast estrictament local per a convertir-se en un referent literari de projecció estatal. Amb 504 obres presentades, una dotació conjunta de 138.000 euros i editorials com Hiperión, Drassana o Reclam com a sòcies de publicació, la Institució Alfons el Magnànim consolida la seua posició com un dels impulsors més actius de la creació literària a Espanya. El repte per a 2027 està servit: superar el llistó d'una edició que ha reescrit els seus propis rècords.