Pot una peça de roba contar allò que no es diu en veu alta? Per a Manuel Fernández, la resposta és sí, i la prova està penjada en les parets de la sala Alta del MuVIM de València. L'exposició 'Què tinc al cap?' reunix 25 retrats fotogràfics onírics que convertixen el cos humà en un territori emocional, on cada teixit, cada color i cada gest parla per damunt del silenci. La mostra, inaugurada pel diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, junt amb el propi artista, podrà visitar-se fins al pròxim 4 d'octubre.
Un dissenyador que porta dècades dissolent fronteres
Manuel Fernández no és un nom nou en l'encreuament entre l'art i la moda. En 1998 ja va tindre la iniciativa d'intentar fusionar art i moda, unint en una mateixa peça el treball d'artistes de reconegut prestigi i el propi disseny, aconseguint resultats d'una riquesa plàstica excepcional. Eixe projecte, conegut com a Fashion Art, es va convertir en un fèrtil projecte col·laboratiu amb més de 300 artistes plàstics —entre els quals figuren Manolo Valdés, Genovés, Úrculo, Eduardo Chillida o Canogar— en el qual la moda i la pintura s'unixen per a crear vestits concebuts com a obres d'art. En el seu recorregut llatinoamericà, Fashion Art va aconseguir el milió de visites i un impacte de 35 milions de persones.
Fernández és l'ideòleg d'un inèdit llenguatge escènic que fusiona l'univers de la moda amb el pinzell dels artistes plàstics, buscant sempre un espai d'interacció amb el món de l'art "d'una manera natural, sense grans ornaments". Amb 'Què tinc al cap?', el dissenyador fa un pas més: ja no intervé vestits aliens, sinó que construïx des de zero un univers visual propi on la moda i el color vertebren tota la narració. Les peces deixen de ser vestuari per a transformar-se en arquitectura emocional. Cada volum, cada caiguda, cada gamma cromàtica opera com un codi afectiu que l'espectador desxifra quasi sense adonar-se'n.
"Ens presenta ací una obra madura i personal que transforma el retrat en un espai de reflexió sobre les emocions, la identitat i les inquietuds del present" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València
Set sèries, set estats d'ànim
L'exposició, comissariada per Josep Lozano, no és una col·lecció uniforme sinó un mapa visual i emocional articulat en distintes sèries fotogràfiques que conviuen com a capítols d'un mateix diari interior. Cada una té el seu propi llenguatge cromàtic i el seu propi univers conceptual.
La primera, En perill d'extinció, col·loca animals amenaçats en el lloc que habitualment ocupen les celebritats en les portades de revistes de moda: una crítica ambiental vestida de glamur. Li seguix Taronja, un homenatge personal a València on eixe color actua com a metonímia d'identitat i territori. En Místics, figures en blanc i negre floten entre la pau i el dolor; l'absència de color amplifica cada gest fins a convertir-lo en espill. Verges proposa hierofanies femenines ancorades en la quotidianitat, el sagrat trobat en el domèstic.
Després arriben les sèries cromàtiques pures. En Groc, el color ho embolcalla tot fins a convertir-se en atmosfera més que en pigment, generant una calma lluminosa que invita a l'ensomni. Negre tensa la contradicció entre contenció i llibertat fins a tornar-se hipnòtic, on el tancament es llig com a marc poètic. I tanca el recorregut Roig, on el color domina la narrativa, amplifica silencis i construïx un territori en el qual el simbòlic adquirix pes físic.
El MuVIM, aparador del pensament contemporani
L'elecció del MuVIM com a seu no és casual. El museu de la Diputació de València porta anys apostant per propostes que creuen disciplines i desafien categories estètiques establides. Manuel Fernández és un d'eixos artistes consagrats per la seua trajectòria i la seua aposta decidida per la moda i l'art, compromés amb revertir a la societat les seues dècades d'experiència. A més de la seua projecció artística, una altra de les seues innovadores fórmules ha sigut enriquir el sector de la moda i la formació a través de tallers de costura, reciclatge i art amb col·lectius en risc d'exclusió social, col·laborant amb més de 20 ONG des de 2012.
Per al diputat Paco Teruel, acollir esta mostra encarna la vocació de l'àrea de Cultura de la institució: una acció cultural pública oberta, exigent i connectada amb la ciutadania. En eixe sentit, '¿Què tinc al cap?' no és només una exposició de fotografia ni de moda ni d'art. És les tres coses alhora, i potser per això resulta tan difícil d'encasellar i tan fàcil de sentir. El MuVIM obri les seues portes a esta proposta fins al 4 d'octubre, temps suficient per a preguntar-se, davant de cada retrat, què és exactament el que un porta dins del cap.